lunes, 7 de diciembre de 2009

DEMANO MÉS RECURSOS DE L'AJUNTAMENT PER LA FP

Avui acabo de llençar un comunicat on demano més recuros humans, tècnics i econòmics i alhora denuncio que l'ajuntament es gasta 120.000€ a l'any en el lloguer de les oficines del Passeig de Gràcia Nº 2 que és la seu del la Fundació BCN FP i del Consell de la FP de la ciutat i demano que aquesta seu es treslladi a l'edifici del Institut Municipal de Barcelona a la Plaça Espanya.

Us passo la nota!

CiU reclama al Govern d’Hereu incrementar els recursos tècnics, humans i econòmics que es dediquen a la Formació Professional.

Gerard Ardanuy critica que es gasti un 8% del pressupost destinat a FP en el lloguer d’una oficina al Passeig de Gràcia, i reclama que aquesta es traslladi a les dependències de l’Institut Municipal d’Educació
Barcelona.- El Grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, que presideix Xavier Trias, reclama al Govern d’Hereu incrementar els recursos tècnics, humans i econòmics que es dediquen a la Formació Professional. El regidor d’Educació de CiU, Gerard Ardanuy, critica que es gasti un 8% de pressupost destinat a la FP en el lloguer d’una oficina al Passeig de Gràcia i reclama que aquesta es traslladi a les dependències de l’Institut Municipal d’Educació.
A parer d’Ardanuy "cal millorar diversos aspectes de la Formació Professional a la ciutat", un ensenyament que a Barcelona cursen 14.316 alumnes i que té un dèficit de places de 2.532 persones que han sol·licitat plaça i han estat excloses. "Aquesta formació és estratègica i fonamental per combatre la crisi econòmica i l’atur, així com per donar resposta als reptes econòmics i empresarials de Barcelona, però l’Ajuntament hi dedica pocs recursos tècnics, humans i econòmics", ha dit el regidor.
El grup de CiU ha presentat diverses preguntes per escrit a l’Ajuntament per tal de conèixer la situació de la FP a la ciutat de Barcelona. Segons la informació facilitada per l’Ajuntament es dediquen anualment a aquesta formació 1,5 M€ i 24 professionals (entre el Consorci d’Educació de Barcelona i l’Institut Municipal d’Educació), "és necessari incrementar aquests recursos".
Gerard Ardanuy ha criticat que les oficines de la seu de la Fundació BCN FP i del Consell de la FP de la ciutat, situades al Passeig de Gràcia número 2, que estan de lloguer, tinguin un cost de 122.457€ anuals, 10.205€ al mes. "Aquesta despesa és un 8’16% de tot el pressupost que es destina a la FP", ha criticat el regidor que ha demanat "que es traslladi aquesta oficina a la seu a les dependències de l’Institut Municipal d’Educació, situades a la Plaça d’Espanya, i que es dediqui l’import íntegre d’aquest lloguer a intensificar les accions de suport i promoció de la FP a la ciutat".
Ardanuy ha demanat també intensificar les gestions per tal d’incorporar més empreses, institucions i entitats col·laboradores a la Fundació BCN FP. Com ha dit el regidor a febrer de 2009, segons dades de la Regidora d’Educació, eren només 35 empreses les que col·laboraven. "Aquestes xifres són poc significatives pel que suposa el nombre total d’empreses, entats i organitzacions existents a la nostra ciutat. Cal fer esforços per implicar més agents en aquest tipus de formació", ha conclòs Ardanuy.

CARTA DISTRICTE EIXAMPLE NOVEMBRE 2009 (INFÀNCIA I EDUCACIÓ)

Benvolguda veïna, benvolgut veí,[En endavant, podràs llegir aquesta carta i les cartes anteriors, i tambécomentar-les, al blog: http://cartesdesdeleixample.blogspot.com/ ]El proppassat divendres, dia 20 de novembre, se celebrava el Dia Universal de l’Infant: permet-me que aprofiti l’avinentesa per fer unes breus pinzellades precisament sobre la infantesa i la seva protecció.Vint anys després de l’aprovació de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, podríem veure el got mig ple -o mig buit- a l’hora de considerar el respecte dels drets dels infants i adolescents al Món, però també a la nostra ciutat. En tot cas, de ben segur que coincidirem que queda molta feina per fer-hi, i que resulta imprescindible fer-la. Tinc la profunda convicció que la protecció de la infantesa, com també l’acompanyament de les persones en el seu procés d’envelliment o el suport a les persones dependents i el seu entorn familiar, són fites amb les quals podem determinar i valorar el gruix moral d’una societat. En aquest sentit, i permet-me certes llicències paulines, podem afirmar, categòricament, que, si avancéssim molt en l’àmbit de la tecnologia i de les arts als nostres barris, si fóssim capdavanters en tants i tants aspectes de la vida social, cultural i/o econòmica, però desemparéssim els nostres petits, les nostres persones grans i dependents, no seríem res.I això em porta a referir-me als reptes i potencials de l’educació, també al nostre districte. I prou sé que l’educació ha de ser al llarg d’una vida, i no solament en l’edat de l’escolaritat obligatòria. I prou sé que la formació d’adults –massa sovint marginada- és un factor alliberador de primer ordre, des del punt de vista individual i col·lectiu. Però l’educació resulta bàsica, en bona mesura, perquè acompanya fonamentalment els infants, els adolescents i els joves en la seva maduració personal i prepara (o llastra, si és inadequada) el seu –nostre- futur. Per tot això, i singularment en moments de crisi com l’actual, l’educació esdevé una potent palanca de canvi que convé dinamitzar i reforçar.S’ha avançat molt en la tecnificació dels centres, en l’adequació material de les infraestructures. Però més enllà dels maons i dels ordinadors, el repte és fonamentalment humà i interpel·la tothom: s’ha de donar encara més suport al paper dels docents, i s’ha de reforçar la funció educadora dels pares i de les mares.Tot i que es difonen estadístiques negatives sobre l’estat de l’educació a casa nostra, l’horitzó que s’albira no ha d’estar tenyit pel pessimisme ni podem caure en la resignació: en tot cas, podem ser un districte d’alt valor educatiu en una ciutat que es defineix i es pretén educadora. Cal, però, que tothom faci pinya: aquest castell val molt la pena, seria dramàtic que acabéssim fent llenya!En efecte, l’Eixample està en condicions de ser un districte innovador, en matèria educativa, amb l’oferta d’una educació de qualitat. L’autocomplaença i la desídia són especialment contraindicats en l'àmbit educatiu, estratègic per a la societat i la seva competitivitat, i també, i sobretot, bàsic per a la dignitat de les persones i per al ple desenvolupament de la seva personalitat. Per això, demano el compromís i la implicació de tothom (dels centenars de professionals, dels milers d’alumnes, de les seves famílies, dels seus barris) perquè el model sigui encara més potent, vagi més enllà. I cal implicar-s’hi des del convenciment que tots som comunitat educativa, que tots podem sentir la responsabilitat i la satisfacció de col·laborar en el creixement humà i en la formació de ciutadanes i ciutadans que tinguin per objectiu millorar la nostra societat i participar-hi.N’hi ha molts exemples, d’aquesta implicació cívica, però en posaré dos, de joiosa actualitat, en la mesura que rebran, a títol particular i d’entitat, respectivament, la Medalla d’Honor de la Ciutat, a proposta del nostre. Districte: el bon amic Robert Cosialls, que ha estat i és un gran defensorde l’esport de base, ha transmès els valors del treball en equip, de l’esforç i de l’esportivitat i, alhora, ha insistit en la important funció educativa que tenen les escoles esportives; la iniciativa del CEIP Joan Miró i d’altres escoles i entitats del Districte d’impulsar un projecte compartit–el Camí Amic- fa deu anys.Ets necessari/ària per fer de l’Eixample una comunitat que combati enèrgicament la mediocritat, la crisi de valors i el pessimisme ambiental, i que recuperi, pel contrari, lideratge educatiu, embranzida i excel·lència; per fer de l’Eixample una comunitat que percebi l’educació com unaoportunitat de construir fecundament, i que, per tant, elimini trinxeres ideològiques, tan contraproduents: crec fermament que les aules no són un camp de batalla, sinó una pista d’enlairament de la nostra societat.Sovint insisteixo en la necessitat peremptòria de construir comunitat, sobretot en temps de crisi. Ara i aquí, vull destacar que l’escola és una de les protagonistes principals d’aquesta construcció, i que tots els àmbits del districte haurien de ser com una gran escola de coneixements, de civismei de vida. En la mesura que ho fas en la teva quotidianitat, sempre en positiu, t’ho agraeixo i t’encoratjo a perseverar-hi.T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat),regidor-president del Consell deDistricte de l’Eixample

REACCIONS D'UNIÓ AL BARÓMETRE DE LA VANGUARDIA A BARCELONA

http://uniobcn.cat

Publico la nota de premsa que vàrem enviar als mitjans, amb les meves reacions al barómetre de la ciutat publicat per La Vanguardia, on explico quins són els objectius d'Unió a la Ciutat de Barcelona, la cada cop més clara alternativa d'en Xavier al Govern de la Ciutat i on critico l'estil del PSC al "criminalitzar" sistemàticament CiU, apostant per l'enfrontament de "bons contra dolents".

"La proposta de canvi de Xavier Trias és incompatible amb la democràcia de la por que propugna el PSC "

Escrit per Barcelona Ciutat
Dilluns, 30 de Novembre de 2009 10:43
“Amb aquesta tendència obsessiva per atemorir la ciutadania el PSC no fa honor a la seva lluita militant contra les dictadures i la manca de llibertat”, diu Gerard Ardanuy, president d'Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona
“La proposta de canvi de Xavier Trias, cada dia més consolidada, és incompatible amb la democràcia de la por que propugna el PSC”, diu Gerard Ardanuy, president d'Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona.
Barcelona, 29 de novembre de 2009.- Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona vol manifestar que, després de les darreres enquestes conegudes, tant la d'aquest cap de setmana com les d'un temps enrera, es consolida la tendència d'una Convergència i Unió en ascens i un govern municipal del PSC a la deriva i profundament desorientat.
Davant les reaccions del PSC-Barcelona d'aquest mateix matí, Gerard Ardanuy, president d'Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona ha manifestat que “aquesta és la resposta del pànic”. Segons el president socialcristià, “el PSC, desbordat per tot arreu a la ciutat de Barcelona, torna a posar en marxa la màquina de la por”, i ha afegit que “ens preocupa molt que el partit que governa la ciutat cregui que per obtenir uns bons resultats ha d'atemorir a la ciutat”. “Ens preocupa”, ha continuat Ardanuy, “que amb aquesta tendència obsessiva a atemorir la ciutadania el PSC no fa honor a la seva lluita militant contra les dictadures i la manca de llibertat, tot el contrari”, ha dit el també regidor a la ciutat de Barcelona.
Gerard Ardanuy també ha manifestat que “al PSC sembla que ja no saben llegir les enquestes”. “Els resultats apareguts avui a un mitjà de comunicació expressen clarament que les possibilitats de pactes són molt àmplies”, ha dit el regidor nacionalista, que ha afegit que “des d'Unió sempre hem cregut que pactar reforça la democràcia, mentre que la por la debilita”. “Podria haver-hi”, ha dit Ardanuy, “fins i tot un pacte CiU-PSC, que seria l'únic que donaria una majoria estable, però a hores d'ara el PSC el fa materialment impossible, perquè el canvi que proposa en Xavier Trias és incompatible amb la democràcia de la por que propugnen els socialistes barcelonins”.
“L'enquesta publicada avui”, ha continuat Ardanuy, “ens diu, però, que cada vegada som més a prop del canvi, i que el lideratge d'en Xavier Trias serà imprescindible per fer un govern fort, responsable, transversal, proper als ciutadans, preparat per servir la ciutadania de manera eficaç, amb la recerca del consens per bandera, i deixant de banda l'habitual maniqueisme entre 'bons' i 'dolents' a què tant acostumats ens té el govern socialista-comunista de Barcelona, que ens mostra dia sí dia també la manca de lideratge de l'Alcalde i que oblida les necessitats dels barcelonins i barcelonines buscant sempre l'enfrontament”.
Ardanuy ha conclòs dient “que aquesta ciutat necessita altres maneres de fer i altres lideratges”. “Unió Democràtica de Catalunya aspira, des de la més gran de les humilitats, a ser clau en la defensa dels valors, de la llibertat, del diàleg i la justícia social, tots ells del tot oblidats pel govern municipal, i que haurien de ser a la base del futur govern de la ciutat”, ha finalitzat el president social-cristià.

lunes, 30 de noviembre de 2009

PREGUNTA AL GOVERN CASERNA PARC JOAN MIRÓ

Al plenari de divendres vaig preguntar al Govern respecte el projecte de la caserna de Bombers que s'està construint al parc Joan Miró.

Malauradament la rigidesa del debat va impedir, més enllà dels plantejaments de cadascuna de les parts, establir un autèntic debat sobre aquesta qüestió.

El meu grup, ni jo mateix com a regidor i com a President del Consell del Districte de l'Eixample, discuteixo ni discutiré mai l'utilitat pública, altrament indiscutible ni dels bombers de la nostra ciutat ni la d'un dels millors hospitals d'Europa com és el Clínic ni l'interés general d'un projecte d'aquestes característiques, sempre i quan es faci de forma transparent i complint la legalitat vigent de forma escrupulosa. Això no treu, tampoc, que sigui crític amb el procés utilitzat pel govern de la ciutat en l'elecció de la ubicació i la comunicació als veïns i grups polítics d'aquest projecte.

Jo mateix com a President del Consell de Districte no vaig estar informat tampoc de forma exhaustiva a propòsit d'aquest projecte previament al seu inici, i tinc tot el dret del món a expressar les meves dubtes, més que raonables, sobre aquest projecte, NOMÉS FALTARIA.

Tampoc crec just que la Regidora del districte digui que no crec en els equipaments del Clínic, dels bombers i de Germanetes. Quan des del 2006 tot aquest tema estava més que penjat per part del govern actual i el més calent està a l'aigüera, no hauriem de confondre als ciutadans ni fer maniqueisme de bons contra dolents. Jo estic a favor d'aquets equipaments, altrament també penso que aquest govern no està gestionant de forma eficaç la seva execució, trencant moltes espectatives de veins que les demanen llargament, s'ha de ser valents i no culpar dels errors propis a d'altres que no en tenen responsabilitat.

Cal treballar millor els processos d'informació, amb veïns i entitats, cal desenvolupar de forma més curosa la redacció dels projectes, cal estudiar tècnicament ubicacions alternatives, cal treballar a fons la mobilitat i cal fer participar a tothom en la presa de la decisió amargar-se només pot generar inquietud, començar una obra d'aquestes característiques sense llum i taquigrafs no és una bona idea si s'està plenament convençut que es fa tot correctament.

Altra cosa és el tot el referent a la legalitat del projecte, no soc jo qui ha de discutir-la jurídicament, unicament he expressat el meu dubte raonable i el del meu grup municipal i el del meu grup municipal respecte aquest procés. El temps i la judicatura donarà i treurà raons, caldrà acatar les sentencies que s'en poguessin derivar.

Les meves preguntes anaven a clarificar si el govern estava convençut del que ha fet en aquest projecte i si conneix quines repercusions legals, económiques i polítiques conlleven aquestes decisions.

viernes, 27 de noviembre de 2009

DECLARACIÓ CAIGUDA MUR DE BERLIN, QUINA DECEPCIÓ!!


El plenari d'avui m'ha portat una gran decepció no només com a polític sinó com a demòcrata. Des del meu grup vaig impulsar la redacció d'una declaració institucional que servis perque l'Ajuntament de Barcelona es sumes a la conmemoració de la caiguda del Mur de Berlin, el format de declaració institucional ha de tenir com a mínim el suport de 4 dels 5 grups municipals perque l'Ajuntament l'assumeixi.
El text que vam preparat va ser ben acollit per tothom, era un text conciliador i de caire més filosòfic per intentar sumar totes les sensibilitats, en un primer moment fins i tot ICV el va trobar correcte i va afegir una esmena que vam assumir. Fins aquí perfecte, però ahir dijous, vaig topar amb la crua realitat, concertament amb ERC, que va voler afegir si o si una esmena que generava una profunda divisió de tots els grups, despres de vàries converses i vàries propostes per part meva d'arribar a un acord ERC decideix no acceptar-les i tancar-se en banda.
Parlo amb ICV, i ells es desmarquen si no hi ha el suport d'ERC, amb le paraules del seu líder de "home no podem votar una declaració on no hi sigui ERC i si hi sigueu vosaltres i el PP" per tant, no s'ha pogut palesar per part de l'ajuntament un missatge unitari conmemoratiu de la caiguda del mur.
Tot plegat ens demostra la incapacitat d'aquesta ajuntament de fer política en MAJÚSCULES, i buscar el pacte i la negociació en un tema de justícia. Sento pena, impotència i vergonya, pel nivell polític d'ERC i la manca absoluta de sentit comú i de lideratge d'ICV. Aquests polítics es consideren aptes per governar i per arribar a acords, però fan el ridícul.A vegades l'alçada política es sdemostra amb temes com aquest.
Avui estic preparant una carta de disculpes dirigida a la Consul General d'Alemanya a Barcelona.

Finalment, us afegeixo el text, que no ha estat capaç de ser acceptat per ERC ni defensat per ICV i PSC. Jutgeu vosaltres mateixos!

"I. Atès que aquest mes s’ha commemorat el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, fita de primer ordre en la Història contemporània en la mesura que va representar el detonant d’un procés irreversible i vertiginós d’esfondrament de diversos règims totalitaris a l’Europa Central i de l’Est.

II. Atès que aquest procés , a més de permetre el retrobament dels pobles europeus sota la bandera de la llibertat i de la democràcia, va permetre superar dècades de sofriment, de repressió, de separació i d’enfrontament.
III. Atès que és un acte de justícia recordar les víctimes del terror i de l’opressió a l’Europa Central i de l’Est, i expressar la gratitud envers aquelles persones que, des de la dissidència, i arriscant-hi la vida i/o la seva integritat física i psíquica, van ser testimonis d’integritat moral en la lluita contra l’opressió i per la llibertat i la democràcia.
IV. Atès que les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona han demostrat, en múltiples ocasions, sentir com a valors fonamentals la democràcia i la convivència, valors que només poden realitzar-se des del respecte escrupolós de l’Estat de Dret

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El Consell Plenari acorda:
1. Recordar solemnement el moment històric de l’enderrocament del Mur de Berlín, i expressar la gratitud a totes les persones que ho feren possible, i sobretot al poble alemany, que va saber reunificar-se sota un règim democràtic i de llibertats, superant el llast molt pesant de la història.
2. Retre homenatge a les víctimes del totalitarisme, independentment del seu signe, i que avui singularitzem en aquelles persones que van perdre la vida en el seu intent de traspassar el Mur de Berlín, que les separava injustament de la llibertat i de la democràcia que anhelaven.
3. Manifestar que la reunificació de Berlín, el retrobament feliç dels pobles europeus i el final de la Guerra Freda no ens han de fer perdre de vista les situacions injustes que encara hi ha al nostre continent i al Món, sinó que ens han de servir de referència de com poden superar-se situacions enquistades, si hi concorre la voluntat dels actors que hi ha d’intervenir.
4. Expressar, en aquest sentit, la ferma convicció que cal superar i enderrocar tots els murs que encara subsisteixen al Món i a casa nostra, i que impedeixen una vivència dels valors democràtics d’una manera plena i fecunda.
5. Palesar la vocació de Barcelona de ser una ciutat militant per a la convivència i per a l’aprofundiment democràtic a Europa i al Món, i també, portes endins, una ciutat que conreï aquests valors, fonamentats en el diàleg, el civisme, la participació i el respecte dels altres.”
Barcelona, 23 de novembre de 2009

sábado, 21 de noviembre de 2009

UN DIVENDRES QUALSEVOL!

Podria ser un divendres qualsevol, però ha estat una oportunitat de veure i parlar amb gent de diverses procedències, barris i amb diferents procedències i inquietuds.
Matí mogut després de la reunió d'estratègia a l'Ajuntament, visita al Mercat de Sant Antoni amb en Xavier Trias, la Maite fandos i l'amic Vicenç Enguix. Escoltar a comerciants i usuaris de la instal·lació, que han fet propostes força interessants per millorar l'operativa del mercat i de l'entorn. Prenem bona nota!
Després visita al carrer Calàbria 152, per veure unes obres que estan suposant força molèsties per als veïns.
Abans de dinar trobada amb veïns de la Sagrada Família, per parlar de situacions sorprenents que pateixen al barri, us exposo algunes com situacions de "Botellón" constant per les nits a l'espai Avinguda Gaudí amb Marina a l'alçada de la benzinera, manca de neteja al barri, festes constants (correfocs i musica) sense comunicar als veïns al tram provença marina Sardenya, problemes amb el clavegueram despres d'obres de millora!!! a tram de provença 437-433, un senyal de transit Provença marina que prohibeix girar a vehicles privats i que tots els autobusos de turistes es pasen pel gorro, etc..
Per la tarde visita comerciants carrer Aribau.
Finalment vaig assistir a un concert benèfic on la gent d'Unió d'Horta Guinardó ajudàvem a finaçar la calefacció de l'escola d'educació especial Verge de Monteserrat.
Un divendres qualsevol a Barcelona!!

miércoles, 18 de noviembre de 2009

SETMANA DE COMISSIONS A L'AJUNTAMENT NOVEMBRE

Ahir vaig tenir les comissions que em pertoquen, Cultura i Educació, Acció Social i finalment promoció econòmica.
A la comissió de Cultura i Educació vaig defensar i aprovar per unanimitat una proposició on demanavem intensificar les accions per combatre els riscos psicosocials dels docents a la nostra ciutat, el col·lectiu de professors ha d'afrontar en primera persona tots els canvis del món educatiu, la pressió a la que estàn sotmesos és extraordinària, cal per aquest motiu esmerçar-hi més recusrsos i esforços per ajudar-los a combatre els riscos psicosocials, cosa que pot ajudar a frontar la tasca docent amb més èxit.
En aquesta mateixa comissió, vaig demanar l'estat del compliment de la iniciativa que vaig aconseguir aprovar fa més de mig any, la redacció d'un informe per avaluar la situació de la educació d'adults a la nostra ciutat, a hores d'ara no tenen previst complir amb aquest mandat de la comissió, és lamentable que no li donguin cap tipus d'importància a un tema tant necessari.
A la comissió de promoció econòmica vaig defensar una proposició on demanava un pla específic per introduir les TIC a les PIMES i Microempreses de la ciutat, sobretot les de sectors menys intensius en coneixement, la proposta feia èmfasi en posar d'acord a proveidors de programari TIC, gremis i associacions i l'administració municipal per tal de desenvolupar llicències a mida de les necessitats de cada sector adaptant-se per superar els principals problemes, com són la dificultat d'inversió, la manca de temps per fer formació i la millora de la productivitat. Els grups del Govern i ERC van votar en contra per considerar que aquesta proposta no estava al Pacte per l'ocupació, tot i creure que era una bona proposta (Això és ser un govern constructiu!!)

lunes, 2 de noviembre de 2009

CRÍTICA ADDENDA NOU PACTE OCUPACIO BCN

Al plenari de divendres vam debatre a propòsit de la renovació del Pacte per l'Ocupació de Barcelona.

Ha estat una oportunitat per denunciar una estratègia d'atac al principal problema de la ciutat, l'atur, un atur que a dia d'avui golpeja a un 13,4% de la població aturada, i uns 100.000 aturats a la nostra ciutat.

Una oportunitat única de comptar amb el suport de tots els agents socials per combatre aquesta xacra, però amb una alarmant manca de recursos de l'Ajuntament i de la Generalitat i una estratègia d'afrontament de l'increment de l'atur poc professional.

Una estratègia la de l'ajuntament més orientada a la fotografia que a la lluita , una batalla que no te lider, l'alcalde de Barcelona ha renunciat a cercar un pacte política amb totes les forces del consistòris, s'ha negat a consensuar amb tots els grups les prioritats de la ciutat en matèria de lluita contra l'atur i fa partidisme polític d'un tema que s'hauria d'afrontar, amb les polítiques més ben dotades de l'ajuntament, és el primer problema de la ciutat i la punta angular del nostre estat del benestar i de la cohessió social, lema electoral socialista a Barcelona.

Si no ens prenem la lluita per combatre l'atur com una guerra, cometem un doble error, ignorem a la gent que està en una situació difícil i posem en risc la nostra societat. Si les previsions es compleixen, per desgràcia, tindrem un 2010 difícil. L' Alcalde de la nostra ciutat necessitarà alguna cosa més que el magre pressupost que destina i les polítiques caduques que aplica.

Necessitarà idees més clares, lideratge per construir un compromís polític seriòs i més recursos, però sobre tot la mentalitat que dirigir una batalla on tots ens hi juguem molt com a ciutat, més enllà d'interessos partidistes i electorals, i de les fotografies buides de contingut. No cambiar aquesta estratègia farà sense dubte que l'alcalde Hereu sigui un alcalde de mandat breu i l'acabem considerant com l'alcade de l'atur

jueves, 29 de octubre de 2009

ITWORLDEDU. REFLEXIONS AL VOLTANT DE LES TIC, L'EDUCACIÓ I EL CONEIXEMENT


Ahir vaig poder assistir a la inauguració i a la ponència inaugural del 2on congrès ITWORLDEDU a l'auditòri d'ESADE. Trobada internacional organitzada per la Fundació Joan XXIII, i que tracta la conexió cada cop més vital entre la Tecnologia, la soietat del coneixement i el món de l'educació.És una extraordinària ocasió de contrastar idees entre tecnòlegs de referència mundial, experts en educació i "gurús" de la societat del coneixement, per analitzar els reptes de pressent i futur de l'educació.

Voldria destacar la extraordinària ponencia del "gurú" Francis Pissani (autor del llibre "la alquímia de las multitudes") que sota el títol de "societat en xarxa" va fer un seguit de reflexions a propòsit de l'aplicació de les eines tecnològiques,del "social Marketing" i de les formes de gestionar el coneixement, en l'àmbit empresarial, polític i educatiu.

Reflexions que arriben a conceptes d'actualitat incipeint com és el web de tercera generació o com ja es comença a nomenar "web square" (web al quadrat) que supera ja el concepte web 3.0, sota el concepte que la web és el món es fonamenta en la aparició de les empremtes informacionals (d'objectes i persones), l'internet dels objectes (intercnoexió d'aparells que ens faciliten més informació i aplicacions (`p.ex aplicacions domòtiques), la realitat augmentada (p.ex relació entre d'imatges i la seva ubicació via gps)i la generació, transmissió i discussió d'informació a temps real (twitter).

Idees vinculades a noves formes d'oganitzar les empreses, de preparar campanyes pólítiques, de gestionar polítiques públiques i d'entendre la docencia i l'educació, tenen ja el marc de referencia en eines que són operatives a dia d'avui i que conformaran estratègies imprescindibles a molt curt termini, cal estar doncs preparat i amb la ment oberta.

M'agradaria acabar tal i com ho va fer aquest magnífic ponent "sempre s'havia dit que l'analfabetisme es definia com el desconeixement de llegir i escriure, però els analfabets del futur seran aquells que no seran capaços d'apendre, desapendre i tornar a apendre"

us passo el web d'aquest congres:
http://www.itworldedu.cat

martes, 20 de octubre de 2009

SEGURETAT INFANTIL A BARCELONA

Avui en el marc de la comissió d'acció social de Barcelona he presentat i he aprovat per unanimitat una iniciativa que demana que l'ajuntament faci un estudi sobre l'accidentalitat infantil a la ciutat,indicant les causes, lloc on es produeixen i gravetat d'aquesta (greus, lleus i mortals).
L'accidentalitat infantil és un fenómen poc estudiat, per tant poc reconegut, és important èsser capaços de disposar de dades fiables que ens ajudin a acotar la problemàtica i permetin definir polítiques per reduir-ne el seu impacte.
Els accidents infantils es produeixen a la llar, a l'escola , als espais de jocs públics,...

jueves, 15 de octubre de 2009

PRESSÓ MODEL, OPORTUNITAT PERDUDA PER PACTAR POLÍTICAMENT

Ahir revisava intervencions fetes fa un temps i vaig topar amb una que parlava de la Model, fa uns mesos vaig fer un comentari respecte a un punt del plenari que tractava sobre la presentació de l'inici del planejament de l'espai que deixarà d'estar ocupat per la pressó.
Crec fermament en el pacte polític i en la representativitat social dels grups polítics, alhora penso que desenvolupar projectes que depasen els mandats dels qui els proposen han danar precedits per pactes que resisteixin els canvis de govern, planificar de forma no pactada amb la totalitat de grups municipals un projecte que, suposadament començaria a caminar més enllà de maquetes i bones intencions a partir de 2012 (essent molt optimista!!) és temerari i fins i tot poc democràtic.
Hi ha probabilitat matemàtica (m'agradria que fos possible!! i alguns i treballarem amb força!) que hi haguès un canvi de govern a la ciutat a partir de 2011, en aquest cas el govern entrant hauria d'assumir un projecte planificat, però no pactat políticament i això crec que el desautoritza i hipotecaria al nou govern.

Respecte al projecte Model en concret s'em generen un grapat de dubtes més enllà de les maquetes. El cost del projecte, el finançament i la seva financiació, el pla de desenvolupament d'aquest, la capacitat de veïns i comerciants per incidir-hi, etc.... Potser en el futur ens haguem de plantejar consultes populars més enllà de la diagonal, aquest projecte podria haver estat una.

Us adjunto la meva intervenció (massa ajustada al temps concedit) però que expressa alguns dels dubtes no tots, que vaig contrastant amb veins de l'entorn de la Model i espero que algun dia pugui també discutir-ho també amb liders veinals, el que és cert que per part d'aquest govern el pacte i diàleg és mínim no només en aquest tema, però aquest és emblemàtic i una oportunitat perduda d'intentar fer les coses millor.

lunes, 12 de octubre de 2009

INSERCIÓ LABORAL JOVES A BARCELONA

A l'últim plenari de l'Ajuntament de Barcelona el Govern va plantejar un Pla d'ocupació juvenil, que básicament vol donar una imatge d'un ajuntament és preocupa per una de les xacres més greus a la nostra ciutat com és l'atur juvenil de 16 a 24 anys. Malauradament aquest govern ha perdut molts trens i aquest és un altre, destina uns recursos inexistents a aquest Pla i alhora s'oblida de consensuar-lo amb el Consell de la Juventut de Barcelona que ha de ser l'interlocutor vàlid per pactar polítiques de juventut.

Aquest govern s'oblida que per fer polítiques efectives s'ha d'apostar per la orientació personalitzada, l'inversió en empreneduria i el suport directe a la creació d'empresa. I potser el més important el creure en les professions i oficis i la Formació professional.

Tal i com acabo a la meva intervenció l'INTERES D'UN GOVERN ÉS DIRECTAMENT PROPORCIONAL ALS RECURSOS QUE HI DEDICA.

jueves, 8 de octubre de 2009

PLENARI DE SETEMBRE.

El passat divendres vam realitzar el plenari del mes de setembre un cop passada la Mercé.

En aquest plenari vaig intervenir en tres punts

El primer l'Informe d'inici de curs escolar vaig insistir en la necessitat de millorar l'oferta i demanda sobretot en el que respecta a la FP, 11.000 places ofertades per 17.000 solicituds. En un altre ordre de coses vaig denunciar la nul·la resposta que dona l'ajuntament a milers de famílies que queden excloses de places a preu públic d'escola bressol , un 66% de les sol·licituds són rebutjades, més de 7.000 nens s'ha de buscar literalment la vida , concretament les seves famílies a escoles bressol privades (450 €/mes a 550€/mes), la manca de recursos per ajudar als professors i mestres a recuperar l'autoritat i lluitar contra l'estres del docent. Vaig tornar a reclamar la zona escolar única per l'educació escolar i tendir a flexibilitzar les zones escolars existents per l'escola ordinària per donar més opcions a les famílies. Finalment vaig preguntar e motiu per al qual la inclussió escolar havia desaparegut com a prioritat educativa per al curs que comença, cap resposta (cosa habitual!).

Un altre punt on vaig intervenir, va ser en la presentació del Pla d'acció per a l'orientació, inserció i desenvolupament professional juvenil a Barcelona 2009-2011, un document tant ple de bones intencions com de manca de concreció, sense assignació de recursos concrets ni paràmetres avaluables, cal insistir que és paradicmàtic que l'atur juvenil està arribant a xifres gravísimes, tot i comptar amb la generació més ben formada de la història, aquest govern no sap com atacar el problema i divaga, proposa les velles receptes però sense convicció i amb un "pla paliatiu a curt termini" pretèn acabar amb el fracàs escolar, millorar l'ocupabilitat dels joves, fomentar l'esperit emprenedor, etc. tot allò que no han estat capaços de millorar en els 15 anys. Ens tornen a demostrar que van molt perduts!. Per últim un apunt, desplegue polítiques de joventut i s'obliden "com sempre" de pactar-ho amb les entitats juvenils, com és el Consell de la Joventut de Barcelona.

miércoles, 23 de septiembre de 2009

MES RECURSOS PER CENTRES OBERTS A BARCELONA

A l'última comissió d'acció social de l'Ajuntament vaig presentar una iniciativa on demanava l'increment de recursos económics dedicats als centres oberts que treballen a la nostra ciutat.
Els Centres Oberts són entitats que treballa amb joves i infants en un acompanyament socioeducatiu. A la nostra ciutat hi ha una xarxa d'entitats (15 entitats) que fan aquesta tasca.
Davant de la situació que estem vivint cal reforçar les estructures que treballen els temes socials i insistir en millorar l'atenció a la infancia i la joventut en risc, actualment aquestes entitats atenen uns mil nens i nenes.
La iniciativa demanava incrementar els recursos econòmics dirigits a aquestes entitats i incrementar el nombre d'entitats d'aquesta xarxa, alhora que s'insistia en evitar retards en els pagaments a les entitats.
El govern i la resta de grups van votar favorablement a la iniciativa

lunes, 21 de septiembre de 2009

INICI DE CURS ESCOLAR


La setmana passada es va iniciar el curs escolar a la nostra ciutat, aprofito aquesta avinentesa per fer alguns comentaris al respecte dels reptes de l'educació a la nostra ciutat.

Aquest curs 2009-2010 passa com el curs de l'aplicació de la LEC, però també com el curs on l'ordinador portàtil s'incorpora com a eina escolar a un grapat de centres i, arrel de la crisi, es manifesta un interés més important per la Formació Professional.

Emmarcat el tema , m'agradaria explicitar que si bé és cert que l'aplicació de la LEC és el repte fonamental, hem de ser conscients que el pressupost per aplicar-la íntegrament és una quimera, no hi ha diners.

Respecte a l'aplicació de les Tecnologies de la Informació als centres escolars, en primer lloc incorporar l'ordinador portàtil a l'activitat docent no és aplicar TIC a l'escola, com sempre els gestors públics els hi preocupen més les pedres que el contingut, aplicar TIC a l'escola significa un canvi radical de la manera d'aprendre i d'ensenyar, vol dir desenvolupar noves metodologies d'aprenentatge i materials adaptats als canals de formació, sinó ens trobarem com sempre, penjarem pissarres digitals, distribuirem portàtils , modernitzarem les sales d'informàtica, però no canviarem la mentalitat.
Per començar, la formació dels docents, aquesta nova cultura no es canviarà fent dos cursos de 40 hores, hem de tenir en compte que l'alumne domina molt més l'entorn que el més preparat dels docents.
En segon terme, la infraestructura, l'arribada de la banda ampla és imprescindible, la interconexió per cable dels centres (tant públics com concertats) és obligada i l'accés a internet dels alumnes ha de ser il·limitada tant dins el centre com a fora d'aquest (òbviament de forma gratuïta).
Els materials docents han de ser diferents, no pot ser que estant en una ciutat líder europeu de disseny de materials d'e-learning, on existeix una associació d'empreses líders en aquests sectors el Departament d'Educació li confii aquest projecte a una empresa que no és líder en aquest àmbit, perdent l'oportunitat de desenvolupar un projecte amb un conjunt d'empreses que treballen per mig món.

Respecte a les escoles de la ciutat, s'han inaugurat un grapat de CEIP i d'escoles bressol, però l'administració educativa s'oblida completament dels IES, com sempre anem amb el peu canviat i això ens portarà a ser superats per l'onada poblacional que passarà del CEIP a l'IES. Cal redefinir el Mapa escolar de la Ciutat.

Finalment un comentari respecte la FP, més matriculats que mai, però sense un mapa clar de professions necessàries, que ens donen una oferta formativa desfasada, aquest any les administracions descobreixen l'FP, queda molt de camí per donar una resposta satisfactòria.
A l'última comissió d'educació de l'ajuntament vaig presentar una iniciativa per incorporar docents del món laboral a l'aula d'FP, avui només un 11,8 % dels docents compaginen feina i docència, cosa imprescindible per prestigiar aquesta formació, la resposta (amb molta predisposició per part del Govern, tot s'ha de dir) va ser que iniciarien un estudi per mitjà de l'observatori de la FP per definir els perfils dels docents i estratègies per incorporar-ne més d'aquestes característiques. La meva pregunta és per quin motiu això no porta anys fent-se.

Comencem el curs, ple d'il·lusions, però amb un horitzó de crisi que ho contamina tot, diuen que les crisis són oportunitats per millorar, cal veure si qui mana les aprofitarà per donar-li la volta a una situació cada cop més complexa.

viernes, 4 de septiembre de 2009

HEREU "MISSING IN ACTION"

Comença el curs polític a la nostra ciutat i aquets dies hi ha la constatació que l'alcalde de la meva ciutat, està , com es titula la mítica pel·licula de Chuck Norris, desaparegut en combat.

Aquest estiu, com cada estiu hem comprovat l'idili que l'alcalde té amb la imatge d'una ciutat que si o si la vol trasgresora, quan la majoria silenciosa i "patidora" de la nostra ciutat n'està fins el gorro. començavem l'estiu amb el llauners, amb els carotes que s'aprofiten sota l'etiqueta de "alternatius" de la majoria dels veïns i veïnes de Barcelona, que sóm els ximples que paguem hipoteques, lloguers, llum, aigua, gas, que paguem impostos i els nostres bitllets de metro, per exemple.

On veiem que es destrossa la Parc Joan Miró sense informar-ne als veïns per instal·lar un parc de Bombers provisional,que no construeix l'ajuntament sinò l'Hospital Clínic i del qual sembla que no hi havia ni permís d'obres ni cap tipus de planos ni projecte executiu, jo mateix com a regidor els vaig demanar i no s'em va donar cap resposta. Aplaudeixo també l'actitut dels més de 800 veïns que van sortir al carrer el passat 2 de setembre per protestar respecte a les formes de fer del districte, cosa que em demostra que lluny dels circuits de "participadors professionals" important, consolidat i habitual, hi han persones que es mobilitzen de forma respectuosa i pacífica per defensar els seus interessos.

Un estiu que ens ha portat el debat, lamentable i duríssim de la prostitució al carrer i una ciutat en un estat de degradació lamentable, avui un company em deia que l'alcalde ahir es discutia amb el director de El Periodico, enmig d'un acte públic i li deia que Barcelona no te problemes amb la prosticució al carrer i que els mitjans exageraven. La veritat és que aquesta ciutat està en hores baixes i encara és hora que el nostre Alcalde hagi sortit als mitjans per donar resposta i mostrar-nos si te lideratge.

Tindrem una tardor calenta amb l'atur, avui han sortit les dades a la ciutat hem crewscut en mésd e 4.000 aturats al llarg del mes d'agost amb un total de més de 94.000, un 48% més que l'any passat i l'alcalde ni piu!

Moltes vegades he sentit una afirmació, que és certa i comprobada empíricament que diu que una alcaldia no la guanya l'oposició, la perd el govern, penso que a Barcelona porten aquest camí.

El que demana la gent del seu alcalde és que defensi a tots els ciutadans als que preten representar lluny de partidismes de saló, i com hem pogut comprovar alguns que seguim el dia a dia municipal, l'alcalde Hereu està comprant tots els números de la rifa, i si segueix així, es gairebé segur que li tocarà!!

He començat per una película d'acció clàssica i acabo per un "peplum" també classic que cada cop més em recorda més aquest govern municipal "La caiguda de l'imperi Romà".

jueves, 27 de agosto de 2009

ELS POLÍTICS ESPANYOLS EN PLENA FORMA A L'ESTIU!!

Aquest estiu ens ha deixat des del punt de vista polític ens ha deixat algunes perles inpagables que demostren que la política espanyola nod escansa quan es tracta de Catalunya.

M'agradaria començar pel culebrot de l'estiu a propòsit de la sentència del TC respecte al ja degradat Estatut de Catalunya i les propostes de Manifestacions preventives, manifestacions posteriors a la sentència, reclamacions d'unitat d'acció Nacional a la resolució del TC que malauradament serà molt dificil que es produeixi.

La psicosi produida pel brot de grip A, que ha demostrat que les autoritats espanyoles, catalanes i Barcelonines no estan preparades per afrontar-les, amb una manca absoluta d'informació als seus administrats i creuant els dits per que el setembre tot surti bé.

i he deixat pel final l'últim , la proposta d'increment d'impostos als "rics", m'agradaria saber que volen dir els socialistes i comunistes amb la paraula "rics", suposo que es refereixen a la ja castigadisima classe mitja, aquells que paguen i paguen i mai reben res. Molts d'aquets són catalans que pagaran per ser classe mitjana (es a dir "rics" segons el sr. Blanco) i per ser catalans, ja sabem com funciona aixó!!

... Ah per cert!! m'oblidava de la reclamació de la Vicepresidenta Salgado de 6000 milions d'€ a les autonomies de la finaciació de 2008, aquests paios no tenen remei !! fa un mes ens "regalen" més de 3.000 M€ i ara haurem de retornar al govern d'Espanya la part proporcional dels 6000. ara bé en còmodes plaços!!

Com podeu comprovar els polítics espanyols no descansen a l'estiu i estan en plena forma!!!

FESTES DE GRÀCIA I SANTS 2009

Aquest any, com ja és traadicional vaig poder assistir, a les dues festes majors de districte amb més personalitat de la nostra ciutat.

El passat 17 d'agost, a Gràcia vaig estar present al lliurament de premis als carrers i places, posteriorment tot i acompanyant al President del Comité de Govern del meu partit en Josep A. Duran i Lleida vam passejar per la majoria de carrers engalanats, tot un espectacle de llum de color , pèrò també d'esforç, constància i treball en equip que forja la tradició dels graciencs. Crec que el guanyador no és només un carrer és Gràcia al complert.

Voldria felicitar la tasca de la Fundació de Festa Major que amb el lideratge d'en Ricard Estruch ha fet possible una evolució molt possitiva de la Festa, inicidint en les activitats diurnes dirigides als mes petits i les famílies en general i criticar les actituds lamentables d'aquells que s'anomenen alternatius però que no passn de pocavergonyes que violenten aquetes festes i s'aprofiten de la paciència de la bona gent de Gràcia, amb massa permnissivitat i condescendència, al meu parer de les autoritats municpals

El 18 d'agost vaig tenir la oportunitat de sopar al carrer Berga amb alguns companys de partit i gaudir amb tranqquilitat de la Festa. Gràcies doncs a la bona gent d'aquest carrer per acollir-nos , per segon any consecutiu.

Finalment el passat dilluns 24, també amb en Duran, vaig assitir al lliurament de premis de la Festa de Sants i Posterior caminada per visitar els 12 carrers que participaven en aquest concurs també tant tradional de les dates estiuenques. Destacaria l'espectacularitat del carrer Alcolea

Ja ho veieu, la gent de dos districtes tant nostres com son Gràcia i Sants ens demostren cada any que son Festes ben vives i refrenecia del nostre patrimoni cultural. Moltes gràcies per la vostra feina!!

viernes, 7 de agosto de 2009

VACANCES A ESPOT


Ja fa uns dies que no escric al blog, estic de vacances al Pirineu Català concretament a Espot, en aquest esplendit lloc estic desconectant del dia a dia de la política municipal i de partit, aquí puc gaudir d'un descans necessari alhora que redescubrint aquesta part del nostre país.


Caminades pel Parc Nacional Aigüestortes Estany de St. Maurici, Port de Ratera, l'Estany Negre, l'Estany d'Amitges,l'Estany Subenuix, etc.. però també itineraris al voltant del Parc Nacional com els pobles de Son, València d'Àneu, Jou, Estaís,Tavascan, Ainet i Ribera de Cardòs, Esterri d'Àneu i Espot.


D'aquí pocs dies, tornaré a parlar dels temes habituals com son l'Eixample (Parc de bombers de Eixample, Biblioteca Lola Anglada), Educació, Feina i d'altres.

Espero que pogueu disfrutar de l'estiu, us passo algun enllaç que us pot ser d'interés



viernes, 24 de julio de 2009

CASA BURÉS, UNA JOIA AL BELL MIG DE LA DRETA DE L'EIXAMPLE
















Avui he pogut llegir un article interessant de la revista d'art nuveau "Coup de Fouet" que parla de la Casa Burés, de la pàgina 30 a la 33, us l'aconsello, m'ha ajudat a coneixer una mica millor una de les peces rellevants del modernisme a barri de la dreta de l'Eixample, i que a dia d'avui, tot i ser propietat de l'ajuntament és troba en una situació lamentable, sense perspectives de futur ni ús, ni cap pla municipal per mantenir-la tal i com es mereixeria.

Us adjunto el link de la revista (caldria que anessiu a la pàgina 30 d'aquesta i la referencia a la wikipèdia.

http://www.coupdefouet.eu/upload/magazine_pdf/cdf-13.pdf

jueves, 23 de julio de 2009

CARTA DISTRICTE EIXAMPLE JULIOL 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Tal com em vaig comprometre a fer al darrer Plenari del Consell de Districte de l’Eixample, celebrat al 7 de juliol, hem tancat el calendari de sessions públiques i de participació previstes per al període setembre-desembre de 2009 al nostre districte, i en farem difusió perquè tothom pugui agendar-les, si aquest és el seu desig.
Aprofito aquest format per avançar-te el calendari d’actes, que enumero per ordre cronològic:
21 de setembre: Consell de Barri de l'Antiga Esquerra de l’Eixample
6 d'octubre: Plenari del Consell de Districte
20 d'octubre: Consell de Barri de la Nova Esquerra de l’Eixample
3 de novembre: Audiència Pública
12 de novembre: Consell de Barri de Sant Antoni
1 de desembre: Plenari del Consell de Districte
15 de desembre: Consell de Barri de Fort Pienc

No es tracta, però, de la comunicació freda d’unes dates: permet-me que vagi una mica més enllà i t’encoratgi, amb tota la cordialitat de la qual sóc capaç, a implicar-te en la vida del districte, o a fer-ho encara amb més força, si ja hi participes.
I és que, passada la relaxació que imposa l’estiu –polític i meteorològic-, la tardor es presenta interessant, complicada, exigent: caldrà estar ben alerta davant uns indicadors socioeconòmics que poden empitjorar –amb les seves conseqüències personals i familiars-, i aprofitar qualsevol escletxa per activar, reforçar o propiciar la recuperació econòmica, mentre maldem per mantenir el pols cívic i el dinamisme cultural als nostres barris.
En tot cas, els reptes que de ben segur que se’ns plantejaran com a comunitat no ens poden deixar indiferents. Per això t’encoratjo a participar, des de la discrepància o des del suport: el que resulta absolutament demolidor és el passotisme o la desafecció.
Coincidiràs amb mi que la qualitat de la democràcia rau en establir un diàleg ric, constructiu i respectuós entre tots, i també en interessar-se en els afers públics i influir-hi, cadascú des del seu lloc i amb la seva responsabilitat (els representants polítics, els funcionaris, els administrats i administrades), perquè, abans que res, i fonamentalment, tots som una mateixa cosa: ciutadans i ciutadanes que volem el millor per als nostres. En aquest punt, i fins i tot si ens instal·léssim en uns plantejaments merament egoistes, podem concloure que més que mai ens convé compartir un projecte comú i fer pinya, la qual cosa no significa que siguin necessàries ni desitjables la uniformitat ni l’adhesió increbantable.
Amb el desig que tingui un bon mes d ‘agost, t’agraeixo l’atenció que em brindes i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat),
Regidor-President
Consell de Districte de l’Eixample
PD. Aprofitant aquestes setmanes estiuenques, a l’Eixample i al conjunt de la ciutat hi ha moltes obres en curs (algunes de ben rellevants, com les del traçat del futur AVE). Confiem que la nosa produïda –d’altra banda, inherent a tota obra pública- no derivi cap a una alteració greu de l’activitat econòmica de la zona –i, sobretot, del modus vivendi del comerç i del treball autònom-, i que, en tot cas, els poders públics hi arbitrin mesures per compensar els danys ocasionats.

lunes, 20 de julio de 2009

FONS HISTÒRIC DEL TEATRE GOYA.ON ÉS L'AJUNTAMENT????

El passat divendres vaig llegir una notícia a El Periòdico de Catalunya, que parlava de la increible situació que es va produir fa pocs dies, a l'interior del Bar Cristi (Avinguda Roma) hi havia dipositat una part important del fons històric del Teatre Goya (Decorats i les seves peces, fotos, cartells històrics, desde l'any 1916 fins al 2003. Quant aquest bar ha canviat d'amos, els nous propietaris volien desfer-se del contingut enmagatzemat, van posar-se en contacte amb el teatre i amb l'administració municipal, cap resposta!! cosa que va obligar al propietari a deixar-ho al carrer i en poques hores els vianants s'ho van anar enportant als seus domicilis

En aquest fons documental hi havien peces importants de decorats antics, fotografies dedicades de l'Actriu Margarita Xirgu, Enric Borras, Ernesto vilches, Santiago Rusiñol, Mercé Nicolau, María Morera, entre d'altres.

Fa una pena extraordinària la manca total i absoluta de respecte per la nostra història cultural, l'Eixample és un districte profundament cultural, el teatre com la resta de les arts n'es molt pressent. No donar-se per enterat és l'error que cometyem si no atenem a respectar el patrimoni que la nostra ciutat té, un ajuntament com el de Barcelona ha de cuidar-se de la seva història i el Districte de l'Eixample ha de ser capaç d'escoltar més i de buscar solucions en temes també com aquest. Més sensibilitat i respecte ens ajudaria a ser millors.

Aquesta setmana entraré una bateria de preguntes a l'Ajuntament, alhora que enviaré una carta a la Regidora del Districte de l'Eixample per tal de demanar informació i aclariments de l'actuació del Districte de l'Eixample, dels seus responsables polítics, en aquest cas tant lamentable.

martes, 14 de julio de 2009

FINANÇAMENT , ALGÚ ENTEN ALGUNA COSA?

Avui caminava cap a l'Ajuntament, tot baixant pel Passeig de Gràcia, quan passava per davant de l'edifici de la borsa, dues noies, una amb un micro i l'altra amb una càmera m'han demanat poderme preguntar i gravar per al videoblog de l'Alcalde per la meva opinió sobre l'acord de finançament. Després de presentar-me com a Regidor de CiU de l'Ajuntament de Barcelona i aconsellar-lis que busquessin l'opinió d'un ciutadà menys polititzat, m'han indicat que portaven una estona llarga intentat-ho però que ningú volia donar la seva opinió, cosa que em porta a concloure que la gent es incapaç de valorar ni possitivament ni negativament l'acord.

Finalment i després de la insistència he donat la meva "polititzada opinió", un nou sistema de finançament hauria de poder donar resposta com a mínim als reptes plantejats avui al nostre país, malauradament els milions que ens han d'arribar el tercer any d'aplicació d'aquest nou model (aquets 3.855 Md'€ que pregona ERC) no cubreixen ni el dèficit de la Generalitat aquest any més de 4.000 M €, que perd desgràcia s'incrementarà encara més l'any vinent.

Per altra banda tenim una llei de dependència que ha estat un insult per les famílies que pateixen les promeses del Govern Zapatero i que son humiliades cada mes percebent de 1 a 12 € al mes per l'atenció de persones amb nivell de dependència màxims, el nou i brillant finançament autonòmic hauria de poder donar resposta a totes aquestes famílies.

El nou finançament hauria de donar resposta també a l'aplicació de la llei d'educació de Catalunya, aplicació que costaria al govern més de 1.000 M€, hauria d'ajudar a millorar el nostre trist sistema de beques universitàries, hauria d'ajudar a finançar el Pacte per a la competetitivitat de Catalunya, a ajudar-nos a mitigar els efectes de la crisi i a desencallar, entre d'altres temes bàsics, també les principals infraestructures a realitzar al nostre país (quart cinturó, conexió ferroviaria de mercaderies que ens unís amb França, el corredor del meditarrani, la millora de la xarxa de rodalies de Catalunya)

Caldrà veure si l'eufòria partidista dels tres partits del Govern PSC, ICV-eua i ERC es tresllada a una aplicació d'aquest recursos per una millora de la vida dels ciutadans del nostre castigat país. Felicitar-nos per la conclusió d'una negociació política li inporta un rabe a la ciutadania, ja cansada de masses paraules i poquíssims fets.

domingo, 12 de julio de 2009

DIUMENGE MATI A ST.ANTONI


Avui he passejat pel Barri de St. Antoni, al meu estimat Eixample, amb el meu amic i infatigable company de partit Vicenç Enguix.

La jornada ha començat al Bar Maria, tot fent un café em repassat l'agenda del matí, la Sra. Maria ens ha comentat alarmada que s'ha incrementat molt els atracaments al voltant de l'Avinguda Mistral, inclús a ella mateixa la van atracar la setmana passada a punta de navalla a la sortida del Banc.

A les 11h he tingut la oportunitat d'assistir a l'ofici de l'esglèsia evangèlica de l'avinguda Mistral, on m'he sentit molt ben acollit, en un ambient religiòs, de respecte i de cobstrucció de comunitat, de persones que comparteixen Fe i s'ajuden. Els agraeixo molt la seva hospitalitat i l'oportunitat de poder compartir una part del seu intens ofici religiòs.

Tot sortint de l'esglèsia, hem anat cap el Mercat de Sant antoni, concretament els diumenges tenim el mercat dominical del llibre, les col·leccions, els vídeos, els còmics, els videojocs, etc. Amb el seu president em xerrat sobre la futura reforma del Mercat i els dubtes de la seva ubicació professional.

Posteriorment passejant pel barri hem entrat a l'interior d'illa de la biblioteca, moltes famílies disfrutant del lloc, aixó em fa pensar que potser estaria bé obrir les biblioteques també els diumenges.

Tornant cap a l'avda Mistral ens hem trobat a un directiu del Centro Leonès a llarg d'un parell de carrers m0'ha comentat les mogudes que està preparant aquesta casa tant i tant dinàmica.

Finalment visita a la pastisseria Bonastre i al supermercat de davant, on a part de parlar amb l'amo m'he retrovat amb un veí que conec del dia a dia de lews mogudes veïnals del districte, que m'ha rebut amb amb un Que fas per aquí un diumenge???despres de xerrar una mica he continuat caminant, ja cap a casa.

Gràcies Vicenç per la teva feina i la teva amistat!!!

lunes, 22 de junio de 2009

Programes de qualificació professional inicial a Barcelona (PQPI) PROPOSTA DE CIU

La setmana passada vaig presentar una iniciativa, votada per unanimitat de tots els grups de l´Ajuntament de Barcelona on es demana que l'ajuntament Incrementi el nombre de places de PQPI com a mesura per combatre l'increment de fracàs escolar a l'acabar l'ESO a la nostra ciutat.

A més es demana una millor adaptació dels programes a les necessitats del mercat de treball, i un esforç per aconseguir recuperar els major nombre de nois i noies per als cicles mitjos de formació professional.

Finalment la proposició que vaig presentar en nom de CiU, demana la creació d'una línia especifica de PQPI adaptats a nois i noies amb necessitats educatives especials, aquesta línia hauria d'estar orientada als col·lectius de discapacitats físics, psiquics i sensorials, cosa que ajudaria a una major capacitat d'inserció sociolaboral.

L?increment de recursos i places de PQPI és una mesura paliativa, però imprescindible a hores d'ara per intentar aturar el que podriem considerar una pandèmia, el fracàs escolar (tant visible com diferit)

Es cert que aquests programes han de millorar sobretot quan parlem de l'edat d'accés, de l'adaptació a temàtiques atractives pels nois i noies per igual i pels processos per acreditar el mòdul C (o ideoneitat per tornar a estudiar) però a hores d'ara és l'eina més a mà per lluitar contra el fracàs

ACONSEGUIM APROVAR MESURES PER LA MILLORA DE QUALITAT DE VIDA DELS CELÍACS A BARCELONA

A la comissió de promoció económica de la setmana passada vèrem aconseguir aprovar per unanimitat de tots els grups una iniciativa presentada per CiU i que vaig poder defensar.

Aquesta iniciativa constava de tres punts

Desenvolupar des de l'ajuntament de Barcelona en col·laboració de l'Associació de Celíacs i d'acord al sector de la restauració, les següents accions:

1- Fer públic el cens de negocis de restauració que ofereixen carta i menus dirigits a celíacs
2- Endegar accions de sensibilització i d'informació als consumidors en aquest àmbit
3- L'ajuntament de Barcelona incentivarà l'increment d'oferta de restauració dirigida a aquest col·lectiu

El col·lectiu dels celíacs és un 1% de la població a la nostra ciutat més de 15.000 persones, una part de les quals desconeix que pateix aquesta malaltia, és l'al·lergia alimentària més extesa a la nostra societat.

Amb iniciatives com aquesta, l'Ajuntament de Barcelona pot ajudar a millorar la qualitat de vida dels celíacs, són petites accions que ajuden a fer millor la vida quotidiana d'aquestes persones.

Voldria destacar finalment la important tasca que realitza l'Associació de Celíacs de Catalunya per la millora de la vida de les persones afectades per aquesta malaltia, sense ells aquesta col·lectiu estaria oblidat per les administracions.

Us passo el seu link

www.celiacscatalunya.org/

lunes, 8 de junio de 2009

CARTA DISTRICTE EIXAMPLE JUNY 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

No puc estar-me de dedicar les meves primeres paraules a evocar les persones i famílies que, als nostres barris i arreu, estan patint en primera persona, i d’una manera més virulenta, la greu crisi econòmica que estem vivint. I, més que mai, he d’insistir no solament en la necessitat de redoblar els esforços de fraternitat, sinó també en la necessitat que els poders públics siguin especialment sensibles i austers.

Dit això, permeteu-me que aquesta carta em refereixi fonamentalment al dinamisme cultural que hi ha al nostre districte, a la gran capacitat existent de generar cultura i de compartir-la.

Darrerament hi ha qui parla de brots verds per referir-se a certs indicis de recuperació, i certament la primavera –que sempre acaba arribant- és l’eclosió de colors i de vida, després de l’hivern.... Però hi ha coses que tenen un caràcter perenne i no han d’entendre de turbulències, adherides com estan a la mateixa condició humana, en la seva projecció comunitària: així, la comunicació, el diàleg o el conreu d’una cultura ben viva i vital, de llarg recorregut, una cultura que interpel·la i que provoca o suggereix, que no ens deixa indiferents, sinó que millora la quotidianitat, embelleix el nostre entorn, tot donant-li l’ànima i l’autenticitat, tot fent-lo únic.

Hem de defensar un art i una cultura que no estiguin tancats en una sala o desats en un prestatge, sinó als carrers. I val a dir que, a l’Eixample, tenim el privilegi de gaudir d’un autèntic museu a l’aire lliure, en bona part deutor d’aquella florida modernista que va acompanyar el naixement i la consolidació del nostre districte, i que l’Any Cerdà (www.anycerda.com), que començarà oficialment el propvinent dia 11 de juny, ens permetrà ressaltar i difondre. Ens faríem un flac favor, però, si mantinguéssim un fantàstic escenari de cartró pedra, i no ens creguéssim de debò que el més important són les persones, les autèntiques protagonistes.

L’Eixample ha d’excel·lir per les persones que fem el districte dia a dia. La recepta de l’èxit és clara: aplicar-hi bones dosis de creativitat, de solidaritat i d’emprenedoria. El secret és també molt clar: treballar en equip, buscar complicitats i sinergies, ser oberts, agosarats, però alhora respectuosos i diligents, combinar enginy i tècnica, espontaneïtat i perseverança.

L’àmbit cultural i artístic és un marc privilegiat d’aquest treball en equip, d’aquesta construcció comunitària que ens interpel·la, i que té facetes ben variades, que abasten des de la cultura tradicional i popular fins a les seves formes més contemporànies, des de les festes populars fins a les convocatòries més minoritàries. Tothom hi és cridat, i a l’Eixample podem constatar amb satisfacció que hi respon positivament moltíssima gent, començant per la comunitat educativa (el CEIP Escola de la Concepció, la Casa dels Nens i Escolàpies-Llúria serien molt bons exemples d’activisme cultural i artístic molt reeixit, i vinculat al seu entorn, com també ho serien entitats com Ballets de Catalunya).

El resultat és que tenim un districte molt viu culturalment. Podríem esmentar, ara i aquí, els Jocs Florals Escolars, que recentment hem celebrat amb la participació de més de 1000 nens i nens, nois i noies de les nostres escoles, o la tradició del cant coral al districte, i que té una de les manifestacions en la cantada multitudinària de gent gran a l’Auditori, per les festes nadalenques, o l’activisme de les diverses fundacions culturals de primer ordre radicades als nostres barris.

En aquesta carta, vull atorgar al teatre un lloc important: m’afegeixo a la reivindicació del teatre, de les arts escèniques i de la tasca ben meritòria que hi duen a terme totes les persones implicades. I sóc conscient que a l’Eixample hi ha molts referents també en aquest sector, ja sigui pel que fa a grans equipaments públics –que cal acostar encara més a la ciutadania-, a teatres de més petit format -però amb una trajectòria més que destacable-, o a escoles de teatre, sense descuidar les iniciatives teatrals de caire amateur (en aquest sentit, permeteu-me que esmenti el cas del barri de Sant Antoni) o que es fan en el marc escolar.

En una cançó antiga s’afirmava, amb un desencís ben palès, que la vida es puro teatro, tot al·ludint a l’artifici, la hipocresia, els formalismes i els bons modals que imperarien a la nostra existència. Jo invertiria de molt bon grat els termes, per afirmar amb rotunditat que el teatre és pura vida i, que com a tal, cal desplegar-lo amb plenitud, perquè així contribuïm a millorar el nostre entorn. Per això, i perquè sé que el foment del teatre i de les altres arts és fonamental per al progrés espiritual de tots els pobles, només puc fer arribar unes paraules finals de gratitud i d’encoratjament a tots els que, d’una manera professional o amateur, formeu part de l’extensa comunitat teatral al Districte, concretament, i en general als qui esteu mantenint ben alt el nivell de l’educació i de la producció culturals i artístiques, en totes les seves facetes, al districte.

T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.

Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat),
regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample

jueves, 4 de junio de 2009

ESCOLA INCLUSIVA. LA MILLOR SOLUCIÓ PER TOTHOM?

Avui he llegit un interessant article a La Vanguardia de l'escriptor Màrius Serra, que aborda el tema de l'educació inclusiva i l'educació especial, donant una visió molt interessant.
Penso que la clau no és inclussió sense recursos i generalitzada, sinó una col·laboració més estreta entre els centres ordinàris i les escoles d'educació especial (la majoria grans escoles).
Els reptes doncs de l'educació del nostre país en referencia als nens i nenes amb necessitats educatives especials, passaria per més recursos humans tècnics i econòmics per ajudar a la inclussió, però molt més important encara crear vincles estables, directes i efectius de col·laboració amb els centres d'educació especial.
El sistema educatiu ha de tenir com a gran prioritat formar el millor possible per afrontar la vida, en l'àmbit de l'educació especial són clau els programes d'inserció sociolaboral adaptats a les necessitats de l'alumnat, per exemple.
La situació que vivim cada cop més és la priorització de la inclussió sense recursos el que ens aboca directament a un mal resultat si parlem de donar eines als nens i nenens per afrontar la vida amb les millors condicions possibles.
Us aconsello que llegiu l'article, el trobo excepcional!!!
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20090604/53716671390.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20090604/53716671390.html

MÉS RECURSOS PER COMBATRE LA FRACTURA DIGITAL

Us reprodueixo la meva intervenció respecte una proposta que va presentar ERC per incrementar els recuros d'alfabetització digital a la nostra ciutat.

Penso que està bé que els ajuntaments i concretament el de Barcelona agafin mes responsabilitat en un tema tant clau com és el de l'alfabetització digital. Volia però expressar que és fonamental elaborar una estratègia general respecte a l'us de les TIC a la nostra ciutat, aixó ens donaria en primer lloc un mapa de necessitats i mancances, però alhora també d'oportunitats.Vull recordar que el meu grup de CiU va presentar i va ser acceptat pel govern una proposta de realitzar el Lleibre blanc de les telecomunicacions a la ciutat de Barcelona.

L'alfabetització digital és clau per combatre la fractura social que pot provocar, en la gent gran però també amb aquells que no se la poden permetre económicament, cal doncs combatre amb fermesa qualsevol tipus de desigualtat i també en aquest cas. El món educatiu, és una peça clau, però també ho és l'accés universal a internet.

En la situació que tenim d'atur en aquets moments ens hauria de portar a reflexionar de quina manera podem ajudar a aquetes persones a no perdre el tren. Les TIC han de ser una nova oportunitat.

A aquest ajuntament li manca una estratègia clara i molts, molts i molts recursos per portar-la a terme, és com gairebé sempre una qüuestió de prioritats!!!!

miércoles, 3 de junio de 2009

Gerard Ardanuy critica la poca planificació de l'Ajuntament en l'assignació de les places escolars

Al plenari del passat 29 de maig vaig preguntar a l'alcalde la quines accions havia fet per donar resposta a la trista situació que han patit un grup de pares del Barri del Poblenou que havien estat exclosos de totes les escoles que havien solicitat en el procés de matriculació per al proper curs, en total una 80 ena de pares van constituir-se en plataforma per reivindicar el dreta a escollir escola al barri.


L'alcalde de Barcelona es va comprometre a fer les gestions oportunes per ajudar-los, després de una protesta que van realitzar davant el mateix en la inauguració de la biblioteca de Can Saladrigas.


Finalment i després d'un tracte fred i sense cap tipus de concessió, alguns pares van acabar acceptant les propostes (si o si) que plantejava el Consorci d'Educació, tot plegat un agre procés on la por final a quedar-se sense centre escolar i el tracte rebut, han deixat a tots els pares amb un regust d'insatisfacció.


Aixó succeix cada curs, l'Ajuntament i el Consorci, ens demostren que el mapa escolar de la nostra ciutat no ha previst els canvis poblacionals dels districtes de la ciutat cosa que s'ens demostra un mapa escolar que és una foto fixa antiga (de color sèpia!!) incapaç de donar resposta a les necessitats reals.


L'Ajuntament de Barcelona ha de prendre seriosa nota d'un coll d'ampolla que tornará a sortir d'aquí pocs anys en la planificació de places a secundària.


Normalment aquesta administració fa que els pares hagin de suportar tots els problemes del sistema i haguem de sentir dia si i dia també que tothom està plenament satisfet amb el que tenim. Confonen resignació amb satisfacció!!

miércoles, 27 de mayo de 2009

CAMPANYA EUROPEES I MISSATGE SOCIAL

Ahir vaig tenir l'oportunitat d'assistir a l'acted e propostes socials de CiU ena aquesta campanya, una bona oportunitat de debatre a propòsit de quelcom important per la nostra ciutat i el nostre país, mentre uns el PSOE-PSC i el PP es passen el día tirant-se el plats pel cap i sense plantejar cap proposta que no sigui "que viene la derecha " o " Vamos a echarlos", nosaltres vàrem llençar algunes propostes interessants, voldria destacar-ne una essencialment la reducció de l'IVA del 7% al 4% a les entitats socials i d'atenció a la dependència, mesura pràctica que pot ajudar a millorar la fotuda situació económica d'aquestes entitats atrapades per la no finançada i caòtica llei de l'autonomia personal, el típic brindis al sol al que el govern actual ens té acostumats.

FESTA MAJOR DRETA EIXAMPLE, FIRA MODERNISTA I MOSTRA D'ENTITAATS DISTRICTE, I ALGUNA COSETA MES...

Cap de setmana de campnya Europees i treball intens de Regidor President de l'Eixample.

El dissabte pel matí roda de premsa infraestructures al balcó de l'alcalde (Montjuïc), un lloc tant espectacular com abandonat.

Al migdia visita a la parada de CiU de la Fira modernista de Barcelona i pregó de la Festa Major, un barri únic a la ciutat, que uneix la tradició modernista amb el dinamisme social i económic de la nostra ciutat, dona gust viure-hi i treballar-hi!!

Passejada amb el nostre candidat a les europees en Salva Sedó, per la Mostra d'entitats, vaig comprovar també l'èxit de l'estand del consell Ciutadà de l'Eixample, Molt bona feina M.Àngels!! Vaig poder assitir al taller del consell Ciutadà sobre la reforma de la Diagonal i visitar alguns espais d'entitats rellevants del districte.

Per la nit, sopar de Festa Major, atapeït de gent i ball de Festa!

Diumenge lliurament de premis de pintura i dibuix organitzat per les Esolàpies de Llúria, una extraordinàtia iniciativa i visita a mes entitats a la mostra. DEU NI DO CUANTES ENTITATS!!

A l'hora de dinar, paella popular de CiU final de festa tot un èxit (més de 300 persones)

Una festa major intensa (només uncap de setmana però molt intensa!!

Vaig acabar el dia amb els companys de Nou Barris i el 4art open de Pitch &Putt de CiU amb en Duran i en Salva.

viernes, 22 de mayo de 2009

AMPLIACIÓ VORERES DE BALMES QUIN DESASTRE!!!


Per una vegada que s'inverteix a l'Eixample, en un projecte necessari com és l'ampliació de voreres del Carrer Balmes, ens trobem amb un autentic nyap que ens dedica el Govern municpal del districte. Hem refereixo a l'ampliació de voreres que s'esta fent , entre Valencia i Mallorca.

Després de que un grapat de veïns em van informar del desatre que estan fent, vaig anar-ho a comprovar personalment, visc molt a prop, i la veritat es que és surrealista, les voreres són mes altes que les entrades als negocis i vivendes, un desnivell que arriba a un pam en algunes parts del carrer.
He entrat un prec per escrit a l'ajuntament per que ho arreglin de forma urgent i alhora obrin un expedient per depurar responsabilitats, tot procurant que la resta de l'obra la facin amb un criteri més lògic.

Si per un cop tenim uns fons que ens ajuden a millorar voreres però els apliquem d'aquesta manera denota deixadesa, una administració com la municipal ha controlar millor les obres que lidera i ha d'escoltar les queixes que de fa dies els veïns els hi estant fent.

Una mica d'atenció si us plau!!

Us anexo el video que publicava ahir La vanguardia digital, es molt clarificador

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53707254699&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9

EDUCACIÓ ESPECIAL A LA COMISSIÓ DE MAIG

Avui acaba una intensa setmana de comissions que coincideix amb l'inici de campanya de les europees, tot i aixó molts temes i molt diversos.

Aquesta setmana he volgut expressament tocar principalment el tema de l'educació especial, un tema mai prou tractat

Dimarts matí , a la comissió d'educació de l'ajuntament vaig solicitar una compareixença del Gerent del Consorci d'Educació per debatre sobre l'educació especial a la nostra ciutat, sobre la situació del Mapa de l'educació especial a la ciutat, una eina pendent i imprescindible, vàrem parlar també dels problemes d'algunes escoles d'educació especial alhora de poder continuar la seva tasca per manca d'intal-lacions a partir del 2010, és el cas per exemple de l'escola Paideia a Les Corts, sorprèn que el Govern Municipal digui que intentant buscar un altra ubicació (des del 2006) i la mateixa regidora d'educació dient que estan fent més dels que els hi pertoca, penso que quan es compromet ha de complir, i de moment no hi ha cap solució damunt la taula.

A la mateixa comissió vaig plantejar una iniciativa on demanava quelcom que és de lógica que Barcelona es consideri zona única escolar respecte a l'educació especial i faciliti al màxim el dret d'elecció dels pares. Allò que és de lògica va ser votat en contra pel PSC-ICV i ERC, amb grolleria en Carles Martí va afirmar amb contundència que els pares no son propietaris dels seus fills i la regidora va afirmar que tal i com es fa ara funciona perfectament bé.

Penso que avui es deriven els nens i nenes amb necessitats educatives especials principalment a escoles ordinàries per fomentar la inclusió (una inclusió amb dèficit de recursos) i quan l'infant a perdut un any, llavors, amb molta sort, si es dona la raó als pares i s'els acaba derivant , amb molta sort a un centre d'educació especial (normalment molt preparats per donar-li a l'infant la instrucció que li ha de servir per millorar la seva inclusió).

Cal dotar de mes i millors recursos als centres ordinàris i sobretot cal fomentar la col·laboració entre centres d'educació especial i centres ordinaris. Tot reconeixent la important tasca que l'educació especial ha fet per la pedagogia en aquest país, penso que molt poc reconeguda.

miércoles, 13 de mayo de 2009

INSTITUT NORDAMERICÀ

El passat dimarts vaig tenir l'oportunitat de visitar la seu de l'Institut Nordamericà, gràcies a la gentil invitació del President del seu patronat el bon amic Pere Mateu.

Poder visitar una institució de 58 anys inspirada per catalans, sostinguda per catalans que aposti per desenvolupar el coneixement mutu entre catalunya i els Estats Units em sembla una idea extraordinària que m'omple d'orgull, no només es tracta de l'aprenentatge de l'anglès per joves i adults (dit queda que és un dels nostres reptes, elevar el coneixement de nivell d'anglès de la nostra ciutat) sinó que despleguen una programació cultural de primer ordre, gratuita i oberta a tots els ciutadans de Barcelona, fonamentada en la música i el suport d'altres expressions culturals.

Més de 5000 alumnes a l'any demostren el nivell de la seva activitat i la qualitat de l'enssenyament que s'inparteix.

Penso que seria una bona proposta de medalla d'or de la ciutat de cara al seu 60è aniversari.

Us passo la seva web

http://www.ien.es/

martes, 5 de mayo de 2009

Visita a CEIP SPLAI (Nou Barris)

Aquest matí he tingut l'oportunitat de visitar el CEIP Splai a Nou Barris, Barri de Porta, una bona escola, d'una línia que ha tingut l'amabilitat de convidar-me a mi i al President del COmité de Govern d'Unió Josep A. Duran i Lleida a participar a una interessant activivitat de sissè de primària d'aquest centre. Es tractava d'una activitat que donava a conèixer la historia política de Catalunya i de les seves institucions, i després d'explicar la nostra feina com a representats polñitics a l'ajuntament i al Congrés dels diputats ens hem sotmés a una bateria d'una vintena de preguntes.

Val la pena dir que ha estat un plaer comprovar l'interés i el comportament exemplar dels alumnes que deomestren la bona tasca d'aquest centre.

Vull agrair la invitació!!

Us passo també l'enllaç de la web del centre per conèixer-lo millor

http://www.xtec.cat/ceip-splai/access.htm

INTERVENCIÓ RECLAMANT POLÍTIQUES PASIVES PER CATALUNYA

Al passat plenari ERC va pressentar una iniciativa on s'instava a incrementar els recursos formatius pels aturats a la nostra ciutat, a més de facilitar un ajut econòmic a aquells aturats que haguessin exahurit el temps de percepció de prestacions. Òbviament varem votar a favor, però cal puntualitzar algunes idees respecte al tipus de formació que l'ajunatment facilita als aturats a través del programa activa't per l'ocupació i respecte a les polítiques pasives d'atur, es a dir la gestió del subsidis d'atur. Catalunya ha de gestionar les polítiques pasives si vol ajudar més i millor als ajuntaments. Aixó implica un compromís de forces polítiques catalanes i fer front comú a Madrid.

lunes, 27 de abril de 2009

DEBAT ATUR I EL TRESLLAT DE LA MODEL


Al passat plenari de divendres vaig intervenir en dos punts, força interessants un d'àmbit laboral i l'altre d'àmbit de districte.


Respecte al primer tema, iniciativa presentada per ERC que demanava incrementar els recursos dedicats a la formació pels aturats i proposava també que l'ajuntament i la Generalitat portessin a terme un complement al subsidi per aquells que se'ls hagi acabat la percepció de la prestació i no tinguin accés a la RMI, nosaltres, com no pot ser d'altra manera varem votar a favor de la iniciativa, tot i plantejar-li a en Jordi Portabella afegir una esmena que considerem justa pel nostre país, reclamar la transferencia dels fons d'atur a l'Estat. La gestió del subsidi d'atur per part de la Generalitat, és una vella reivindicació que ajudaria a reforçar les polítiques tant del Govern Català com dels ajuntaments i seria lògic llavors pendre decisions vinculades a l'allargament de prestacions si aixó fos necessari, finalment ERC no va acceptar aquesta esmena provablement per que coniderava més valuòs no molestar al PSC ni a ICV contraris a aquesta justa reclamació.


Respecte al segon tema, la remodelació del recinte de La Model, el debat es va circunscriure en la proposta de manatenir pràcticament tota l'estructura de la Pressó actual (eliminiant només un dels braços parcialment), eliminar el perímetre i els edificis auxilars. La opinió que vaig expressar va ser que no ens agrada que es mantingui l'estructura de la pressó, no te cap valor arquitectònic, reclamavem un concurs d'aquitectes per redefinir l'espai i denunciavem la manca de debat i negociació amb els grups de l'oposició en un projecte que depasarà en el temps aquesta legislatura( el tresllat de la pressó començarà el 2012, la remodelació trigará un mínim de 2 anys) . Al govern només li preocupa parlar amb quatre botiguers i amb algun veí, segurament tots de la seva corda política per arrogar-se un procés de "participació".


El Govern de l'Ajuntament de Barcelona (PSC) s'oblida que els representats dels TOTS els ciutadans són els Partits polítics i que en un projecte bàsic pel barri, però també pel districte i la ciutat no s'els pot menystenir, oblidar aixó traspasa la línia del joc democràtic.


Per sort d'aquí un parell d'anys hi hauran formes de fer diferents fonamentades en el diàleg, el consens polític i la construcció d'una ciutat de tots i per tots independentment del que votin, serà un banys de realisme per als pensen i actuen com si aquesta ciutat fos de la seva propietat. Suposo que m'enteneu!!


jueves, 16 de abril de 2009

SETMANA DE COMISSIONS


Com cada mes, aquesta es una setmana de comissions a l'ajuntament.


Voldria fer alguns comentaris respecte els temes que he tractat en les comissions que en formo part, la primera comissió ha estat la de Cultura i Educació, on desprésd e 6 mesos s'ha presentat un informe (que va ser demanat per CiU) a propòsit de la situació de la inclusió escolar a la nostra ciutat i també de la situació de les escoles d'educació especial a Barcelona, un informe fet amb bona intenció però sense cap concreció de recursos humans per assolir aquesta suposada prioritària inclussió, tampoc l'informe ens explica com desplegaran els objectius de afavorir la col·laboració entre els centres d'educació especial i els centres ordinaris ni com assoliran una millor inserció sociolaboral dels col·lectius vinculats a les necessitats educatives especials. Per tant un informe poc útil i de poc compromís, no feia falta esperar 6 mesos per presentar-lo.


La segona comissió´, acció social i ciutadania, va ser més moguda sobretot per al que respectava a l'aprovació de l'adjudicació del Servei d'Assistència Domiciliaria, un concurs amb punts poc clars i una adjudficació que podria interpretar-se com arbitrària, amb un procés d'una gran opacitat, com ja ens comença a tenir acostumats, ERC dona el seu suport gratuitament i a més es permet el luxe de donar-nos lliços de responsabilitat, gran moguda per part, sobretot del PSC que ens demostra que estan absolutament fora de lloc, massa nervis per governar una ciutat com Barcelona !


Finalment la comissió de promoció económica, vam presentar un Prec on demanem que l'ajuntamet estudii un tema tant greu com son les causes d'accidentalitat d'infants a la llar, unes dades quantitatives que ens diuen que la majoria d'accidents mortals i amb danys irreversibles de 0 a 10 anys es produeixen a les llars. Un estudi d'aquestes característiques ens hauria d'ajudar a fer campanyes informatives, que no partidistes, que ajudessin a erradicar aquesta desgraciada accidentalitat.

miércoles, 8 de abril de 2009

TROBADA AMB ENTITATS JUEVES DE BARCELONA


Ahir vaig estar pressent, conjuntament amb alguns companys d'Unió de Barcelona, el secretari d'Organització diputat i membre de la Mesa del Parlament de Catalunya Toni Castellà, el diputat i President de Barcelona Comarques Joan Recasens i els dos amics i companys de Barcelona ciutat Xavier Périz i Manel Medeiros, a una trobada institucional amb les quatre comunitats jueves de Barcelona com són la CIB, la Bet Shalom, la ATID i la B'nai B'rith.

Aquesta trobada ha estat històrica per molts motius tant per la qualitat de la representació de les comunitats jueves pressents com per l'interés de la mateixa reunió i el compromís de diàleg i col·laboració futures.

Vam analitzar conjuntament el trist paper que el govern de la Generalitat i el de l'Ajuntament de Barcelona tenen en l'arraconament del fet religiòs del nostre país i a la nostra ciutat, sustituint-lo per un laicisme militant amb "status" de religió progresista, el poc interés per part d'IC-V en una eina tant potent i tant menystinguda alhora, com el Centre Interreligiòs de Barcelona per tal de construir un autèntic diàleg interreligiòs a la nostra ciutat.

També vam tractar temes tant actuals com la Llei de Centres de Culte debatuda al Parlament i la polémica institucional entre les comunitats jueves i els governs de Catalunya i de la ciutat de Barcelona en les conmemoracions de l'Holocaust, així com la manca absoluta de sensibilitat de les esquerres en el tracte amb aquesta comunitat.

martes, 17 de marzo de 2009

ACONSEGUIM QUE L'AJUNTAMENT CREI UN ESPAI D'E-LEARNING DINS DEL CLUSTER TIC DEL 22@



CiU aconsegueix que el Govern Municipal creï, dins el clúster TIC del 22@, un espai d'e-learning per promoure la competitivitat i la projecció internacional del sector
Celebro el suport de tots els grups municipals per dotar d’un espai definit a la ciutat per a un sector de futur molt important
En la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement celebrada ahir a la tarda vaig presentar una proposició que demana que l’Ajuntament de Barcelona, per mitja del districte del 22@, creï dins el clúster TIC un espai d’e-learning per promoure la competitivitat i la projecció internacional del conjunt d’empreses i institucions presents al territori que tenen la vocació d’esdevenir els motors del desenvolupament econòmic en aquesta àrea.
El 22@ és un espai on es desenvolupen clústers diferents com el TecMed, el de Media, Tecnologies de la Informació i Comunicació, Disseny o Energia. El sector de l’e-learning, la formació que s’imparteix per mitjà de les noves tecnologies i la telemàtica, a Barcelona compta amb un gran nombre d’empreses i treballadors que desenvolupen projectes punters a nivell mundial. Calculem que aquest tipus de formació compta ja amb un 12% d’estudiants del total que opten per algun tipus de sistema d’estudi.
És important que aquest "sector de futur" tingui un espai definit, "i el 22@ és un lloc molt adient ja que en el districte o el seu entorn es troben diferents universitats com la UPC, la UOC o la UB". La proposta ha tingut el recolzament de tots els grups. "Definir un espai per aquest tipus de formació ha de servir per desenvolupar tota la seva potencialitat a nivell català, estatal, europeu", puc assegurar que "formació i coneixement són claus per al futur".

ESCOLA D'HIVERN UNIÓ DE JOVES


Aquest cap de setmana he assistit a l'escola d'hivern de la Unió de Joves a Planoles, gràcies de la amable invitació del bon amic Pep Moliné.
Constato que després de les interessants jornades, taula rodona de polítiques municipals, xerrada de tecnologies de la informació aplicades a campanyes electorals i taller de debat inclòs.
Les joventuts del partit estan molt vives i amb una bona pedrera de cara al futur del partit, bona feina!!
Felicitats Joves!!

martes, 10 de marzo de 2009

VISC A LES CASES BARATES: un altra visió del VISC A BCN

El passat diumenge vaig visionar un 30 minuts sobre el SES Cristòfol Colom al Bon Pastor, que denota la manca d'interés que un govern d'esquerres i progresista té d'un equipament escolar que fa una extraordinària tasca educativa a un barri difícil com és el Bon Pastor, el Consorci d'Educació de Barcelona i l'ajuntament de Barcelona haurien de fer alguna cosa per tal de millorar les pèsimes condicions en les que es troba aquest centre educatiu.
Hem va semblar lamentable que parcs i jardins pases olímpicament d'enviar operaris per tal de fer el manteniment d'arbrat, al·legant que aquesta tasca s'havia de pagar a part.
El SES Cristòfol Colom també forma part de la xarxa pública d'educació de la nostra ciutat.
Val la pena que li doneu un cop d'ull, us poso el link

http://www.tv3.cat/videos/1067919

jueves, 5 de marzo de 2009

INTERVENCIÓ FP A BARCELONA

Fa una setmana vaig intervenir al Plenari per debatre sobre l'informe que la Regidora d'Educació Presentava sobre la Formació Professional a la nostra ciutat.

Sense cap mena de dubte la FP és l'eina clau per donar una resposta eficaç al nostre model econòmic, malauradament estem encara lluny de disposar d'un sistema de FP que compleixi aquest objectiu, tot i que és cert que s'ha avançat.

En aquesta intervenció intento desgranar, els eixos que considerem importants alhora de analitzar la situació de la FP a Barcelona

miércoles, 4 de marzo de 2009

CARTA DISTRICTE EIXAMPLE MARÇ 2009



març de 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Sempre he cregut que es molt sa per a un mateix i per als qui l’envolten expressar sentiments de gratitud, com també ho és demanar disculpes sempre que calgui. I crec que, col·lectivament, hauríem de començar a donar les gràcies a les moltes persones que, sobretot en temps de crisi o d’incertesa com els actuals, es mantenen ferms, perseveren, no llancen la tovallola, no volen perdre l’esperança: als qui combaten, amb forces inusitades, els contratemps familiars i veïnals (vull recordar-me aquí, especialment, de les moltes persones que han perdut la seva feina o veuen reduïts els seus ingressos amb motiu de la crisi, i també del seu entorn); als qui, malgrat les turbulències del moment, fan l’esforç d’aixecar, dia rere dia, la persiana del comerç o del negoci; als qui es resisteixen a baixar el teló de la creativitat i de l’emprenedoria en tants àmbits –i tan diferents- de la vida econòmica, cultural, etc.
Aquest agraïment és extensible, òbviament, a les persones que, d’una manera professional o voluntària, estan quotidianament en la primera línia de la batalla –dura, difícil, exigent- per la inserció social, per la convivència, pel desenvolupament comunitari: penso singularment en els serveis socials, i en les persones que es dediquen a l’ensenyament o a la sanitat, etc. No hi ha cap dubte –perquè així m’ho han palesat diverses veus- que ara se senten pressionats per noves demandes socials, o per l’agreujament de les ja existents.
Més enllà d’aquest gratitud –lògica i saludable- davant l’afany tan estès de resistència davant una conjuntura desfavorable, cal que ens encoratgem a mirar endavant, a ser proactius i fer una lectura – en clau de futur- d’allò que ens està passant, per no recaure-hi mai.
I crec que, com a societat, hem de fer un tomb en la nostra percepció del diàleg públic-privat, tot superant les rigideses actuals. En tot cas, i paral·lelament al necessari joc polític en tota societat democràtica avançada, considero que s’imposaria construir una aliança entre Administració, societat civil i agents socials i econòmics que –des del diàleg de tu a tu- permetés configurar un triangle en el centre del qual ens trobéssim les ciutadanes i els ciutadans. Tot plegat, es tractaria de construir comunitat, per superar les mancances de l’Estat del benestar i millorar la qualitat de vida. No hi tinc cap dubte: de la mateixa manera que defenso fermament que, fent comunitat, humanitzem la societat, de ben segur que, en les actuals circumstàncies, fent més comunitat podrem mitigar els greus efectes de la crisi que estem sofrint, alhora que podrem sortir-ne més reforçats com a col·lectivitat.
Aquest replantejament requereix una Administració que no se senti –ni es faci sentir- per damunt de les entitats, una Administració que no solament ofereixi uns serveis públics de qualitat, sinó que funcioni també com un motor que impulsa i dinamitza les relacions entre els agents, sense voluntat de controlar-los ni manipular-los en interès propi. I, d’altra banda, reclama que la societat civil i els agents socials i econòmics abandonin el seu clos particular i, pel contrari, obrin mires, implicant-se en la societat més enllà dels seus interessos corporatius i del seu àmbit concret de treball, i també coordinant-se per optimitzar resultats des d’un punt de vista social.
En aquest punt, vull recordar-te que, actualment, i fins al 17 de març, està oberta la convocatòria de subvencions –de ciutat i del districte de l’Eixample- a entitats per projectes concrets en diferents àmbits (si vols tenir-ne més dades, pots consultar-les al web de l’Ajuntament de Barcelona ( http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_200726315_1,00.html ) o a l’Oficina d'Atenció al Ciutadà –OAC- de l’Eixample, al carrer Aragó 328). Malauradament els recursos que s’hi han pogut destinar són pocs, particularment a l’Eixample, amb un món associatiu tan rellevant qualitativament i qualitativament, mentre les necessitats són moltes.... Això ens obliga a tots i totes a esforçar-nos per al màxim aprofitament d’aquests recursos públics, al 200%, si em permets l’expressió. Hem de garantir-ne la màxima repercussió, al servei de la comunitat. Per això, i en coherència amb el que t’he exposat, defenso la conveniència que, allà on sigui possible, es presentin i es facin projectes comuns, i que diverses entitats –d’igual a igual- puguin col·laborar, actuïn transversalment, creïn sinergies que ens permetin avançar.
Vull acabar. I ho faig encoratjant-te a seguir fent comunitat, en el teu àmbit concret, de la mateixa manera que jo em proposo afavorir qualsevol acció que vagi en aquesta línia d’enfortir el treball en xarxa per la cohesió social, pel desenvolupament comunitari.
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata

Regidor-president

Consell de Districte de l’Eixample
gardanuy@bcn.cat