Benvolguda veïna, benvolgut veí,
No puc estar-me de dedicar les meves primeres paraules a evocar les persones i famílies que, als nostres barris i arreu, estan patint en primera persona, i d’una manera més virulenta, la greu crisi econòmica que estem vivint. I, més que mai, he d’insistir no solament en la necessitat de redoblar els esforços de fraternitat, sinó també en la necessitat que els poders públics siguin especialment sensibles i austers.
Dit això, permeteu-me que aquesta carta em refereixi fonamentalment al dinamisme cultural que hi ha al nostre districte, a la gran capacitat existent de generar cultura i de compartir-la.
Darrerament hi ha qui parla de brots verds per referir-se a certs indicis de recuperació, i certament la primavera –que sempre acaba arribant- és l’eclosió de colors i de vida, després de l’hivern.... Però hi ha coses que tenen un caràcter perenne i no han d’entendre de turbulències, adherides com estan a la mateixa condició humana, en la seva projecció comunitària: així, la comunicació, el diàleg o el conreu d’una cultura ben viva i vital, de llarg recorregut, una cultura que interpel·la i que provoca o suggereix, que no ens deixa indiferents, sinó que millora la quotidianitat, embelleix el nostre entorn, tot donant-li l’ànima i l’autenticitat, tot fent-lo únic.
Hem de defensar un art i una cultura que no estiguin tancats en una sala o desats en un prestatge, sinó als carrers. I val a dir que, a l’Eixample, tenim el privilegi de gaudir d’un autèntic museu a l’aire lliure, en bona part deutor d’aquella florida modernista que va acompanyar el naixement i la consolidació del nostre districte, i que l’Any Cerdà (www.anycerda.com), que començarà oficialment el propvinent dia 11 de juny, ens permetrà ressaltar i difondre. Ens faríem un flac favor, però, si mantinguéssim un fantàstic escenari de cartró pedra, i no ens creguéssim de debò que el més important són les persones, les autèntiques protagonistes.
L’Eixample ha d’excel·lir per les persones que fem el districte dia a dia. La recepta de l’èxit és clara: aplicar-hi bones dosis de creativitat, de solidaritat i d’emprenedoria. El secret és també molt clar: treballar en equip, buscar complicitats i sinergies, ser oberts, agosarats, però alhora respectuosos i diligents, combinar enginy i tècnica, espontaneïtat i perseverança.
L’àmbit cultural i artístic és un marc privilegiat d’aquest treball en equip, d’aquesta construcció comunitària que ens interpel·la, i que té facetes ben variades, que abasten des de la cultura tradicional i popular fins a les seves formes més contemporànies, des de les festes populars fins a les convocatòries més minoritàries. Tothom hi és cridat, i a l’Eixample podem constatar amb satisfacció que hi respon positivament moltíssima gent, començant per la comunitat educativa (el CEIP Escola de la Concepció, la Casa dels Nens i Escolàpies-Llúria serien molt bons exemples d’activisme cultural i artístic molt reeixit, i vinculat al seu entorn, com també ho serien entitats com Ballets de Catalunya).
El resultat és que tenim un districte molt viu culturalment. Podríem esmentar, ara i aquí, els Jocs Florals Escolars, que recentment hem celebrat amb la participació de més de 1000 nens i nens, nois i noies de les nostres escoles, o la tradició del cant coral al districte, i que té una de les manifestacions en la cantada multitudinària de gent gran a l’Auditori, per les festes nadalenques, o l’activisme de les diverses fundacions culturals de primer ordre radicades als nostres barris.
En aquesta carta, vull atorgar al teatre un lloc important: m’afegeixo a la reivindicació del teatre, de les arts escèniques i de la tasca ben meritòria que hi duen a terme totes les persones implicades. I sóc conscient que a l’Eixample hi ha molts referents també en aquest sector, ja sigui pel que fa a grans equipaments públics –que cal acostar encara més a la ciutadania-, a teatres de més petit format -però amb una trajectòria més que destacable-, o a escoles de teatre, sense descuidar les iniciatives teatrals de caire amateur (en aquest sentit, permeteu-me que esmenti el cas del barri de Sant Antoni) o que es fan en el marc escolar.
En una cançó antiga s’afirmava, amb un desencís ben palès, que la vida es puro teatro, tot al·ludint a l’artifici, la hipocresia, els formalismes i els bons modals que imperarien a la nostra existència. Jo invertiria de molt bon grat els termes, per afirmar amb rotunditat que el teatre és pura vida i, que com a tal, cal desplegar-lo amb plenitud, perquè així contribuïm a millorar el nostre entorn. Per això, i perquè sé que el foment del teatre i de les altres arts és fonamental per al progrés espiritual de tots els pobles, només puc fer arribar unes paraules finals de gratitud i d’encoratjament a tots els que, d’una manera professional o amateur, formeu part de l’extensa comunitat teatral al Districte, concretament, i en general als qui esteu mantenint ben alt el nivell de l’educació i de la producció culturals i artístiques, en totes les seves facetes, al districte.
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat),
regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample
No hay comentarios:
Publicar un comentario