viernes, 27 de febrero de 2015

ACORD BARCELONA ORIENTA



La setmana passada, el dia 20 de febrer, el dia mundial de la justícia social, vam signar l’acord Barcelona Orienta que compta amb el suport de diferents regidories i àmbits municipals, dels grups municipals de l'oposició, del Consorci d'Educació de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i de més de 50 entitats, universitats, fundacions, institucions o administracions públiques i privades.

El Pacte Barcelona Orienta té com a objectiu posar l'orientació en l'agenda política com un element clau a l'hora de treballar per aconseguir els principals reptes plantejats a l'Estratègia Europea 2020 en educació, formació i orientació educativa.

Barcelona és una ciutat implicada i compromesa en l’Educació, una ciutat que està acostumada a aplegar esforços, a treballar conjuntament i a ser punta de llança en la innovació i en la promoció del benestar dels nostres veïns, de les persones que ens vénen a visitar i les que s’hi queden a viure. Barcelona esdevé una ciutat educadora.


El maig de 2014 van tenir lloc les XIII jornades del PECB:
ACOMPANYAMENT EN EDUCACIÓ, FACTOR D’ÈXIT. Es van analitzar els factors vinculats a l’acompanyament i a l’èxit educatiu, es van explorar vies d’optimització de les diferents modalitats d’acompanyament, s’hi van presentar iniciatives, experiències i testimoniatges sobre un acompanyament educatiu eficaç i es va relacionar l’èxit educatiu amb una ciutat educadora.

Per això, m’agradaria remarcar el compromís amb l'educació i la voluntat de servei als veïns i veïnes de la nostra ciutat de tots els signants que donen suport a aquesta iniciativa, que és la primera d'aquestes característiques que s'impulsa a Barcelona. Tots els que donem suport a aquesta iniciativa assumim d'alguna manera el compromís d'impulsar diferents mesures que permetin reduir l'abandonament escolar prematur a la ciutat i per tant afavorir l'èxit escolar; promoure la participació de la ciutadania en processos d'actualització professional i també ajudar a millorar l'ocupabilitat dels veïns i veïnes de Barcelona.


martes, 24 de febrero de 2015

6 NOUS PROJECTES PROOF OF CONCEPT PER CATALUNYA EN LA SEGONA CONVOCATÒRIA DEL 2014

Fa unes setmanes era notícia que, en la segona convocatòria del 2014, el Consell Europeu de Recerca (ERC en les sigles en anglès) concedia sis nous projectes Proof of Concept (PoC) a Catalunya. Hem tornat a demostrar l’excel·lència del nostre sistema de recerca, ja que aquestes distincions se sumen a les cinc que van obtenir els investigadors del sistema català de recerca durant la primera convocatòria. Així, en el balanç total de la convocatòria 2014, 11 dels 14 PoC rebuts per l’Estat espanyol corresponen a Catalunya.
Catalunya ha passat d’obtenir el 4% al 9% dels ajuts en les quatre convocatòries PoC des de la seva creació. L’augment de la competitivitat de Catalunya és un èxit en un context en què altres sistemes de recerca rellevants, com ara el dels Països Baixos, han perdut pes passant d’obtenir el 23% al 13% dels ajuts. D’altra banda, gràcies a l’aportació de Catalunya, l’Estat espanyol ha multiplicat per quatre els ajuts per població obtinguts en les diferents edicions del PoC (2011-2014).

Els Proof of Concept atorguen fins a 150.000 euros per projecte durant un any per tal que els investigadors acostin la seva recerca al mercat, el que representa un important pas cap a la transferència de coneixement al sector productiu. El finançament permet disposar d’uns recursos addicionals per posar en pràctica el potencial innovador i comercial de les idees generades durant investigacions que prèviament ja han estat distingides per l’ERC. Es completa així tot el procés des del laboratori fins al mercat.

La Regidoria d’Educació i Universitats se suma a aquesta context i també fa una aposta clara i forta per la recerca científica, amb el pla de foment de les vocacions científiques que ha donat subvencions a les universitats i parcs científics de la ciutat (el Parc Científic de Barcelona – PCB, el PRBB – Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, les universitats UPF, UAB, UB, UPC, URL, UOC). La finalitat d’aquests ajuts és col·laborar amb les universitats en la promoció de les vocacions científiques i pretén contribuir a incrementar aquestes vocacions per tal que els estudiants d’ESO, batxillerat i cicles formatius tinguin la disposició o desig d’exercir una professió o d’estudiar un grau en aquests àmbits. Alhora es vol aportar elements que puguin ser considerats atractius per la comunitat educativa (docents, pares, etc.) i altres agents participants en el procés de decisió dels alumnes cap als àmbits científics i tecnològics. La disminució del nombre d’estudiants en la branca científic-tecnològica ja és un fet en les matriculacions d’estudis universitaris, i es vol incidir en l’etapa de secundària, en particular de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat.

viernes, 13 de febrero de 2015

CELEBRACIÓ DELS 25 ANYS DELS CONSELLS ESCOLARS DE DISTRICTE I DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA

Fa 25 anys, es va considerar que era necessari institucionalitzar la participació de la comunitat educativa en les decisions vinculades a l’educació, per això va néixer el Consell Municipal de Barcelona, una fita important per la ciutat. Barcelona, d’aquesta manera, es constitueix en una ciutat educadora amb un compromís molt directe amb l’educació, essent titular i gestor, aleshores, de prop d’una quarantena de centres educatius (escoles, instituts, i centres escolars singulars com la Massana i l’Escola Municipal d’Audiovisual (EMAV)), essent l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona l’instrument fonamental de gestió de les polítiques educatives de la ciutat.

Aquest dilluns vam celebrar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el 25è aniversari dels Consells Escolars de Districte i del Consell Escolar Municipal de Barcelona. Des dels seus inicis el CEMB i els CED han desenvolupat la seva tasca d’organismes de participació i consulta sobre quatre eixos bàsics: l’escolarització a la ciutat de Barcelona, l’observatori de la participació, el seguiment dels canvis legislatius i normatius de l’educació i el debat sobre les propostes de l’Administració Educativa i de l’Ajuntament.

Ara, l’Ajuntament manté el mateix compromís i implicació a fons en l’educació tant mitjançant l’IMEB com mitjançant el Consorci d’Educació de Barcelona, experiència única a Europa per la gestió conjunta de l’Educació entre l’administració educativa i l’administració municipal, entre Catalunya i Barcelona, que exerceix en l’àmbit educatiu una capitalitat indiscutible.

Treballem, per tant, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya mitjançant el Consorci d’Educació perquè s’assoleixi l’èxit escolar (excel·lim, així, amb un 89’6% de graduats d’ESO) i també perquè ningú quedi enrere, amb programes de reforç escolar (suport a la lectura, reforç escolar d’estiu per als que necessiten recuperar assignatures, aules obertes als patis escolars, i beques menjador amb una cobertura universal) i amb una estratègia educativa territorial.

Això és parlar d'equitat, de justícia social. I en tots aquests temes, el Consell Escolar hi té quelcom a dir, i ho ha dit, i ben alt, com a màxima expressió de la comunitat educativa.

En el si del Consell Escolar, en els seus plenaris, en les comissions permanents i en les comissions de treball (Mapa escolar i escolarització, participació i serveis educatius i relació escola-territori + subcomissions de pares-mares i la d’alumnes) debaten tots aquests temes, com els reptes que ja tenim sobre la taula i els compromisos de present i de futur com la necessària implicació en l’orientació educativa, la millora dels resultats acadèmics, l’impuls de la formació professional, les vocacions científiques i tecnològiques des de l’escola, la millora del coneixement de l’anglès i dels idiomes i l’enfortiment de valors socials.

Aspectes, en definitiva, claus per fer créixer Barcelona i on l'escola i el Consell Escolar constitueixen espais de reflexió i d’acció de primer ordre.

viernes, 6 de febrero de 2015

 
 
Aquí us deixo amb l'entrevista que em van fer l'equip de LíniaEixample on faig un balanç sobre situació al districte:

Entrem a la recta final del mandat. Està satisfet d’aquests quatre anys al capdavant del Districte?
Molt. Ha estat un mandat molt potent. Una de les meves prioritats era la inversió i en aquests quatre anys hem fet la inversió més important de la història a l’Eixample. En total, més de 190 milions d’euros, una xifra absolutament destacable. Al mandat anterior, per tenir una referència, no es va arribar als 90 milions d’euros. Nosaltres hem intentat pal·liar el gran dèficit d’inversió que tenia l’Eixample històricament. Des d’aquest punt de vista, estic molt content. I també pel que fa al reforç de la identitat del districte. Per exemple, hem creat l’oficina de promoció econòmica de l’Eixample. I hem atacat els problemes endèmics pel que fa a la convivència a l’espai públic. Això ens ha desgastat perquè no ens hem amagat darrere el taulell com sí que havien fet altres en anys anteriors.

Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
[Pensa] Alguna cosa faria diferent...

Quina?
Per exemple, m’hauria agradat, però això no depenia de mi, que en el primer any de mandat haguéssim pogut tenir un pressupost amb tota la potència econòmica que desitjàvem. El 2013 i el 2014 han estat anys molt potents des del punt de vista pressupostari, però el 2012 no. I això ens hauria ajudat, però no va poder ser degut a l’escenari polític complex.

En els darrers mesos, el gran tema de debat al districte i a la ciutat ha estat el turisme. Ara es vol definir quins són els seus límits. No arriba tard tot plegat?
No, jo crec que arriba quan ha d’arribar. És cert que, per primera vegada a la història, ara tot plegat ha entrat una mica més en conflicte. I això fa anys no passava. Per tant, crec que és veritat que estem al límit raonable de tenir un turisme que vingui a gaudir de la ciutat i que això sigui compatible amb la prioritat que han de tenir els veïns i veïnes. Ara és el moment d’estudiar-ho i establir com podem regular-ho. Però jo crec que tenim un bon turisme. Ara bé, ha de ser un producte, si es pot dir així, molt sostenible i molt acceptat pels residents a la ciutat.

A l’Eixample, el principal focus de polèmica amb el turisme és la Sagrada Família. Ara estudiaran la problemàtica amb el Temple i els veïns, però alguns d’ells diuen que se’ls deixa al marge dels temes importants...
Doncs jo crec que això no és veritat, perquè des del primer dia hem estat pensant en els veïns. Per exemple, una de les primeres coses que vam fer va ser posar ordre en els autobusos de la plaça del temple malgrat que sabíem que això seria conflictiu i polèmic. Durant aquests anys hem parlat i decidit amb els veïns molt més que amb el Temple. Ara hem plantejat dues vies de treball, és cert, però en cap cas els veïns quedaran al marge de res. Tot el contrari. Poden estar tranquils.

La plataforma Recuperem el Niça sembla que no n’està gaire, de tranquil·la. Almenys això és el que ens diuen...
[Somriu] És un col·lectiu relativament nou i no sé exactament què reclama. Bé sí, sobretot el tema del Niça, però això no té gaire sentit, ja ho hem discutit altres vegades. Nosaltres parlem amb l’Associació de Veïns, que és el nostre referent en tot plegat, i amb la qual treballem conjuntament en molts àmbits i de manera molt satisfactòria.

Per tant, no veu Recuperem el Niça com un interlocutor vàlid?
Nosaltres ens reunim amb tothom i estem disposats a escoltar-ho tot. El que passa és que s’han de posar sobre la taula qüestions raonables. Nosaltres no podem comprar el Niça, per exemple. No tenim la capacitat econòmica ni financera per fer-ho. Tampoc podem expropiar-lo i, a més, el propietari no el vol vendre, que és la clau de tot. I com que en aquest país encara es respecta la propietat privada, doncs hi ha objectius que no són raonables. Plantegem-nos altres coses, però això no.

Canviant de tema, aquest mandat també serà recordat per les grans obres, entre elles les de Glòries i la Diagonal, que finalment s’han pogut tirar endavant...
Sí, però a mi, després de tot, em deixa especialment satisfet que hem pogut fer coses per als veïns i veïnes. Hem fet grans obres de ciutat, però també n’hem fet d’altres molt importants per a la nostra gent. El passeig de Sant Joan, l’Escola dels Encants, dos interiors d’illa nous, els mercats del Ninot i Sant Antoni... No només hem fet el passeig de Gràcia, com volen fer creure alguns. I per això reivindico les obres que hem fet més enllà d’això. També hem desbloquejat la Model, per exemple.

Respecte a aquest tema, l’oposició diu que ha arribat tres anys tard...
La Model ha arribat 30 anys tard, no tres. Fa 30 anys que parlem d’aquest tema i mai no s’havia acabat de resoldre. I no hi havia CiU al govern municipal. Però bé, l’important és que ara tenim un compromís de debò. L’Ajuntament ja és propietari de l’espai, ben aviat començarà l’enderroc del centre obert i posteriorment la presó es buidarà. I, en aquest sentit, l’alcalde farà història. Fa 30 anys que ho esperàvem.

Una altra de les grans obres, que no ha citat, és la reforma de l’avinguda Paral·lel. Hi ha hagut prou participació veïnal en aquest cas o ha tingut mancances, tal com denuncien alguns col·lectius?
Jo crec que els col·lectius que diuen això no estaven on havien d’estar en el seu moment. Perquè aquest procés ha estat obert i participat, però segurament per a molts veïns de Sant Antoni, que és el que em pertoca a mi, el Paral·lel era una via que tenien oblidada. I precisament per això no hi van prestar atenció en el moment que tocava. I això és culpa de tots, també meva, perquè no vam saber generar aquest interès aleshores. Ho hem d’assumir. Però el que no es pot fer és arribar ara, quan el procés està tancat, i dir que no s’hi està d’acord quan en el seu moment no s’hi va participar. Ara una minoria no pot condicionar el consens sobre un futur àmpliament compartit.

Parlant de futur, les superilles tindran un paper rellevant en l’Eixample que ve?
És el camí a seguir a l’hora de replantejar-se la ciutat amb tota la seva complexitat i que tothom treballi en la línia d’afavorir que tot evolucioni de la manera més efectiva. Les superilles no només afecten la mobilitat, són un plantejament d’estil de vida. Ara hem de veure si tothom hi està d’acord i si som capaços d’aconseguir que la gent es faci seu el projecte. D’això en depèn l’èxit.

Ho veu viable?
Bé, si al final no ho és, ho comprovarem en el cas de l’Eixample. I si és viable, anirem avançant. La clau és estudiar-ho molt bé i fer-hi participar molta gent per veure si tothom està disposat a cedir. Nosaltres creiem que és un bon horitzó i intentarem convèncer els veïns i veïnes que no ho vegin així. El que està clar és que si superem la prova a l’Eixample, on estem tirant endavant proves pilot en aquest sentit, la superarem a tota la ciutat.

No podem acabar sense parlar del petit comerç, que sembla que comença a respirar una mica. Com veu el sector a l’Eixample?
És un sector que ho ha passat molt malament. Però estic molt content del treball que hem fet conjuntament amb els eixos i les associacions comercials durant aquests quatre anys. Després de tot, ara treballem tots més junts per afrontar els reptes de futur, com per exemple el de gestionar millor la interacció amb el turisme, que per al comerç, precisament, és una oportunitat.