DEMÒCRATES , UN NOU PARTIT PER A UN NOU PAIS

En les ultimes setmanes s'ha conformat per mitjà del seu congrés fundacional el nou partit al que pertanyo, Demòcrates de Catalunya. 
Mes enllà de les emocions que venen del mes de juny quan un nombre important de companys i companyes vam deixar el nostre antic partit, puc afirmar que els primers passos d'aquest projecte han estat apassionants. Tal i com algú a esmentat Demòcrates es l'start up de la política catalana o també el primer partit creat a la Catalunya post procés, en tots dos casos es un motiu d'orgull estar en el principi d'aquests partit.
He pogut gaudir de la gènesi d'un projecte polític fresc, nou, innovador, modern, que supera els clitxes clàssics de la política catalana, l'obsessió de l'enfrontament dretes esquerres, mes propi de la guerra freda . Un projecte radicalment democràtic per un nou país. Un nou pais que volem mes just i un partit que amb una visió ideològica que bascula entre el socialcristianisme i el social-liberalisme i te l 'objectiu d'abraçar el centre polític del futur estat català. Aquesta centralitat moderna, i radicalment democràtica que vol treballar per la justícia social, per una economia socialment compromesa amb les persones i el pais, que defensi un creixement mediambientalment sostenible, que lluiti per millorar el benestar de tots els catalans, que faci una societat mes culta i amb una educació d'alta qualitat que arribi a tothom i sigui el motor del nostre progrés col-lectiu, que faci del coneixement la nostra palanca de creixement i canvi social, tal i com succeeix als països mes avançats socialment d'Europa.

Comencem a caminar plens d'il-lusió , energia , idees i ganes de fer bona política.

COMENÇO A TREBALLAR PER LES VEÏNES I VEÏNS DE GRÀCIA

Benvolgudes i benvolguts

Fa dos dimecres i fruit d'un pacte de ciutat, vaig tenir l'honor de ser proposat i votat Regidor President del Consell plenari del Districte de Gràcia.

Tot i no haver nascut ni viscut al districte, es un orgull representar institucionalment al plenari de la Vila i dels barris de Gràcia, un territori amb una singularitat i identitat pròpies i úniques al nostre pais. La riquesa de Gràcia està en la seva xarxa asociativa i totes les persones que li donen vida i el seu caràcter tant excepcional. Aprofito per saludar-vos i agrair-vos a tots la vostra tasca a favor dels veïns i veïnes al capdavant dels vostres projectes, entitats i associacions.

D'aquest mandat n'espero, que la meva aportació a favor d'un debat polític obert , respectuòs i profundament democràtic, així com la representació institucional que em pertoca, estigui com a minim a l'alçada d'aquelles i aquells que m'han precedit i del legítim nivell d'exigència que les gracienques i graciencs mereixen.

Finalment, aprofito aquesta ocasió per desitjar-vos un bon estiu i una extraordinària Festa Major, que sens dubte tornarà a demostrar, un any mes, la grandesa de la nostra Vila , dels seus barris i de la seva gent. www.festamajordegracia.cat

Rebeu una cordial salutació

L’EDUCACIÓ COM A MOTOR DE CANVI SOCIAL

L’Educació és el canvi que la ciutat necessita, l’eina més potent per lluitar contra les desigualtats socials. 

 Durant aquest 4 anys, hem estat treballant en aquest sentit. Hem treballat per garantir la igualtat d’oportunitats per mitjà de l’educació promovent l’èxit escolar i reduint les diferències entre districtes. Hem incrementat la taxa de graduats d’ESO 4 punts, amb més del 90% de graduats. Per aquest motiu, necessitem continuar fent una aposta molt clara per l’educació i la formació vinculada a tots els trams de la vida.

Invertir en educació és invertir en el futur de la ciutat de Barcelona. Per això, i amb la voluntat de tenir el millor parc de centres educatius públics, en els propers 4 anys volem invertir 250 milions d'euros i intervenir en la millora de més de 300 centres educatius públics de la ciutat, millorant les seves instal·lacions i desenvolupant les seves infraestructures tecnològiques. Una aposta mai feta al llarg de la història de la nostra ciutat a favor de l'educació.

Les noves tecnologies també hi juguen un paper molt important. Iniciatives com el programa STEM, Petits Talents Científics, Barcelona Aula Mòbil, entre d’altres, ajuden a despertar vocacions de futur i l’interès dels escolars en els camps de la Ciència, la Tecnologia, l’Enginyeria i les Matemàtiques. Volem desenvolupar metodologies que estimulin les vocacions cientificotècniques dels estudiants en tots els nivells educatius i avançar cap a models d’educació integrals que sintonitzin amb l’evolució dels nous escenaris econòmics i socials actuals i de futur i amb el desenvolupament exponencial de les tecnologies.

Seguint el mateix camí, l’aposta per la Formació Professional és imprescindible. En l’actual context de grans canvis econòmics i socials, amb unes elevades taxes d’atur juvenil, la formació professional és cada vegada més rellevant per promoure una qualificació professional adequada als reptes existents.

Per altra banda, el nostre compromís per l'èxit educatiu també ens impulsa a voler reforçar programes, fets aquest mandat, de retorn al sistema educatiu i establir programes de reforç a l'estiu, alhora que desenvoluparem a fons l'estratègia BCN Orienta per fer acompanyament al llarg de la vida. Tot plegat, volem complir ja, els objectius d'èxit educatiu del pla 2020 de la UE, i a BCN estem en la bona direcció.

Per tot això, els pròxims 4 anys l’educació seguirà sent un pilar fonamental en la nostra manera de fer política. Necessitem 4 anys més de Trias al capdavant de l'Ajuntament: FEINA, HABITATGE i EDUCACIÓ.

L’ESCOLA PIA DE SANT ANTONI, 200 ANYS FENT CIUTAT I PAÍS

La setmana passada, vaig tenir l’honor de portar al Plenari i defensar pel govern municipal i pel grup municipal de Convergència i Unió l’atorgament de la medalla d’Or al mèrit Cívic a Les Escoles Pies de Catalunya pels seus dos-cents anys de valuosa tasca pedagògica i servei a la nostra ciutat. Per molt anys!

Enguany es commemora el bicentenari (200 anys) de l’arribada a Barcelona d’aquella Escola Pia que Josep de Calassanci inicià a la tardor de 1597, a la ciutat de Roma, convertida en Ordre religiós l’any 1617 pel Papa Pau V.

L’Escola Pia ha anat arrelant a Barcelona: Sant Antoni (1815), Barcelona Calassanci (1893), Sarrià (1894) i Barcelona Balmes (1899), Nostra Senyora (1909); i darrerament, Luz Casanova (des del curs 2008-2009 ).

L’Escola Pia de Sant Antoni va venir a Barcelona perquè l’Ajuntament de llavors li ho va demanar. Per atendre a uns alumnes que necessitaven d’aquesta vocació de servei i bon fer. La tasca ha estat excel·lent i avui és tot un referent.

Des de l’Ajuntament de Barcelona hi estem col·laborant des de l’àmbit de la formació professional, desenvolupant conjuntament Programes de Formació i Inserció: cursos post-obligatoris adreçats als nois i noies que finalitzen l'etapa de l'ensenyament secundari obligatori sense haver obtingut el títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria (ESO).

Tot i que els resultats d’èxit escolar a la ciutat són superiors a la resta de Catalunya, encara hi ha un grapat de nois i noies que troben en aquests recursos una mà per evitar la marginalitat.

També destaca per la formació professional i ocupacional amb uns resultats excel·lents.

Des de l’Ajuntament també hi estem col·laborant des del territori. I no des d’un districte sinó, en realitat, de tots els districtes de la ciutat, principalment Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc.

Les Escoles Pies de Barcelona ja formen part de l’ADN d’aquesta ciutat educadora que, com sabeu, va evolucionant cap a una ciutat orientadora i que acompanya, que es va plasmar en un acord que vam signar fa uns mesos conjuntament amb la Fundació d’Escoles Cristianes, entre d’altres entitats.

Considerem una excel·lent idea glosar aquests dos-cents anys d’història en un seguit de conferències, sota el títol: “L’Escola Pia de Sant Antoni, 200 anys fent ciutat i país”, que es veuran immortalitzades en un llibre que des de l’Ajuntament ajudem a que pugui veure la llum.

ELECCIONS ALS CONSELLS ESCOLARS. CURS 2014-2015

Del 24 al 28 de novembre de l’any passat (2014) van tenir lloc les eleccions dels Consells Escolars dels centres docents públics, les escoles bressol municipals i llars d’infants públiques de la ciutat de Barcelona. Des del Consell Escolar Municipal de Barcelona hem elaborat un informe sobre les eleccions i m’agradaria fer-vos un resum i donar a conèixer les dades d’aquest informe.

Els Consells Escolar són els òrgans que representen la comunitat educativa de la ciutat i afavoreixen la participació ciutadana en l’àmbit de l’educatiu. D’aquesta manera, Barcelona es constitueix en una ciutat educadora amb un compromís molt directe amb l’educació. I més si tenim en compte que una ciutat educadora és una ciutat que inclou.

Els membres dels Consells Escolars dels centres docents són elegits per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys. Hi estan representats tots els sectors que conformen la comunitat educativa: mestres, pares i mares, personal no docent, ajuntament i alumnes (aquests darrers només als centres de secundària).

Les passades eleccions es van fer als consells escolars de centres docents públics (Primària, Secundària, Instituts-Escola, Adults, Educació Especial i Altres Ensenyaments), de centres docents privats concertats (Primària, Primària/Secundària, Secundària i Educació Especial) i de les escoles bressol municipals i llars d’infants públiques de la ciutat de Barcelona.

Aquest informe del Consell Escolar Municipal destaca que les escoles bressol i les llars d’infant han participat quasi en la seva totalitat, amb un 99 dels 100 centres que hi ha a Barcelona. Els centres docents públics les segueixen amb un 87 per cent i en tercer lloc els centres privats i concertats amb un 78 per cent.

Pel que fa a la participació de la comunitat educativa, als centres públics ha estat d’un 26 per cent del cens amb una participació del 87 per cent per als docents, un 40 per cent per l’alumnat i un 13 per cent pel sector de pares i mares. Als centres privats concertats la participació ha estat una mica més baixa, amb un 21 per cent del cens. Els docents han participat amb un percentatge del 65 per cent, l’alumnat amb un dels 66 per cent i el sector de pares i mares amb un 5 per cent.

L’èxit el tornem a tenir en les escoles bressol municipals i les llars d’infants públiques amb una participació del 95 per cent del cens en els docents i el 34 per cent del cens en pares i mares.

Es constata la necessitat d’avançar en la vinculació de la família i l’escola i de promoure el treball de la comunitat educativa en una mateixa direcció amb la mirada posada en l’èxit educatiu i la inclusió de tothom.

Aquestes són les primeres eleccions que es realitzen en el marc de la LOMCE, llei que modifica sustancialment el caràcter dels consells escolars que deixen de ser òrgans de govern dels centres per ser òrgans consultius amb una disminució de competències, fet que pot haver influït en la motivació de la participació en alguns sectors.

Trobareu més informació al web del Consell Escolar Municipal de Barcelona. També podeu descarregar-vos l’informe aquí.

EL MEU MÉS PROFUND CONDOL PER LES VÍCTIMES DE L’AGRESSIÓ A L’IES JOAN FUSTER

Consternació davant dels fets i el meu més sentit condol als familiars i amics de les víctimes de l’agressió de l’IES Joan Fuster de Barcelona i als alumnes i professors del centre educatiu.

Avui, dimarts 21, a les 11 hores, cinc minuts de silenci a l’Institut Alzina, al districte de Sant Andreu. Tots els centres escolars de Catalunya s’han unit al dol en memòria i homenatge al professor mort. A les 12 hores, també es faran cinc minuts de silenci a la pl. Sant Jaume.

IX CONGRÉS D’ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES: ENSENYAR, ORIENTAR I IL·LUSIONAR

Aquests dies (16, 17, i 18 d’abril) se celebra el IX Congrés d’Escoles Oficials d’Idiomes a Barcelona amb més de 500 professors i professores d’escoles oficials d’arreu de l’Estat espanyol. L’objectiu és crear un fòrum de debat sobre l’aprenentatge de llengües estrangeres, per això, aquesta trobada pretén crear un marc de debat i discussió al voltant del treball que es duu a terme a les EOI, tant per part del professorat com per part de l’alumnat.


Les escoles oficials d’idiomes porten molts anys essent un punt de referència en l’aprenentatge d’idiomes. A Catalunya, des de la inauguració de la primera escola d’idiomes l’any 1960, l’EOI Barcelona Drassanes, la xifra de centres ha augmentat fins a 46, amb un total de 70.000 alumnes. A Barcelona, tenim 6 centres amb més de 200 professors i 20.000 alumnes. 

Els canvis en la societat i la creixent demanda de coneixement de més llengües requereixen que s’estableixin sinergies per potenciar l’aprenentatge d’idiomes. Per això, sota el títol “Ensenyar, orientar i il·lusionar”, el IX Congrés d’Escoles Oficials d’Idiomes és un espai de reflexió oportú en una ciutat educadora i universitària, que orienta i acompanya.

ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L’EIXAMPLE

 Tornant de Setmana Santa, m’agradaria fer-vos un breu resum sobre el projecte “Zona 11” que estem impulsant al barri de la Dreta de l’Eixample.

Zona 11 és innovació, tecnologia, formació i economia social, és un espai de treball i desenvolupament de projectes entre el Districte, entitats i veïns del barri. També és un espai de connexió amb altres zones de la ciutat que permeten unir estratègies de creixement. El projecte agrupa concretament els agents actius entre el Passeig de Gràcia i el Passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i la Ronda de Sant Pere, i el seu objectiu principal és treballar conjuntament i valorar els actius i les potencialitats d’aquest territori.

Aquesta veritable superilla de la creativitat compta amb un mosaic de centres de formació, espais de co-working, disponibilitat de locals grans a peu de carrer, i patrimoni modernista, que la caracteritza fins al punt d’esdevenir un teòric onzè districte de la ciutat. Aquesta zona és l’entorn ideal per treballar estratègies de coordinació que valorin els seus actius i les seves potencialitats. Es tracta doncs de valorar per dotar l’àrea d’una identitat pròpia amb la creativitat, la tecnologia i la dinamització social com a pilars fonamentals.

Si voleu més informació sobre el projecte, podeu veure la mesura de Govern presentada sobre el tema.

EL PROJECTE XEIX I PATIS OBERTS AL BARRI PER SETMANA SANTA

En la publicació d’aquesta setmana m’agradaria fer una petita referència al projecte XEIX.

XEIX és una iniciativa d’inclusió social, educativa i comercial adreçada als veïns i les veïnes de la comunitat pakistanesa i xinesa de dos barris de l’Eixample: Fort Pienc i Sant Antoni. Concretament, es va posar en marxa el mes d’octubre de l’any 2012 i tenia com a principal objectiu la progressiva incorporació de la comunitat xinesa en la vida associativa del barri del Fort Pienc. És a partir del 2014 que es va començar a treballar amb la comunitat pakistanesa que resideix o treballa al districte, i la iniciativa es va ampliar geogràficament al barri de Sant Antoni.

Després, també m’agradaria destacar que durant les vacances escolars de Setmana Santa, oferim un any més a infants, joves i les seves famílies la possibilitat de gaudir de diferents patis escolars oberts al barri, a tots els districtes de la ciutat, com a espais d'ús públic, però també com a espais on participar en activitats de dinamització educativa dirigides que, amb entrada lliure, hem organitzat obertes a tothom. A l’Eixample obre l’Escola Carlit, del 30 de març al 6 d’abril, en horari de matins, de 11 a 14 hores. 

Més informació sobre horaris i patis oberts durant la Setmana Santa al web municipal d'educació.

Molt bona Setmana Santa a tothom!

EL DISTRICTE DE L’EIXAMPLE PIONER EN FORMACIÓ A GENT GRAN

El saber no té edat i des de U. de la G.G apostem per l’aprenentatge al llarg de tota la vida com a mètode pel desenvolupament personal, el compromís cívic i l’exercici de convivència.

En aquest sentit, l'objectiu del nostre govern al districte de l'Eixample és estimular l'acció formativa d'alt nivell amb la implicació d'institucions de referència i prestigi que en col·laboració amb els nostres casals són un exemple d’implicació i d'innovació permanent.

Des de l’any 2012 hem impulsat una sèrie de projectes formatius per a gent gran derivats del conveni signat amb la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. L’acord estableix vincles de col·laboració entre joves voluntaris del Grau de Pedagogia de la UB amb els Espais de gent gran situats al districte per tal de garantir la formació en noves tecnologies i apropar les TIC a les persones grans d’una forma més personalitzada.
El projecte s’ha portat a terme els cursos 2012-2013 i 2013-2014 a l’espai Fort Pienc, l’espai Sagrada Família i l’espai Sant Antoni amb èxit de participació i més de 20 tallers realitzats. A més, el resultat ha estat molt positiu per les dues parts, ja que no només s’ha despertat l’interès de les persones grans per les noves tecnologies sinó que s’ha establert vincles afectius entre els participants en el projecte aconseguint una motivació addicional per part dels joves a seguir col·laborant amb iniciatives semblants.

Per una altra banda, també hem posat en marxa aquest curs 2014-2015 un projecte de formació per a gent gran amb el Conservatori Municipal de Música i la UB en què hem desenvolupat programes específics com cant coral, piano i tècnica vocal bàsica, entre d’altres, amb més d’una desena d’inscrits fins avui.

Per finalitzar, a més d’impulsar aquests projectes formatius també estem pendents d’iniciar d’altres amb la Universitat de l’Experiència i l’Institut de Formació Contínua (IL3) de la UB i no hauríem d’oblidar la tasca que es promou en el marc dels Espais i casals de gent gran. Al districte de l’Eixample, només el primer trimestre de 2015, ja s’han organitzat més de 300 tallers formatius i les activitats que s’organitzen són promogudes en el 90% per les mateixes persones grans, fet que enriqueix l’experiència formativa.

UniverCities, LA XARXA INTERNACIONAL DE CIUTATS UNIVERSITÀRIES

La setmana passada vaig viatjar a Ginebra (Suïssa) per donar el suport total de la ciutat de Barcelona a UniverCities, i així impulsar la creació d’aquesta xarxa internacional de ciutats universitàries per afavorir i contribuir a millorar la col·laboració entre les ciutats i les universitats i, també, per ajudar a la seva projecció local i internacional.

En aquesta trobada internacional, els representants de centres universitaris i governs municipals de ciutats universitàries com Basilea, Brussel·les, Dakar, Edimburg, Nantes, París, Praga, Zurich, Beirut, Sao Pablo, Milà, Roma, Lió, Filadèlfia, Beijing i Barcelona ens vam reunir per intercanviar experiències i idees per així reforçar els vincles de col·laboració entre ciutats i universitats, a més de la cerca de noves oportunitats i acords.

Barcelona s’ha convertit en els últims anys en una veritable ciutat universitària. Actualment compta amb més de 8 universitats diferents, públiques i privades, amb alumnat procedent de tots els continents. Per això, ofereix, a la ciutat i al món, un ampli teixit de centres universitaris que permeten cursar durant tot l’any, també a l’estiu, diversos tipus d’estudis d’educació superior d’alta qualitat i excel·lència. En aquest sentit, en els últims anys Barcelona ha millorat en el rànquing internacional de ciutats universitàries i, actualment, estem en la 10a posició al Times Higher Education i la 6a més popular, al QS Best Student Cities in Europe, cosa que ens omple d’orgull i ens anima a treballar amb major intensitat des del govern amb els centres universitaris que tenim a la ciutat.

EL MEU MÉS PROFUND CONDOL PER LES VÍCTIMES DE L'ACCIDENT AERI

M’agradaria traslladar el meu més profund i sentit condol als familiars i amics de les víctimes de l’avió de la companyia aèria alemanya Germanwings accidentat mentre feia la ruta entre Barcelona i Düsseldorf ahir al matí als Alps francesos.

UNIÓ MANIFESTA EL SEU CONDOL PER LA TRAGÈDIA DE L’ACCIDENT AERI

NOVES MESURES PER PAL·LIAR L’EFECTE DELS VISITANTS A L’ENTORN DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Gràcies al diàleg establert als grups de treballs impulsats per l’Ajuntament entre el Consell de barri de Sagrada Família i la Junta Constructora del Temple, s’han proposat mesures per aconseguir una convivència millor entre ciutadania i turisme.

En les primeres reunions, s’ha acordat la implantació d’algunes mesures a curt termini com l’ordenació de l’activitat turística en l’entorn del temple, la implantació d’agents cívics al territori, el desenvolupament d’un nou pla d’inspecció de les activitats econòmiques que es desenvolupen a la zona, l’ús del solar dels carrers de Lepant amb Aragó i la redacció del Pla de Comerç i Turisme de la Sagrada Família.

Per tant, el consistori implantarà sis punts amb agents cívics a partir de l’abril, coincidint amb l’increment de visitants, per garantir el civisme i s’ha posat en marxa un pla de reforç de la inspecció per al control d’activitats econòmiques que puguin causar alguna incidència, ja s’han precintat cinc negocis que feien una activitat sense tenir-ne la llicència. A més, aquest estiu es traslladaran les cues per entrar a la Sagrada Família dins del mateix recinte per evitar aglomeracions i així reduir l’impacte de les cues a la via pública.

Aquesta col·laboració intensa amb el teixit veïnal, els comerços i el Temple representa un pas endavant molt rellevant. Mentre que amb els veïns sí que havíem mantingut molt de diàleg, amb el temple és la primera vegada; i veiem una predisposició i implicació molt bona per corregir aquesta situació.
La previsió és que els propers temes a tractar en el marc d’aquest grup de treball siguin: l’estudi d’opcions per a incrementar l’espai disponible de vianants en Marina i Sardenya; estudi de l’actual ubicació de les parades del bus turístic i els seus recorreguts; i la concreció de les actuacions previstes en el pla estratègic de comerç.

 

 

BARCELONA, UNA CIUTAT INNOVADORA I TECNOLÒGICA

Barcelona aposta decididament per desenvolupar a fons el concepte d'Smart City i situar-se entre les ciutats capdavanteres en innovació i tecnologia. Un clar exemple és el Mobile World Congress, una iniciativa que situa a Barcelona com la capital mundial del mòbil i que en la seva 10a edició ja ha atret a més de 2.000 expositors i 90.000 assistents de 200 països. Una mostra de l’aposta decidida que fa la ciutat per la innovació i l’impuls de la tecnologia com a sector econòmic.

Segons l’informe IDC Smart Cities 2012, Barcelona és la primera del rànquing de les Smart Cities d’Espanya i al gener de 2014 puja al quart lloc entre les Smart Cities europees. Tanmateix, la Comissió Europea acaba de proclamar-la “Capital de la Innovació”, una ciutat productiva, que millora la seva gestió a través de la tecnologia pensant en les persones.

En aquest marc, Barcelona es proposa també una estratègia per esdevenir societat digital utilitzant l’educació i la comunitat educativa com a motors de transformació. Per això, des de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Generalitat i través del Consorci d’Educació, volem promoure aquest canvi tecnològic en l’educació i la societat, treballant al voltant de tres eixos: els docents, els estudiants i les infraestructures, una estratègia que vam plantejar a la passada 7a edició del congrés "ITWorldEdu: Aprenent amb la tecnologia", punt de trobada, referència i integració a la ciutat entre professionals del sector tecnològic i de l'àmbit educatiu que es va centrar principalment en la presentació de solucions innovadores al voltant de la introducció de les tecnologies mòbils a l'escola i les aplicacions educatives emergents.

Durant aquest mandat, i en relació als dos primer eixos, a través de l’Institut Municipal d’Educació i en col·laboració amb diverses entitats i institucions, hem tingut com a objectiu crear lideratge tecnopedagògic en els centres educatius i hem fet una aposta decidida per promoure entre l’alumnat, el professorat i les famílies l’ús de les TIC, impulsant una sèrie de projectes i programes, sota el nom de “Impuls TIC”, per implantar una inclusió de l’aprenentatge de les noves tecnologies a l’aula.

De la mateixa manera, també volem desenvolupar metodologies que estimulin les vocacions cientificotècniques dels estudiants en tots els nivells educatius i avançar cap a models d’educació integrals que sintonitzin amb l’evolució dels nous escenaris econòmics i socials actuals i de futur, amb el desenvolupament exponencial de les tecnologies.  Per això Barcelona reforça la seva col·laboració amb la Global STEM Alliance i llança nous programes educatius per fomentar l’interès per la ciència dels escolars. Barcelona ha de fer una tasca impulsora i multiplicadora que aposti per les grans línies internacionals actuals de la innovació educativa i en aquesta línia, conjuntament amb l'Obra Social La Caixa, hem organitzat la 1st STEAM International Conference sota el lema "Aprendre avui per resoldre el demà!". Aquesta conferència Internacional reconeguda com activitat formativa pel Departament d'Ensenyament aplegarà els dies 17 i 18 d'abril als principals experts en aquestes metodologies d'aprenentatge de la ciència i amb la ciència a les escoles

Per una altra banda, d’altres projectes innovadors, com per exemple el programa “Petits Talents Científics”, també esdevenen una aposta clara per part de l’Ajuntament per promoure i inculcar el mètode científic a les aules.

Amb tot aquest treball volem aconseguir una aliança estratègica entre els pedagogs, els mestres i els professors amb tecnòlegs i científics, les empreses tecnològiques i centres de recerca, amb l’objectiu de fer el gran salt que el nostre sistema educatiu necessita per afrontar el futur amb garanties.

7a edició del congrés "ITWorldEdu: Aprenent amb la tecnologia",

ACORD BARCELONA ORIENTA

La setmana passada, el dia 20 de febrer, el dia mundial de la justícia social, vam signar l’acord Barcelona Orienta que compta amb el suport de diferents regidories i àmbits municipals, dels grups municipals de l'oposició, del Consorci d'Educació de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i de més de 50 entitats, universitats, fundacions, institucions o administracions públiques i privades.

El Pacte Barcelona Orienta té com a objectiu posar l'orientació en l'agenda política com un element clau a l'hora de treballar per aconseguir els principals reptes plantejats a l'Estratègia Europea 2020 en educació, formació i orientació educativa.

Barcelona és una ciutat implicada i compromesa en l’Educació, una ciutat que està acostumada a aplegar esforços, a treballar conjuntament i a ser punta de llança en la innovació i en la promoció del benestar dels nostres veïns, de les persones que ens vénen a visitar i les que s’hi queden a viure. Barcelona esdevé una ciutat educadora.

El maig de 2014 van tenir lloc les XIII jornades del PECB: ACOMPANYAMENT EN EDUCACIÓ, FACTOR D’ÈXIT. Es van analitzar els factors vinculats a l’acompanyament i a l’èxit educatiu, es van explorar vies d’optimització de les diferents modalitats d’acompanyament, s’hi van presentar iniciatives, experiències i testimoniatges sobre un acompanyament educatiu eficaç i es va relacionar l’èxit educatiu amb una ciutat educadora.

Per això, m’agradaria remarcar el compromís amb l'educació i la voluntat de servei als veïns i veïnes de la nostra ciutat de tots els signants que donen suport a aquesta iniciativa, que és la primera d'aquestes característiques que s'impulsa a Barcelona. Tots els que donem suport a aquesta iniciativa assumim d'alguna manera el compromís d'impulsar diferents mesures que permetin reduir l'abandonament escolar prematur a la ciutat i per tant afavorir l'èxit escolar; promoure la participació de la ciutadania en processos d'actualització professional i també ajudar a millorar l'ocupabilitat dels veïns i veïnes de Barcelona.

6 NOUS PROJECTES PROOF OF CONCEPT PER CATALUNYA EN LA SEGONA CONVOCATÒRIA DEL 2014

Fa unes setmanes era notícia que, en la segona convocatòria del 2014, el Consell Europeu de Recerca (ERC en les sigles en anglès) concedia sis nous projectes Proof of Concept (PoC) a Catalunya. Hem tornat a demostrar l’excel·lència del nostre sistema de recerca, ja que aquestes distincions se sumen a les cinc que van obtenir els investigadors del sistema català de recerca durant la primera convocatòria. Així, en el balanç total de la convocatòria 2014, 11 dels 14 PoC rebuts per l’Estat espanyol corresponen a Catalunya.
Catalunya ha passat d’obtenir el 4% al 9% dels ajuts en les quatre convocatòries PoC des de la seva creació. L’augment de la competitivitat de Catalunya és un èxit en un context en què altres sistemes de recerca rellevants, com ara el dels Països Baixos, han perdut pes passant d’obtenir el 23% al 13% dels ajuts. D’altra banda, gràcies a l’aportació de Catalunya, l’Estat espanyol ha multiplicat per quatre els ajuts per població obtinguts en les diferents edicions del PoC (2011-2014).

Els Proof of Concept atorguen fins a 150.000 euros per projecte durant un any per tal que els investigadors acostin la seva recerca al mercat, el que representa un important pas cap a la transferència de coneixement al sector productiu. El finançament permet disposar d’uns recursos addicionals per posar en pràctica el potencial innovador i comercial de les idees generades durant investigacions que prèviament ja han estat distingides per l’ERC. Es completa així tot el procés des del laboratori fins al mercat.

La Regidoria d’Educació i Universitats se suma a aquesta context i també fa una aposta clara i forta per la recerca científica, amb el pla de foment de les vocacions científiques que ha donat subvencions a les universitats i parcs científics de la ciutat (el Parc Científic de Barcelona – PCB, el PRBB – Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, les universitats UPF, UAB, UB, UPC, URL, UOC). La finalitat d’aquests ajuts és col·laborar amb les universitats en la promoció de les vocacions científiques i pretén contribuir a incrementar aquestes vocacions per tal que els estudiants d’ESO, batxillerat i cicles formatius tinguin la disposició o desig d’exercir una professió o d’estudiar un grau en aquests àmbits. Alhora es vol aportar elements que puguin ser considerats atractius per la comunitat educativa (docents, pares, etc.) i altres agents participants en el procés de decisió dels alumnes cap als àmbits científics i tecnològics. La disminució del nombre d’estudiants en la branca científic-tecnològica ja és un fet en les matriculacions d’estudis universitaris, i es vol incidir en l’etapa de secundària, en particular de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat.

CELEBRACIÓ DELS 25 ANYS DELS CONSELLS ESCOLARS DE DISTRICTE I DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE BARCELONA

Fa 25 anys, es va considerar que era necessari institucionalitzar la participació de la comunitat educativa en les decisions vinculades a l’educació, per això va néixer el Consell Municipal de Barcelona, una fita important per la ciutat. Barcelona, d’aquesta manera, es constitueix en una ciutat educadora amb un compromís molt directe amb l’educació, essent titular i gestor, aleshores, de prop d’una quarantena de centres educatius (escoles, instituts, i centres escolars singulars com la Massana i l’Escola Municipal d’Audiovisual (EMAV)), essent l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona l’instrument fonamental de gestió de les polítiques educatives de la ciutat.

Aquest dilluns vam celebrar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el 25è aniversari dels Consells Escolars de Districte i del Consell Escolar Municipal de Barcelona. Des dels seus inicis el CEMB i els CED han desenvolupat la seva tasca d’organismes de participació i consulta sobre quatre eixos bàsics: l’escolarització a la ciutat de Barcelona, l’observatori de la participació, el seguiment dels canvis legislatius i normatius de l’educació i el debat sobre les propostes de l’Administració Educativa i de l’Ajuntament.

Ara, l’Ajuntament manté el mateix compromís i implicació a fons en l’educació tant mitjançant l’IMEB com mitjançant el Consorci d’Educació de Barcelona, experiència única a Europa per la gestió conjunta de l’Educació entre l’administració educativa i l’administració municipal, entre Catalunya i Barcelona, que exerceix en l’àmbit educatiu una capitalitat indiscutible.

Treballem, per tant, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya mitjançant el Consorci d’Educació perquè s’assoleixi l’èxit escolar (excel·lim, així, amb un 89’6% de graduats d’ESO) i també perquè ningú quedi enrere, amb programes de reforç escolar (suport a la lectura, reforç escolar d’estiu per als que necessiten recuperar assignatures, aules obertes als patis escolars, i beques menjador amb una cobertura universal) i amb una estratègia educativa territorial.

Això és parlar d'equitat, de justícia social. I en tots aquests temes, el Consell Escolar hi té quelcom a dir, i ho ha dit, i ben alt, com a màxima expressió de la comunitat educativa.

En el si del Consell Escolar, en els seus plenaris, en les comissions permanents i en les comissions de treball (Mapa escolar i escolarització, participació i serveis educatius i relació escola-territori + subcomissions de pares-mares i la d’alumnes) debaten tots aquests temes, com els reptes que ja tenim sobre la taula i els compromisos de present i de futur com la necessària implicació en l’orientació educativa, la millora dels resultats acadèmics, l’impuls de la formació professional, les vocacions científiques i tecnològiques des de l’escola, la millora del coneixement de l’anglès i dels idiomes i l’enfortiment de valors socials.

Aspectes, en definitiva, claus per fer créixer Barcelona i on l'escola i el Consell Escolar constitueixen espais de reflexió i d’acció de primer ordre.

 

 

Aquí us deixo amb l'entrevista que em van fer l'equip de LíniaEixample on faig un balanç sobre situació al districte:

Entrem a la recta final del mandat. Està satisfet d’aquests quatre anys al capdavant del Districte?
Molt. Ha estat un mandat molt potent. Una de les meves prioritats era la inversió i en aquests quatre anys hem fet la inversió més important de la història a l’Eixample. En total, més de 190 milions d’euros, una xifra absolutament destacable. Al mandat anterior, per tenir una referència, no es va arribar als 90 milions d’euros. Nosaltres hem intentat pal·liar el gran dèficit d’inversió que tenia l’Eixample històricament. Des d’aquest punt de vista, estic molt content. I també pel que fa al reforç de la identitat del districte. Per exemple, hem creat l’oficina de promoció econòmica de l’Eixample. I hem atacat els problemes endèmics pel que fa a la convivència a l’espai públic. Això ens ha desgastat perquè no ens hem amagat darrere el taulell com sí que havien fet altres en anys anteriors.

Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
[Pensa] Alguna cosa faria diferent...

Quina?
Per exemple, m’hauria agradat, però això no depenia de mi, que en el primer any de mandat haguéssim pogut tenir un pressupost amb tota la potència econòmica que desitjàvem. El 2013 i el 2014 han estat anys molt potents des del punt de vista pressupostari, però el 2012 no. I això ens hauria ajudat, però no va poder ser degut a l’escenari polític complex.

En els darrers mesos, el gran tema de debat al districte i a la ciutat ha estat el turisme. Ara es vol definir quins són els seus límits. No arriba tard tot plegat?
No, jo crec que arriba quan ha d’arribar. És cert que, per primera vegada a la història, ara tot plegat ha entrat una mica més en conflicte. I això fa anys no passava. Per tant, crec que és veritat que estem al límit raonable de tenir un turisme que vingui a gaudir de la ciutat i que això sigui compatible amb la prioritat que han de tenir els veïns i veïnes. Ara és el moment d’estudiar-ho i establir com podem regular-ho. Però jo crec que tenim un bon turisme. Ara bé, ha de ser un producte, si es pot dir així, molt sostenible i molt acceptat pels residents a la ciutat.

A l’Eixample, el principal focus de polèmica amb el turisme és la Sagrada Família. Ara estudiaran la problemàtica amb el Temple i els veïns, però alguns d’ells diuen que se’ls deixa al marge dels temes importants...
Doncs jo crec que això no és veritat, perquè des del primer dia hem estat pensant en els veïns. Per exemple, una de les primeres coses que vam fer va ser posar ordre en els autobusos de la plaça del temple malgrat que sabíem que això seria conflictiu i polèmic. Durant aquests anys hem parlat i decidit amb els veïns molt més que amb el Temple. Ara hem plantejat dues vies de treball, és cert, però en cap cas els veïns quedaran al marge de res. Tot el contrari. Poden estar tranquils.

La plataforma Recuperem el Niça sembla que no n’està gaire, de tranquil·la. Almenys això és el que ens diuen...
[Somriu] És un col·lectiu relativament nou i no sé exactament què reclama. Bé sí, sobretot el tema del Niça, però això no té gaire sentit, ja ho hem discutit altres vegades. Nosaltres parlem amb l’Associació de Veïns, que és el nostre referent en tot plegat, i amb la qual treballem conjuntament en molts àmbits i de manera molt satisfactòria.

Per tant, no veu Recuperem el Niça com un interlocutor vàlid?
Nosaltres ens reunim amb tothom i estem disposats a escoltar-ho tot. El que passa és que s’han de posar sobre la taula qüestions raonables. Nosaltres no podem comprar el Niça, per exemple. No tenim la capacitat econòmica ni financera per fer-ho. Tampoc podem expropiar-lo i, a més, el propietari no el vol vendre, que és la clau de tot. I com que en aquest país encara es respecta la propietat privada, doncs hi ha objectius que no són raonables. Plantegem-nos altres coses, però això no.

Canviant de tema, aquest mandat també serà recordat per les grans obres, entre elles les de Glòries i la Diagonal, que finalment s’han pogut tirar endavant...
Sí, però a mi, després de tot, em deixa especialment satisfet que hem pogut fer coses per als veïns i veïnes. Hem fet grans obres de ciutat, però també n’hem fet d’altres molt importants per a la nostra gent. El passeig de Sant Joan, l’Escola dels Encants, dos interiors d’illa nous, els mercats del Ninot i Sant Antoni... No només hem fet el passeig de Gràcia, com volen fer creure alguns. I per això reivindico les obres que hem fet més enllà d’això. També hem desbloquejat la Model, per exemple.

Respecte a aquest tema, l’oposició diu que ha arribat tres anys tard...
La Model ha arribat 30 anys tard, no tres. Fa 30 anys que parlem d’aquest tema i mai no s’havia acabat de resoldre. I no hi havia CiU al govern municipal. Però bé, l’important és que ara tenim un compromís de debò. L’Ajuntament ja és propietari de l’espai, ben aviat començarà l’enderroc del centre obert i posteriorment la presó es buidarà. I, en aquest sentit, l’alcalde farà història. Fa 30 anys que ho esperàvem.

Una altra de les grans obres, que no ha citat, és la reforma de l’avinguda Paral·lel. Hi ha hagut prou participació veïnal en aquest cas o ha tingut mancances, tal com denuncien alguns col·lectius?
Jo crec que els col·lectius que diuen això no estaven on havien d’estar en el seu moment. Perquè aquest procés ha estat obert i participat, però segurament per a molts veïns de Sant Antoni, que és el que em pertoca a mi, el Paral·lel era una via que tenien oblidada. I precisament per això no hi van prestar atenció en el moment que tocava. I això és culpa de tots, també meva, perquè no vam saber generar aquest interès aleshores. Ho hem d’assumir. Però el que no es pot fer és arribar ara, quan el procés està tancat, i dir que no s’hi està d’acord quan en el seu moment no s’hi va participar. Ara una minoria no pot condicionar el consens sobre un futur àmpliament compartit.

Parlant de futur, les superilles tindran un paper rellevant en l’Eixample que ve?
És el camí a seguir a l’hora de replantejar-se la ciutat amb tota la seva complexitat i que tothom treballi en la línia d’afavorir que tot evolucioni de la manera més efectiva. Les superilles no només afecten la mobilitat, són un plantejament d’estil de vida. Ara hem de veure si tothom hi està d’acord i si som capaços d’aconseguir que la gent es faci seu el projecte. D’això en depèn l’èxit.

Ho veu viable?
Bé, si al final no ho és, ho comprovarem en el cas de l’Eixample. I si és viable, anirem avançant. La clau és estudiar-ho molt bé i fer-hi participar molta gent per veure si tothom està disposat a cedir. Nosaltres creiem que és un bon horitzó i intentarem convèncer els veïns i veïnes que no ho vegin així. El que està clar és que si superem la prova a l’Eixample, on estem tirant endavant proves pilot en aquest sentit, la superarem a tota la ciutat.

No podem acabar sense parlar del petit comerç, que sembla que comença a respirar una mica. Com veu el sector a l’Eixample?
És un sector que ho ha passat molt malament. Però estic molt content del treball que hem fet conjuntament amb els eixos i les associacions comercials durant aquests quatre anys. Després de tot, ara treballem tots més junts per afrontar els reptes de futur, com per exemple el de gestionar millor la interacció amb el turisme, que per al comerç, precisament, és una oportunitat.

240è ANIVERSARI DE L’ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY I ART DE LA LLOTJA

La setmana passada vaig tenir l’honor d’assistir a l’acte de commemoració del 240è aniversari de l’Escola Superior de Disseny i Art de La Llotja que es va celebrar a la sala d’actes de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Primer de tot m’agradaria felicitar a l’equip directiu i els alumnes per aquests 240 anys de recorregut acadèmic en què l’escola s’ha consolidat com a referent dintre el panorama artístic formatiu a Catalunya passant per les seves aules artistes, artesans i professionals del món de l'art i el disseny tan consagrats i de renom mundial com Picasso, Miró, Nonell i, més recentment, Jaume Plensa, Òscar Tusquets o Joan Lao.

És un orgull per mi com a regidor d’Educació i Universitats i com a ciutadà tenir aquesta escola dintre de l’oferta de centres educatius on s’imparteixen disciplines artístiques de la ciutat. Aquesta escola té una llarga tradició històrica, per això, l’equip directiu actual vol continuar treballant per reforçar el reconeixement de la formació artística a l’escola. Aquest 2015 iniciaran un pla de treball que compta amb la col·laboració de tots els col·lectius lligats a l’escola i a altres institucions i desenvoluparan el projecte 240+, que proposa recollir, ordenar, recuperar i gaudir de la història i el patrimoni de l’escola des d'una mirada contemporània i creativa. Aquest projecte engloba un seguit d’activitats durant tot l’any i permetrà conèixer no només els orígens de l’escola, sinó també analitzar els reptes de futur.

A la sala d’actes de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

L’ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS DE BARCELONA

Aquesta setmana s’ha fet notícia que des de l’Ajuntament de Barcelona hem invertit 25,49 milions d’euros durant el 2014 en obres de reforma, ampliació, millora i rehabilitació integral a centres educatius públics de Barcelona.

Un dels nostres principals objectius des de l’inici del mandat és aconseguir que l’ampli i històric parc d’equipaments educatius públics de la ciutat estigui en les millors condicions possibles i , que en aquest sentit, garantir uns centres públics d’alta qualitat també pel que fa referencia a les seves instal·lacions, dependències i serveis. La inversió municipal extraordinària superior als 25,49 milions ha permès complir un compromís que vam adquirir des del govern municipal amb la ciutadania a finals de 2013 i, en aquest sentit, hem pogut desenvolupar grans millores a més de 120 escoles i equipaments educatius públics de la ciutat que ho necessitaven i, en alguns casos, des de feia anys.

L’ús continuat dels centres educatius públics, i el fet que molts formin part d’un grup d’equipaments escolars històrics, fa que s’hagin de fer aquestes obres de millora per tal d’evitar el deteriorament dels centres i assegurar una educació de qualitat i segura.

A més, molts centres que formen part del parc d’equipaments educatius públics utilitzen les seves instal·lacions en horari escolar però també les utilitzen fora d’aquest horari per donar un servei d’ús social al veïnat i a les entitats i organitzacions de la ciutat.

El passat 2014 va sortir un informe sobre l’ús social dels centres públics de la ciutat de Barcelona durant el curs 2013-14. L’estudi es va realitzar durant el mes d’abril i maig del mateix any a cadascun dels centres públics de Primària i Secundària de la ciutat. El 91,1% de les escoles participants van respondre, d’instituts un 80,3%.

Dels centres que van respondre, un 75% de les escoles van fer cessions d’espais, és a dir, un total de 114 escoles van cedir els seus espais a entitats o organitzacions perquè en fessin un ús social. En menor mesura, un total de 37 instituts (64,9%) van cedir els seus espais. A més, en la majoria dels districtes s’han fet més cessions d’ús continuat que d’ús puntual i no es va demanar cap contraprestació en el 49,9% dels casos.

Fora de l’horari escolar els equipaments dels centres educatius públics (patis, gimnasos, aules...) s’utilitzen principalment per fer activitats esportives, en un 29% dels casos, amb el futbol com a principal activitat. En segon lloc, trobem les activitats musicals, i en tercera posició les activitats de dinamització educativa que ofereix el programa Patis Oberts al Barri que impulsem des de l’Institut Municipal d’Educació.

Des de l’Ajuntament i des d’Unió estem treballant i seguirem treballant perquè el parc d’equipaments educatius públics de Barcelona estigui en les millors condicions possibles, ja que no només són un servei públic de qualitat durant l’horari escolar, sinó que també tenen un pes important com a servei social i educatiu fora d’aquest horari.