HEREU, L'ALCALDE QUE NO SAP A ON VA

www.gardanuy.blogspot.com

Voldria fer algunes reflexions a propòsit de les declaracions i contradeclaracions de l’alcalde Hereu, aquets dies sobre els suports postelectorals a les properes eleccions municipals Barcelona i la “sociovergència” a la nostra ciutat.

Qui mana a Barcelona?, el PSC-PSOE?, ICV-EUA?,ERC...?. La veritat és que aquest mandat municipal ha tingut moltes fases, però totes conflueixen en uns trets comuns: la manca de diàleg, la incapacitat de pactar amb l’oposició per a un bé comú per a la ciutat, la supeditació constant al PSC i al PSOE, tics autoritaris per part del govern i ara l’enigma “cutre” de saber si el PSC nomena o no l’alcalde Hereu com a candidat, tot això ens demostra que el cicle PSC a la ciutat de Barcelona està en un punt de caiguda lliure. És raonable, és lògic i te molt de sentit, estem davant del pitjor govern de la ciutat de tota l’època municipal en democràcia.

D’una gent que no escolta als ciutadans, i que es passa el dia mirant cap a Nicaragua i cap a Ferraz, una gent que no té cap intenció de defensar els interessos de Barcelona, ni cap intenció de enfrontar-se amb els seus col·legues socialistes espanyols per defensar la ciutat, amb demandes justes, i que tot just ara començarà a culpar la Generalitat de tots els seus mals, tot just ara i no pas els últims 8 anys!.

I tot aquest estil està liderat, per bé o per mal, per l’alcalde de la ciutat en Jordi Hereu, que és la fotocòpia desdibuixada dels governs socialistes del passat.És un estil i un govern a dia d’avui altament mediocre, que es passa el dia dient que la culpa de les coses que van malament sempre la tenen tots menys ells, doncs bé si la ciutat està com està és responsabilitat seva i només seva.

Davant de les últimes declaracions aparegudes respecte si el Sr. Hereu serà candidat o no, si el sr. Hereu voldrà pactar amb un o amb l’altre, caldria preguntar-se si això li interessa a algú i és l’exemple de l’autisme polític de la direcció del PSC a Barcelona i de l’estratègia del nostre alcalde per millorar la vida dels veïns i veïnes de Barcelona (que em disculpin totes aquelles famílies que pateixen aquest penós trastorn, però té una simptomatologia molt semblant, incapacitat per viure la realitat que l’envolta, manca d’equilibri en les seves funcions cognitives, dependència absoluta d’adults, incapacitat per tenir un projecte de vida autònoma, etc...).

Cal un govern que governi per a tothom, voti el que voti, que li preocupi el pressent i el futur de la ciutat i no del partit, que dialogui i pacti amb tots i cadascun dels ciutadans de Barcelona, i amb tots els grups municipals, també els de l’oposició, que sigui més humil, que sàpiga reconèixer els seus errors, que sigui capaç de cercar complicitats, que busqui l’interès comú, etc....

Hi ha una persona que pot fer-ho millor, que entén i practica el concepte de canvi tranquil, que té vocació de servei públic i que ho ha demostrat al llarg dels anys, tant al govern de Catalunya com al servei de la ciutat de Barcelona al llarg dels últims 8 anys. Aquesta persona és en Xavier Trias, i la seva opció política és CiU. Treballar sense fer soroll, amb complicitats, amb pactes, amb voluntat de servei, sense prepotència, amb autoritat però sense tics autoritaris. Davant d’aquest perfil en tenim un altre, l’alcalde que no sap a on va.