DEMANO MÉS RECURSOS DE L'AJUNTAMENT PER LA FP

Avui acabo de llençar un comunicat on demano més recuros humans, tècnics i econòmics i alhora denuncio que l'ajuntament es gasta 120.000€ a l'any en el lloguer de les oficines del Passeig de Gràcia Nº 2 que és la seu del la Fundació BCN FP i del Consell de la FP de la ciutat i demano que aquesta seu es treslladi a l'edifici del Institut Municipal de Barcelona a la Plaça Espanya.

Us passo la nota!

CiU reclama al Govern d’Hereu incrementar els recursos tècnics, humans i econòmics que es dediquen a la Formació Professional.

Gerard Ardanuy critica que es gasti un 8% del pressupost destinat a FP en el lloguer d’una oficina al Passeig de Gràcia, i reclama que aquesta es traslladi a les dependències de l’Institut Municipal d’Educació
Barcelona.- El Grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, que presideix Xavier Trias, reclama al Govern d’Hereu incrementar els recursos tècnics, humans i econòmics que es dediquen a la Formació Professional. El regidor d’Educació de CiU, Gerard Ardanuy, critica que es gasti un 8% de pressupost destinat a la FP en el lloguer d’una oficina al Passeig de Gràcia i reclama que aquesta es traslladi a les dependències de l’Institut Municipal d’Educació.
A parer d’Ardanuy "cal millorar diversos aspectes de la Formació Professional a la ciutat", un ensenyament que a Barcelona cursen 14.316 alumnes i que té un dèficit de places de 2.532 persones que han sol·licitat plaça i han estat excloses. "Aquesta formació és estratègica i fonamental per combatre la crisi econòmica i l’atur, així com per donar resposta als reptes econòmics i empresarials de Barcelona, però l’Ajuntament hi dedica pocs recursos tècnics, humans i econòmics", ha dit el regidor.
El grup de CiU ha presentat diverses preguntes per escrit a l’Ajuntament per tal de conèixer la situació de la FP a la ciutat de Barcelona. Segons la informació facilitada per l’Ajuntament es dediquen anualment a aquesta formació 1,5 M€ i 24 professionals (entre el Consorci d’Educació de Barcelona i l’Institut Municipal d’Educació), "és necessari incrementar aquests recursos".
Gerard Ardanuy ha criticat que les oficines de la seu de la Fundació BCN FP i del Consell de la FP de la ciutat, situades al Passeig de Gràcia número 2, que estan de lloguer, tinguin un cost de 122.457€ anuals, 10.205€ al mes. "Aquesta despesa és un 8’16% de tot el pressupost que es destina a la FP", ha criticat el regidor que ha demanat "que es traslladi aquesta oficina a la seu a les dependències de l’Institut Municipal d’Educació, situades a la Plaça d’Espanya, i que es dediqui l’import íntegre d’aquest lloguer a intensificar les accions de suport i promoció de la FP a la ciutat".
Ardanuy ha demanat també intensificar les gestions per tal d’incorporar més empreses, institucions i entitats col·laboradores a la Fundació BCN FP. Com ha dit el regidor a febrer de 2009, segons dades de la Regidora d’Educació, eren només 35 empreses les que col·laboraven. "Aquestes xifres són poc significatives pel que suposa el nombre total d’empreses, entats i organitzacions existents a la nostra ciutat. Cal fer esforços per implicar més agents en aquest tipus de formació", ha conclòs Ardanuy.

CARTA DISTRICTE EIXAMPLE NOVEMBRE 2009 (INFÀNCIA I EDUCACIÓ)

Benvolguda veïna, benvolgut veí,[En endavant, podràs llegir aquesta carta i les cartes anteriors, i tambécomentar-les, al blog: http://cartesdesdeleixample.blogspot.com/ ]El proppassat divendres, dia 20 de novembre, se celebrava el Dia Universal de l’Infant: permet-me que aprofiti l’avinentesa per fer unes breus pinzellades precisament sobre la infantesa i la seva protecció.Vint anys després de l’aprovació de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, podríem veure el got mig ple -o mig buit- a l’hora de considerar el respecte dels drets dels infants i adolescents al Món, però també a la nostra ciutat. En tot cas, de ben segur que coincidirem que queda molta feina per fer-hi, i que resulta imprescindible fer-la. Tinc la profunda convicció que la protecció de la infantesa, com també l’acompanyament de les persones en el seu procés d’envelliment o el suport a les persones dependents i el seu entorn familiar, són fites amb les quals podem determinar i valorar el gruix moral d’una societat. En aquest sentit, i permet-me certes llicències paulines, podem afirmar, categòricament, que, si avancéssim molt en l’àmbit de la tecnologia i de les arts als nostres barris, si fóssim capdavanters en tants i tants aspectes de la vida social, cultural i/o econòmica, però desemparéssim els nostres petits, les nostres persones grans i dependents, no seríem res.I això em porta a referir-me als reptes i potencials de l’educació, també al nostre districte. I prou sé que l’educació ha de ser al llarg d’una vida, i no solament en l’edat de l’escolaritat obligatòria. I prou sé que la formació d’adults –massa sovint marginada- és un factor alliberador de primer ordre, des del punt de vista individual i col·lectiu. Però l’educació resulta bàsica, en bona mesura, perquè acompanya fonamentalment els infants, els adolescents i els joves en la seva maduració personal i prepara (o llastra, si és inadequada) el seu –nostre- futur. Per tot això, i singularment en moments de crisi com l’actual, l’educació esdevé una potent palanca de canvi que convé dinamitzar i reforçar.S’ha avançat molt en la tecnificació dels centres, en l’adequació material de les infraestructures. Però més enllà dels maons i dels ordinadors, el repte és fonamentalment humà i interpel·la tothom: s’ha de donar encara més suport al paper dels docents, i s’ha de reforçar la funció educadora dels pares i de les mares.Tot i que es difonen estadístiques negatives sobre l’estat de l’educació a casa nostra, l’horitzó que s’albira no ha d’estar tenyit pel pessimisme ni podem caure en la resignació: en tot cas, podem ser un districte d’alt valor educatiu en una ciutat que es defineix i es pretén educadora. Cal, però, que tothom faci pinya: aquest castell val molt la pena, seria dramàtic que acabéssim fent llenya!En efecte, l’Eixample està en condicions de ser un districte innovador, en matèria educativa, amb l’oferta d’una educació de qualitat. L’autocomplaença i la desídia són especialment contraindicats en l'àmbit educatiu, estratègic per a la societat i la seva competitivitat, i també, i sobretot, bàsic per a la dignitat de les persones i per al ple desenvolupament de la seva personalitat. Per això, demano el compromís i la implicació de tothom (dels centenars de professionals, dels milers d’alumnes, de les seves famílies, dels seus barris) perquè el model sigui encara més potent, vagi més enllà. I cal implicar-s’hi des del convenciment que tots som comunitat educativa, que tots podem sentir la responsabilitat i la satisfacció de col·laborar en el creixement humà i en la formació de ciutadanes i ciutadans que tinguin per objectiu millorar la nostra societat i participar-hi.N’hi ha molts exemples, d’aquesta implicació cívica, però en posaré dos, de joiosa actualitat, en la mesura que rebran, a títol particular i d’entitat, respectivament, la Medalla d’Honor de la Ciutat, a proposta del nostre. Districte: el bon amic Robert Cosialls, que ha estat i és un gran defensorde l’esport de base, ha transmès els valors del treball en equip, de l’esforç i de l’esportivitat i, alhora, ha insistit en la important funció educativa que tenen les escoles esportives; la iniciativa del CEIP Joan Miró i d’altres escoles i entitats del Districte d’impulsar un projecte compartit–el Camí Amic- fa deu anys.Ets necessari/ària per fer de l’Eixample una comunitat que combati enèrgicament la mediocritat, la crisi de valors i el pessimisme ambiental, i que recuperi, pel contrari, lideratge educatiu, embranzida i excel·lència; per fer de l’Eixample una comunitat que percebi l’educació com unaoportunitat de construir fecundament, i que, per tant, elimini trinxeres ideològiques, tan contraproduents: crec fermament que les aules no són un camp de batalla, sinó una pista d’enlairament de la nostra societat.Sovint insisteixo en la necessitat peremptòria de construir comunitat, sobretot en temps de crisi. Ara i aquí, vull destacar que l’escola és una de les protagonistes principals d’aquesta construcció, i que tots els àmbits del districte haurien de ser com una gran escola de coneixements, de civismei de vida. En la mesura que ho fas en la teva quotidianitat, sempre en positiu, t’ho agraeixo i t’encoratjo a perseverar-hi.T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat),regidor-president del Consell deDistricte de l’Eixample

REACCIONS D'UNIÓ AL BARÓMETRE DE LA VANGUARDIA A BARCELONA

http://uniobcn.cat

Publico la nota de premsa que vàrem enviar als mitjans, amb les meves reacions al barómetre de la ciutat publicat per La Vanguardia, on explico quins són els objectius d'Unió a la Ciutat de Barcelona, la cada cop més clara alternativa d'en Xavier al Govern de la Ciutat i on critico l'estil del PSC al "criminalitzar" sistemàticament CiU, apostant per l'enfrontament de "bons contra dolents".

"La proposta de canvi de Xavier Trias és incompatible amb la democràcia de la por que propugna el PSC "

Escrit per Barcelona Ciutat
Dilluns, 30 de Novembre de 2009 10:43
“Amb aquesta tendència obsessiva per atemorir la ciutadania el PSC no fa honor a la seva lluita militant contra les dictadures i la manca de llibertat”, diu Gerard Ardanuy, president d'Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona
“La proposta de canvi de Xavier Trias, cada dia més consolidada, és incompatible amb la democràcia de la por que propugna el PSC”, diu Gerard Ardanuy, president d'Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona.
Barcelona, 29 de novembre de 2009.- Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona vol manifestar que, després de les darreres enquestes conegudes, tant la d'aquest cap de setmana com les d'un temps enrera, es consolida la tendència d'una Convergència i Unió en ascens i un govern municipal del PSC a la deriva i profundament desorientat.
Davant les reaccions del PSC-Barcelona d'aquest mateix matí, Gerard Ardanuy, president d'Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona ha manifestat que “aquesta és la resposta del pànic”. Segons el president socialcristià, “el PSC, desbordat per tot arreu a la ciutat de Barcelona, torna a posar en marxa la màquina de la por”, i ha afegit que “ens preocupa molt que el partit que governa la ciutat cregui que per obtenir uns bons resultats ha d'atemorir a la ciutat”. “Ens preocupa”, ha continuat Ardanuy, “que amb aquesta tendència obsessiva a atemorir la ciutadania el PSC no fa honor a la seva lluita militant contra les dictadures i la manca de llibertat, tot el contrari”, ha dit el també regidor a la ciutat de Barcelona.
Gerard Ardanuy també ha manifestat que “al PSC sembla que ja no saben llegir les enquestes”. “Els resultats apareguts avui a un mitjà de comunicació expressen clarament que les possibilitats de pactes són molt àmplies”, ha dit el regidor nacionalista, que ha afegit que “des d'Unió sempre hem cregut que pactar reforça la democràcia, mentre que la por la debilita”. “Podria haver-hi”, ha dit Ardanuy, “fins i tot un pacte CiU-PSC, que seria l'únic que donaria una majoria estable, però a hores d'ara el PSC el fa materialment impossible, perquè el canvi que proposa en Xavier Trias és incompatible amb la democràcia de la por que propugnen els socialistes barcelonins”.
“L'enquesta publicada avui”, ha continuat Ardanuy, “ens diu, però, que cada vegada som més a prop del canvi, i que el lideratge d'en Xavier Trias serà imprescindible per fer un govern fort, responsable, transversal, proper als ciutadans, preparat per servir la ciutadania de manera eficaç, amb la recerca del consens per bandera, i deixant de banda l'habitual maniqueisme entre 'bons' i 'dolents' a què tant acostumats ens té el govern socialista-comunista de Barcelona, que ens mostra dia sí dia també la manca de lideratge de l'Alcalde i que oblida les necessitats dels barcelonins i barcelonines buscant sempre l'enfrontament”.
Ardanuy ha conclòs dient “que aquesta ciutat necessita altres maneres de fer i altres lideratges”. “Unió Democràtica de Catalunya aspira, des de la més gran de les humilitats, a ser clau en la defensa dels valors, de la llibertat, del diàleg i la justícia social, tots ells del tot oblidats pel govern municipal, i que haurien de ser a la base del futur govern de la ciutat”, ha finalitzat el president social-cristià.

PREGUNTA AL GOVERN CASERNA PARC JOAN MIRÓ

Al plenari de divendres vaig preguntar al Govern respecte el projecte de la caserna de Bombers que s'està construint al parc Joan Miró.

Malauradament la rigidesa del debat va impedir, més enllà dels plantejaments de cadascuna de les parts, establir un autèntic debat sobre aquesta qüestió.

El meu grup, ni jo mateix com a regidor i com a President del Consell del Districte de l'Eixample, discuteixo ni discutiré mai l'utilitat pública, altrament indiscutible ni dels bombers de la nostra ciutat ni la d'un dels millors hospitals d'Europa com és el Clínic ni l'interés general d'un projecte d'aquestes característiques, sempre i quan es faci de forma transparent i complint la legalitat vigent de forma escrupulosa. Això no treu, tampoc, que sigui crític amb el procés utilitzat pel govern de la ciutat en l'elecció de la ubicació i la comunicació als veïns i grups polítics d'aquest projecte.

Jo mateix com a President del Consell de Districte no vaig estar informat tampoc de forma exhaustiva a propòsit d'aquest projecte previament al seu inici, i tinc tot el dret del món a expressar les meves dubtes, més que raonables, sobre aquest projecte, NOMÉS FALTARIA.

Tampoc crec just que la Regidora del districte digui que no crec en els equipaments del Clínic, dels bombers i de Germanetes. Quan des del 2006 tot aquest tema estava més que penjat per part del govern actual i el més calent està a l'aigüera, no hauriem de confondre als ciutadans ni fer maniqueisme de bons contra dolents. Jo estic a favor d'aquets equipaments, altrament també penso que aquest govern no està gestionant de forma eficaç la seva execució, trencant moltes espectatives de veins que les demanen llargament, s'ha de ser valents i no culpar dels errors propis a d'altres que no en tenen responsabilitat.

Cal treballar millor els processos d'informació, amb veïns i entitats, cal desenvolupar de forma més curosa la redacció dels projectes, cal estudiar tècnicament ubicacions alternatives, cal treballar a fons la mobilitat i cal fer participar a tothom en la presa de la decisió amargar-se només pot generar inquietud, començar una obra d'aquestes característiques sense llum i taquigrafs no és una bona idea si s'està plenament convençut que es fa tot correctament.

Altra cosa és el tot el referent a la legalitat del projecte, no soc jo qui ha de discutir-la jurídicament, unicament he expressat el meu dubte raonable i el del meu grup municipal i el del meu grup municipal respecte aquest procés. El temps i la judicatura donarà i treurà raons, caldrà acatar les sentencies que s'en poguessin derivar.

Les meves preguntes anaven a clarificar si el govern estava convençut del que ha fet en aquest projecte i si conneix quines repercusions legals, económiques i polítiques conlleven aquestes decisions.

DECLARACIÓ CAIGUDA MUR DE BERLIN, QUINA DECEPCIÓ!!

El plenari d'avui m'ha portat una gran decepció no només com a polític sinó com a demòcrata. Des del meu grup vaig impulsar la redacció d'una declaració institucional que servis perque l'Ajuntament de Barcelona es sumes a la conmemoració de la caiguda del Mur de Berlin, el format de declaració institucional ha de tenir com a mínim el suport de 4 dels 5 grups municipals perque l'Ajuntament l'assumeixi.
El text que vam preparat va ser ben acollit per tothom, era un text conciliador i de caire més filosòfic per intentar sumar totes les sensibilitats, en un primer moment fins i tot ICV el va trobar correcte i va afegir una esmena que vam assumir. Fins aquí perfecte, però ahir dijous, vaig topar amb la crua realitat, concertament amb ERC, que va voler afegir si o si una esmena que generava una profunda divisió de tots els grups, despres de vàries converses i vàries propostes per part meva d'arribar a un acord ERC decideix no acceptar-les i tancar-se en banda.
Parlo amb ICV, i ells es desmarquen si no hi ha el suport d'ERC, amb le paraules del seu líder de "home no podem votar una declaració on no hi sigui ERC i si hi sigueu vosaltres i el PP" per tant, no s'ha pogut palesar per part de l'ajuntament un missatge unitari conmemoratiu de la caiguda del mur.
Tot plegat ens demostra la incapacitat d'aquesta ajuntament de fer política en MAJÚSCULES, i buscar el pacte i la negociació en un tema de justícia. Sento pena, impotència i vergonya, pel nivell polític d'ERC i la manca absoluta de sentit comú i de lideratge d'ICV. Aquests polítics es consideren aptes per governar i per arribar a acords, però fan el ridícul.A vegades l'alçada política es sdemostra amb temes com aquest.
Avui estic preparant una carta de disculpes dirigida a la Consul General d'Alemanya a Barcelona.

Finalment, us afegeixo el text, que no ha estat capaç de ser acceptat per ERC ni defensat per ICV i PSC. Jutgeu vosaltres mateixos!

"I. Atès que aquest mes s’ha commemorat el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, fita de primer ordre en la Història contemporània en la mesura que va representar el detonant d’un procés irreversible i vertiginós d’esfondrament de diversos règims totalitaris a l’Europa Central i de l’Est.

II. Atès que aquest procés , a més de permetre el retrobament dels pobles europeus sota la bandera de la llibertat i de la democràcia, va permetre superar dècades de sofriment, de repressió, de separació i d’enfrontament.
III. Atès que és un acte de justícia recordar les víctimes del terror i de l’opressió a l’Europa Central i de l’Est, i expressar la gratitud envers aquelles persones que, des de la dissidència, i arriscant-hi la vida i/o la seva integritat física i psíquica, van ser testimonis d’integritat moral en la lluita contra l’opressió i per la llibertat i la democràcia.
IV. Atès que les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona han demostrat, en múltiples ocasions, sentir com a valors fonamentals la democràcia i la convivència, valors que només poden realitzar-se des del respecte escrupolós de l’Estat de Dret

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El Consell Plenari acorda:
1. Recordar solemnement el moment històric de l’enderrocament del Mur de Berlín, i expressar la gratitud a totes les persones que ho feren possible, i sobretot al poble alemany, que va saber reunificar-se sota un règim democràtic i de llibertats, superant el llast molt pesant de la història.
2. Retre homenatge a les víctimes del totalitarisme, independentment del seu signe, i que avui singularitzem en aquelles persones que van perdre la vida en el seu intent de traspassar el Mur de Berlín, que les separava injustament de la llibertat i de la democràcia que anhelaven.
3. Manifestar que la reunificació de Berlín, el retrobament feliç dels pobles europeus i el final de la Guerra Freda no ens han de fer perdre de vista les situacions injustes que encara hi ha al nostre continent i al Món, sinó que ens han de servir de referència de com poden superar-se situacions enquistades, si hi concorre la voluntat dels actors que hi ha d’intervenir.
4. Expressar, en aquest sentit, la ferma convicció que cal superar i enderrocar tots els murs que encara subsisteixen al Món i a casa nostra, i que impedeixen una vivència dels valors democràtics d’una manera plena i fecunda.
5. Palesar la vocació de Barcelona de ser una ciutat militant per a la convivència i per a l’aprofundiment democràtic a Europa i al Món, i també, portes endins, una ciutat que conreï aquests valors, fonamentats en el diàleg, el civisme, la participació i el respecte dels altres.”
Barcelona, 23 de novembre de 2009

UN DIVENDRES QUALSEVOL!

Podria ser un divendres qualsevol, però ha estat una oportunitat de veure i parlar amb gent de diverses procedències, barris i amb diferents procedències i inquietuds.
Matí mogut després de la reunió d'estratègia a l'Ajuntament, visita al Mercat de Sant Antoni amb en Xavier Trias, la Maite fandos i l'amic Vicenç Enguix. Escoltar a comerciants i usuaris de la instal·lació, que han fet propostes força interessants per millorar l'operativa del mercat i de l'entorn. Prenem bona nota!
Després visita al carrer Calàbria 152, per veure unes obres que estan suposant força molèsties per als veïns.
Abans de dinar trobada amb veïns de la Sagrada Família, per parlar de situacions sorprenents que pateixen al barri, us exposo algunes com situacions de "Botellón" constant per les nits a l'espai Avinguda Gaudí amb Marina a l'alçada de la benzinera, manca de neteja al barri, festes constants (correfocs i musica) sense comunicar als veïns al tram provença marina Sardenya, problemes amb el clavegueram despres d'obres de millora!!! a tram de provença 437-433, un senyal de transit Provença marina que prohibeix girar a vehicles privats i que tots els autobusos de turistes es pasen pel gorro, etc..
Per la tarde visita comerciants carrer Aribau.
Finalment vaig assistir a un concert benèfic on la gent d'Unió d'Horta Guinardó ajudàvem a finaçar la calefacció de l'escola d'educació especial Verge de Monteserrat.
Un divendres qualsevol a Barcelona!!

SETMANA DE COMISSIONS A L'AJUNTAMENT NOVEMBRE

Ahir vaig tenir les comissions que em pertoquen, Cultura i Educació, Acció Social i finalment promoció econòmica.
A la comissió de Cultura i Educació vaig defensar i aprovar per unanimitat una proposició on demanavem intensificar les accions per combatre els riscos psicosocials dels docents a la nostra ciutat, el col·lectiu de professors ha d'afrontar en primera persona tots els canvis del món educatiu, la pressió a la que estàn sotmesos és extraordinària, cal per aquest motiu esmerçar-hi més recusrsos i esforços per ajudar-los a combatre els riscos psicosocials, cosa que pot ajudar a frontar la tasca docent amb més èxit.
En aquesta mateixa comissió, vaig demanar l'estat del compliment de la iniciativa que vaig aconseguir aprovar fa més de mig any, la redacció d'un informe per avaluar la situació de la educació d'adults a la nostra ciutat, a hores d'ara no tenen previst complir amb aquest mandat de la comissió, és lamentable que no li donguin cap tipus d'importància a un tema tant necessari.
A la comissió de promoció econòmica vaig defensar una proposició on demanava un pla específic per introduir les TIC a les PIMES i Microempreses de la ciutat, sobretot les de sectors menys intensius en coneixement, la proposta feia èmfasi en posar d'acord a proveidors de programari TIC, gremis i associacions i l'administració municipal per tal de desenvolupar llicències a mida de les necessitats de cada sector adaptant-se per superar els principals problemes, com són la dificultat d'inversió, la manca de temps per fer formació i la millora de la productivitat. Els grups del Govern i ERC van votar en contra per considerar que aquesta proposta no estava al Pacte per l'ocupació, tot i creure que era una bona proposta (Això és ser un govern constructiu!!)