La setmana passada vaig presentar una iniciativa, votada per unanimitat de tots els grups de l´Ajuntament de Barcelona on es demana que l'ajuntament Incrementi el nombre de places de PQPI com a mesura per combatre l'increment de fracàs escolar a l'acabar l'ESO a la nostra ciutat.
A més es demana una millor adaptació dels programes a les necessitats del mercat de treball, i un esforç per aconseguir recuperar els major nombre de nois i noies per als cicles mitjos de formació professional.
Finalment la proposició que vaig presentar en nom de CiU, demana la creació d'una línia especifica de PQPI adaptats a nois i noies amb necessitats educatives especials, aquesta línia hauria d'estar orientada als col·lectius de discapacitats físics, psiquics i sensorials, cosa que ajudaria a una major capacitat d'inserció sociolaboral.
L?increment de recursos i places de PQPI és una mesura paliativa, però imprescindible a hores d'ara per intentar aturar el que podriem considerar una pandèmia, el fracàs escolar (tant visible com diferit)
Es cert que aquests programes han de millorar sobretot quan parlem de l'edat d'accés, de l'adaptació a temàtiques atractives pels nois i noies per igual i pels processos per acreditar el mòdul C (o ideoneitat per tornar a estudiar) però a hores d'ara és l'eina més a mà per lluitar contra el fracàs
lunes, 22 de junio de 2009
ACONSEGUIM APROVAR MESURES PER LA MILLORA DE QUALITAT DE VIDA DELS CELÍACS A BARCELONA
A la comissió de promoció económica de la setmana passada vèrem aconseguir aprovar per unanimitat de tots els grups una iniciativa presentada per CiU i que vaig poder defensar.
Aquesta iniciativa constava de tres punts
Desenvolupar des de l'ajuntament de Barcelona en col·laboració de l'Associació de Celíacs i d'acord al sector de la restauració, les següents accions:
1- Fer públic el cens de negocis de restauració que ofereixen carta i menus dirigits a celíacs
2- Endegar accions de sensibilització i d'informació als consumidors en aquest àmbit
3- L'ajuntament de Barcelona incentivarà l'increment d'oferta de restauració dirigida a aquest col·lectiu
El col·lectiu dels celíacs és un 1% de la població a la nostra ciutat més de 15.000 persones, una part de les quals desconeix que pateix aquesta malaltia, és l'al·lergia alimentària més extesa a la nostra societat.
Amb iniciatives com aquesta, l'Ajuntament de Barcelona pot ajudar a millorar la qualitat de vida dels celíacs, són petites accions que ajuden a fer millor la vida quotidiana d'aquestes persones.
Voldria destacar finalment la important tasca que realitza l'Associació de Celíacs de Catalunya per la millora de la vida de les persones afectades per aquesta malaltia, sense ells aquesta col·lectiu estaria oblidat per les administracions.
Us passo el seu link
www.celiacscatalunya.org/
Aquesta iniciativa constava de tres punts
Desenvolupar des de l'ajuntament de Barcelona en col·laboració de l'Associació de Celíacs i d'acord al sector de la restauració, les següents accions:
1- Fer públic el cens de negocis de restauració que ofereixen carta i menus dirigits a celíacs
2- Endegar accions de sensibilització i d'informació als consumidors en aquest àmbit
3- L'ajuntament de Barcelona incentivarà l'increment d'oferta de restauració dirigida a aquest col·lectiu
El col·lectiu dels celíacs és un 1% de la població a la nostra ciutat més de 15.000 persones, una part de les quals desconeix que pateix aquesta malaltia, és l'al·lergia alimentària més extesa a la nostra societat.
Amb iniciatives com aquesta, l'Ajuntament de Barcelona pot ajudar a millorar la qualitat de vida dels celíacs, són petites accions que ajuden a fer millor la vida quotidiana d'aquestes persones.
Voldria destacar finalment la important tasca que realitza l'Associació de Celíacs de Catalunya per la millora de la vida de les persones afectades per aquesta malaltia, sense ells aquesta col·lectiu estaria oblidat per les administracions.
Us passo el seu link
www.celiacscatalunya.org/
lunes, 8 de junio de 2009
CARTA DISTRICTE EIXAMPLE JUNY 2009
Benvolguda veïna, benvolgut veí,
No puc estar-me de dedicar les meves primeres paraules a evocar les persones i famílies que, als nostres barris i arreu, estan patint en primera persona, i d’una manera més virulenta, la greu crisi econòmica que estem vivint. I, més que mai, he d’insistir no solament en la necessitat de redoblar els esforços de fraternitat, sinó també en la necessitat que els poders públics siguin especialment sensibles i austers.
Dit això, permeteu-me que aquesta carta em refereixi fonamentalment al dinamisme cultural que hi ha al nostre districte, a la gran capacitat existent de generar cultura i de compartir-la.
Darrerament hi ha qui parla de brots verds per referir-se a certs indicis de recuperació, i certament la primavera –que sempre acaba arribant- és l’eclosió de colors i de vida, després de l’hivern.... Però hi ha coses que tenen un caràcter perenne i no han d’entendre de turbulències, adherides com estan a la mateixa condició humana, en la seva projecció comunitària: així, la comunicació, el diàleg o el conreu d’una cultura ben viva i vital, de llarg recorregut, una cultura que interpel·la i que provoca o suggereix, que no ens deixa indiferents, sinó que millora la quotidianitat, embelleix el nostre entorn, tot donant-li l’ànima i l’autenticitat, tot fent-lo únic.
Hem de defensar un art i una cultura que no estiguin tancats en una sala o desats en un prestatge, sinó als carrers. I val a dir que, a l’Eixample, tenim el privilegi de gaudir d’un autèntic museu a l’aire lliure, en bona part deutor d’aquella florida modernista que va acompanyar el naixement i la consolidació del nostre districte, i que l’Any Cerdà (www.anycerda.com), que començarà oficialment el propvinent dia 11 de juny, ens permetrà ressaltar i difondre. Ens faríem un flac favor, però, si mantinguéssim un fantàstic escenari de cartró pedra, i no ens creguéssim de debò que el més important són les persones, les autèntiques protagonistes.
L’Eixample ha d’excel·lir per les persones que fem el districte dia a dia. La recepta de l’èxit és clara: aplicar-hi bones dosis de creativitat, de solidaritat i d’emprenedoria. El secret és també molt clar: treballar en equip, buscar complicitats i sinergies, ser oberts, agosarats, però alhora respectuosos i diligents, combinar enginy i tècnica, espontaneïtat i perseverança.
L’àmbit cultural i artístic és un marc privilegiat d’aquest treball en equip, d’aquesta construcció comunitària que ens interpel·la, i que té facetes ben variades, que abasten des de la cultura tradicional i popular fins a les seves formes més contemporànies, des de les festes populars fins a les convocatòries més minoritàries. Tothom hi és cridat, i a l’Eixample podem constatar amb satisfacció que hi respon positivament moltíssima gent, començant per la comunitat educativa (el CEIP Escola de la Concepció, la Casa dels Nens i Escolàpies-Llúria serien molt bons exemples d’activisme cultural i artístic molt reeixit, i vinculat al seu entorn, com també ho serien entitats com Ballets de Catalunya).
El resultat és que tenim un districte molt viu culturalment. Podríem esmentar, ara i aquí, els Jocs Florals Escolars, que recentment hem celebrat amb la participació de més de 1000 nens i nens, nois i noies de les nostres escoles, o la tradició del cant coral al districte, i que té una de les manifestacions en la cantada multitudinària de gent gran a l’Auditori, per les festes nadalenques, o l’activisme de les diverses fundacions culturals de primer ordre radicades als nostres barris.
En aquesta carta, vull atorgar al teatre un lloc important: m’afegeixo a la reivindicació del teatre, de les arts escèniques i de la tasca ben meritòria que hi duen a terme totes les persones implicades. I sóc conscient que a l’Eixample hi ha molts referents també en aquest sector, ja sigui pel que fa a grans equipaments públics –que cal acostar encara més a la ciutadania-, a teatres de més petit format -però amb una trajectòria més que destacable-, o a escoles de teatre, sense descuidar les iniciatives teatrals de caire amateur (en aquest sentit, permeteu-me que esmenti el cas del barri de Sant Antoni) o que es fan en el marc escolar.
En una cançó antiga s’afirmava, amb un desencís ben palès, que la vida es puro teatro, tot al·ludint a l’artifici, la hipocresia, els formalismes i els bons modals que imperarien a la nostra existència. Jo invertiria de molt bon grat els termes, per afirmar amb rotunditat que el teatre és pura vida i, que com a tal, cal desplegar-lo amb plenitud, perquè així contribuïm a millorar el nostre entorn. Per això, i perquè sé que el foment del teatre i de les altres arts és fonamental per al progrés espiritual de tots els pobles, només puc fer arribar unes paraules finals de gratitud i d’encoratjament a tots els que, d’una manera professional o amateur, formeu part de l’extensa comunitat teatral al Districte, concretament, i en general als qui esteu mantenint ben alt el nivell de l’educació i de la producció culturals i artístiques, en totes les seves facetes, al districte.
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat),
regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample
No puc estar-me de dedicar les meves primeres paraules a evocar les persones i famílies que, als nostres barris i arreu, estan patint en primera persona, i d’una manera més virulenta, la greu crisi econòmica que estem vivint. I, més que mai, he d’insistir no solament en la necessitat de redoblar els esforços de fraternitat, sinó també en la necessitat que els poders públics siguin especialment sensibles i austers.
Dit això, permeteu-me que aquesta carta em refereixi fonamentalment al dinamisme cultural que hi ha al nostre districte, a la gran capacitat existent de generar cultura i de compartir-la.
Darrerament hi ha qui parla de brots verds per referir-se a certs indicis de recuperació, i certament la primavera –que sempre acaba arribant- és l’eclosió de colors i de vida, després de l’hivern.... Però hi ha coses que tenen un caràcter perenne i no han d’entendre de turbulències, adherides com estan a la mateixa condició humana, en la seva projecció comunitària: així, la comunicació, el diàleg o el conreu d’una cultura ben viva i vital, de llarg recorregut, una cultura que interpel·la i que provoca o suggereix, que no ens deixa indiferents, sinó que millora la quotidianitat, embelleix el nostre entorn, tot donant-li l’ànima i l’autenticitat, tot fent-lo únic.
Hem de defensar un art i una cultura que no estiguin tancats en una sala o desats en un prestatge, sinó als carrers. I val a dir que, a l’Eixample, tenim el privilegi de gaudir d’un autèntic museu a l’aire lliure, en bona part deutor d’aquella florida modernista que va acompanyar el naixement i la consolidació del nostre districte, i que l’Any Cerdà (www.anycerda.com), que començarà oficialment el propvinent dia 11 de juny, ens permetrà ressaltar i difondre. Ens faríem un flac favor, però, si mantinguéssim un fantàstic escenari de cartró pedra, i no ens creguéssim de debò que el més important són les persones, les autèntiques protagonistes.
L’Eixample ha d’excel·lir per les persones que fem el districte dia a dia. La recepta de l’èxit és clara: aplicar-hi bones dosis de creativitat, de solidaritat i d’emprenedoria. El secret és també molt clar: treballar en equip, buscar complicitats i sinergies, ser oberts, agosarats, però alhora respectuosos i diligents, combinar enginy i tècnica, espontaneïtat i perseverança.
L’àmbit cultural i artístic és un marc privilegiat d’aquest treball en equip, d’aquesta construcció comunitària que ens interpel·la, i que té facetes ben variades, que abasten des de la cultura tradicional i popular fins a les seves formes més contemporànies, des de les festes populars fins a les convocatòries més minoritàries. Tothom hi és cridat, i a l’Eixample podem constatar amb satisfacció que hi respon positivament moltíssima gent, començant per la comunitat educativa (el CEIP Escola de la Concepció, la Casa dels Nens i Escolàpies-Llúria serien molt bons exemples d’activisme cultural i artístic molt reeixit, i vinculat al seu entorn, com també ho serien entitats com Ballets de Catalunya).
El resultat és que tenim un districte molt viu culturalment. Podríem esmentar, ara i aquí, els Jocs Florals Escolars, que recentment hem celebrat amb la participació de més de 1000 nens i nens, nois i noies de les nostres escoles, o la tradició del cant coral al districte, i que té una de les manifestacions en la cantada multitudinària de gent gran a l’Auditori, per les festes nadalenques, o l’activisme de les diverses fundacions culturals de primer ordre radicades als nostres barris.
En aquesta carta, vull atorgar al teatre un lloc important: m’afegeixo a la reivindicació del teatre, de les arts escèniques i de la tasca ben meritòria que hi duen a terme totes les persones implicades. I sóc conscient que a l’Eixample hi ha molts referents també en aquest sector, ja sigui pel que fa a grans equipaments públics –que cal acostar encara més a la ciutadania-, a teatres de més petit format -però amb una trajectòria més que destacable-, o a escoles de teatre, sense descuidar les iniciatives teatrals de caire amateur (en aquest sentit, permeteu-me que esmenti el cas del barri de Sant Antoni) o que es fan en el marc escolar.
En una cançó antiga s’afirmava, amb un desencís ben palès, que la vida es puro teatro, tot al·ludint a l’artifici, la hipocresia, els formalismes i els bons modals que imperarien a la nostra existència. Jo invertiria de molt bon grat els termes, per afirmar amb rotunditat que el teatre és pura vida i, que com a tal, cal desplegar-lo amb plenitud, perquè així contribuïm a millorar el nostre entorn. Per això, i perquè sé que el foment del teatre i de les altres arts és fonamental per al progrés espiritual de tots els pobles, només puc fer arribar unes paraules finals de gratitud i d’encoratjament a tots els que, d’una manera professional o amateur, formeu part de l’extensa comunitat teatral al Districte, concretament, i en general als qui esteu mantenint ben alt el nivell de l’educació i de la producció culturals i artístiques, en totes les seves facetes, al districte.
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat),
regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample
jueves, 4 de junio de 2009
ESCOLA INCLUSIVA. LA MILLOR SOLUCIÓ PER TOTHOM?
Avui he llegit un interessant article a La Vanguardia de l'escriptor Màrius Serra, que aborda el tema de l'educació inclusiva i l'educació especial, donant una visió molt interessant.
Penso que la clau no és inclussió sense recursos i generalitzada, sinó una col·laboració més estreta entre els centres ordinàris i les escoles d'educació especial (la majoria grans escoles).
Els reptes doncs de l'educació del nostre país en referencia als nens i nenes amb necessitats educatives especials, passaria per més recursos humans tècnics i econòmics per ajudar a la inclussió, però molt més important encara crear vincles estables, directes i efectius de col·laboració amb els centres d'educació especial.
El sistema educatiu ha de tenir com a gran prioritat formar el millor possible per afrontar la vida, en l'àmbit de l'educació especial són clau els programes d'inserció sociolaboral adaptats a les necessitats de l'alumnat, per exemple.
La situació que vivim cada cop més és la priorització de la inclussió sense recursos el que ens aboca directament a un mal resultat si parlem de donar eines als nens i nenens per afrontar la vida amb les millors condicions possibles.
Us aconsello que llegiu l'article, el trobo excepcional!!!
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20090604/53716671390.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20090604/53716671390.html
Penso que la clau no és inclussió sense recursos i generalitzada, sinó una col·laboració més estreta entre els centres ordinàris i les escoles d'educació especial (la majoria grans escoles).
Els reptes doncs de l'educació del nostre país en referencia als nens i nenes amb necessitats educatives especials, passaria per més recursos humans tècnics i econòmics per ajudar a la inclussió, però molt més important encara crear vincles estables, directes i efectius de col·laboració amb els centres d'educació especial.
El sistema educatiu ha de tenir com a gran prioritat formar el millor possible per afrontar la vida, en l'àmbit de l'educació especial són clau els programes d'inserció sociolaboral adaptats a les necessitats de l'alumnat, per exemple.
La situació que vivim cada cop més és la priorització de la inclussió sense recursos el que ens aboca directament a un mal resultat si parlem de donar eines als nens i nenens per afrontar la vida amb les millors condicions possibles.
Us aconsello que llegiu l'article, el trobo excepcional!!!
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20090604/53716671390.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20090604/53716671390.html
MÉS RECURSOS PER COMBATRE LA FRACTURA DIGITAL
Us reprodueixo la meva intervenció respecte una proposta que va presentar ERC per incrementar els recuros d'alfabetització digital a la nostra ciutat.
Penso que està bé que els ajuntaments i concretament el de Barcelona agafin mes responsabilitat en un tema tant clau com és el de l'alfabetització digital. Volia però expressar que és fonamental elaborar una estratègia general respecte a l'us de les TIC a la nostra ciutat, aixó ens donaria en primer lloc un mapa de necessitats i mancances, però alhora també d'oportunitats.Vull recordar que el meu grup de CiU va presentar i va ser acceptat pel govern una proposta de realitzar el Lleibre blanc de les telecomunicacions a la ciutat de Barcelona.
L'alfabetització digital és clau per combatre la fractura social que pot provocar, en la gent gran però també amb aquells que no se la poden permetre económicament, cal doncs combatre amb fermesa qualsevol tipus de desigualtat i també en aquest cas. El món educatiu, és una peça clau, però també ho és l'accés universal a internet.
En la situació que tenim d'atur en aquets moments ens hauria de portar a reflexionar de quina manera podem ajudar a aquetes persones a no perdre el tren. Les TIC han de ser una nova oportunitat.
A aquest ajuntament li manca una estratègia clara i molts, molts i molts recursos per portar-la a terme, és com gairebé sempre una qüuestió de prioritats!!!!
miércoles, 3 de junio de 2009
Gerard Ardanuy critica la poca planificació de l'Ajuntament en l'assignació de les places escolars
Al plenari del passat 29 de maig vaig preguntar a l'alcalde la quines accions havia fet per donar resposta a la trista situació que han patit un grup de pares del Barri del Poblenou que havien estat exclosos de totes les escoles que havien solicitat en el procés de matriculació per al proper curs, en total una 80 ena de pares van constituir-se en plataforma per reivindicar el dreta a escollir escola al barri.
L'alcalde de Barcelona es va comprometre a fer les gestions oportunes per ajudar-los, després de una protesta que van realitzar davant el mateix en la inauguració de la biblioteca de Can Saladrigas.
Finalment i després d'un tracte fred i sense cap tipus de concessió, alguns pares van acabar acceptant les propostes (si o si) que plantejava el Consorci d'Educació, tot plegat un agre procés on la por final a quedar-se sense centre escolar i el tracte rebut, han deixat a tots els pares amb un regust d'insatisfacció.
Aixó succeix cada curs, l'Ajuntament i el Consorci, ens demostren que el mapa escolar de la nostra ciutat no ha previst els canvis poblacionals dels districtes de la ciutat cosa que s'ens demostra un mapa escolar que és una foto fixa antiga (de color sèpia!!) incapaç de donar resposta a les necessitats reals.
L'Ajuntament de Barcelona ha de prendre seriosa nota d'un coll d'ampolla que tornará a sortir d'aquí pocs anys en la planificació de places a secundària.
Normalment aquesta administració fa que els pares hagin de suportar tots els problemes del sistema i haguem de sentir dia si i dia també que tothom està plenament satisfet amb el que tenim. Confonen resignació amb satisfacció!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)