miércoles, 20 de octubre de 2010
ESCOLA BRESSOL:CAL DONAR RESPOSTES A LES FAMÍLIES DE BARCELONA
Intervenció sobre les necessitats de places d'escoles bressol a la nostra ciutat, analitzo les mancances que tenim, la necessitat de cobrir la demanda, avui més del 60% de la demanda no es cobreix.
Amb el pla d'escoles bressol 2008-2012, arribarem a tenir unes 7.400 places que no cobririen ni la demanada necessària a data d'avui de 8500.
Les escoles bressol municipals son bons equipaments que disposen de bons professionals, però hi ha una pèsima gestió de recursos humans que ens porta a una crítica dels sindicats que acusen l'juntament de fomentar la precarietat laboral i una alta temporalitat.
L'objectiu de l'ajuntament es intentar buscar solució per la majoria dels seus veïns no només per una quants, fins que no ho poguem assolir no ens en podem vanagloriar.
La nostra proposta es fonamenta en un sistema mixte, de centres municpals i una oferta de places a preu públic en centres de titularitat privada d'alta qualitat.
sábado, 16 de octubre de 2010
CARTA DES DEL EIXAMPLE OCTUBRE 2010
www.gardanuy.blogspot.com
Us passo nova "carta des del Eixample"
(http://www.cartesdesdeleixample.blogspot.com)
14 d’octubre de 2010
Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Si has anat seguint les meves cartes obertes, hauràs pogut constatar que no s’hi ha optat mai per fer-hi sang, tot i que de vegades –massa vegades- hi havia elements de la vida política al Districte que hi convidaven.
Aquestes cartes obertes han mantingut en tot moment un to marcadament institucional, perquè he buscat sempre els punts en comú, parlant dels valors i del tarannà que ens han de permetre avançar, créixer, viure junts. He confegit uns textos que fregarien l’asèpsia, una calculada asèpsia, perquè ningú no pugui veure’ls com armes de combat polític, de confrontació, de desgast de l’adversari.
Penso seguir en aquesta línia, crec que els ciutadans i ciutadanes de l’Eixample ho agraeixen i ho reclamen. Això sí, avanço que avui faig un parèntesi, em veig obligat a pujar una mica el to de l’escrit.
.-.-.-.-.-.
Com a regidor-president, voldria expressar-vos breument unes idees pel que fa a dues qüestions d’actualitat i de gran transcendència social, i que de ben segur que sintonitzen amb el sentiment majoritari de les persones que vivim en aquest Districte.
Recentment, un membre destacat del Govern municipal ha publicat la seva adhesió personal i la del seu grup (ICV) a la protesta contra la visita a Barcelona del Papa Benet XVI, a qui qualifica com a “rostre de la intolerància” i com a “expressió de la cara més rància i més fosca” de l’Església catòlica: volen anar, una vegada més, de bracet d’una pretesa contestació ‘social’!
No cal ni dir que aquesta visita de Benet XVI, referent religiós per a moltes persones i famílies de l’Eixample (cal tenir-ho ben present), tindrà una etapa ben important –la fonamental- al nostre Districte, concretament al barri de la Sagrada Família, amb la dedicació del Temple de la Sagrada Família, en un acte públic que es preveu multitudinari. I, com a representant dels ciutadans, tinc el deure de defugir pancartes reivindicatives i barricades i, pel contrari, agrair la comprensió dels veïns i veïnes de la zona pels inconvenients (en terme de mobilitat, etc.) que provocarà l’organització i la celebració de l’acte, i també expressar –de molt bon grat- les normals paraules d’acollida a un visitant (en aquest cas, ben il·lustre) que el nostre tarannà hospitalari imposa. Ressalto, d’altra banda, la importància que la que serà basílica de la Sagrada Família té per a moltes persones, no solament des d’un punt de vista religiós, sinó també cultural i identitari: no en debades és un dels símbols més reconeguts, visitats i nostrats d’aquell Eixample que ha sabut trencar les muralles de la ciutat. Entenc que el dia 7 de novembre serà un dia de festa, en el qual l’Eixample serà notícia al Món. I , per això, estic convençut que la immensa majoria dels veïns i veïnes de l’Eixample sabrem estar a l’altura de l’esdeveniment (des de l’adhesió o des de la discrepància –aquesta és la grandesa de la llibertat religiosa i de consciència que garanteix el nostre ordenament jurídic-); també estic convençut que el desenvolupament de l’acte servirà per projectar arreu -encara més- un Eixample que acull, que celebra i que respecta.
En definitiva, per cortesia, i pel que significa per a tantes persones i famílies del nostre Districte, expresso la meva benvinguda al Papa Benet XVI, i també el desig que la seva visita sigui profitosa per a la comunitat que l’acull i es desenvolupi, en tot cas, en un clima de tranquil·litat i de festa.
.-.-.-.-.-.
L’altra reflexió que vull compartir ve suscitada pels greus fets esdevinguts a l’Eixample i a altres punts de la ciutat de Barcelona el proppassat dia 29 de setembre, que es van desenvolupar paral·lelament a la celebració de la vaga general, i que van incloure episodis extrems de violència a la Plaça Catalunya, Plaça Universitat i altres vies cèntriques del nostre Districte, que tothom ha condemnat rotundament.
Els mitjans n’estan parlant a bastament, però entenc que hem de proclamar que els veïns i veïnes de l’Eixample tenim tot el dret del Món a exigir tolerància zero davant el comportament d’aquelles persones i col·lectius que, sovint sota la cobertura del moviment okupa, delinqueixen i se salten les normes més elementals de convivència en una societat democràtica: els violents antisistema no haurien de ser benvinguts al Districte; són persones non grates per als qui som i fem un Eixample de pau, de respecte i d’ordre; el Districte no els hi vol! Caldrà, entre tots, imposar-nos una major eficàcia de les institucions a l’hora de prevenir els incidents violents i, una vegada iniciats, de fer-hi front amb la contundència que reclama la protecció de la integritat física de les persones i dels béns col·lectius. No s’hi val cap connivència ni consideració contra els radicals antidemòcrates, del signe que siguin!
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata, regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample (gardanuy@bcn.cat)
PD. Aquest vespre, davant la Pedrera, es farà la tercera passarel·la de moda que organitza CorEixample, amb el suport de la Fundació Barcelona Comerç. Demà tocarà el torn a la Plaça Universitat, aquesta vegada per iniciativa de Sant Antoni Comerç (SAC). Entenc que ambdues passarel·les seran un èxit de convocatòria, uns actes ben reeixits a tots els nivells, per la solvència dels organitzadors, per la qualitat del producte i també per la idoneïtat dels llocs. En tot cas, fa goig quan el carrer és ocupat per ciutadans que volen embellir, dinamitzar i/o projectar la seva ciutat, des de la convivència, i no pas des de la violència o la intimidació!
[Les cartes del regidor-president s'envien des de Presidència del Consell de Districte de l'Eixample. Si voleu deixar de rebre-les, tingueu l'amabilitat de contestar-nos amb l'assumpte "Baixa".]
Us passo nova "carta des del Eixample"
(http://www.cartesdesdeleixample.blogspot.com)
14 d’octubre de 2010
Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Si has anat seguint les meves cartes obertes, hauràs pogut constatar que no s’hi ha optat mai per fer-hi sang, tot i que de vegades –massa vegades- hi havia elements de la vida política al Districte que hi convidaven.
Aquestes cartes obertes han mantingut en tot moment un to marcadament institucional, perquè he buscat sempre els punts en comú, parlant dels valors i del tarannà que ens han de permetre avançar, créixer, viure junts. He confegit uns textos que fregarien l’asèpsia, una calculada asèpsia, perquè ningú no pugui veure’ls com armes de combat polític, de confrontació, de desgast de l’adversari.
Penso seguir en aquesta línia, crec que els ciutadans i ciutadanes de l’Eixample ho agraeixen i ho reclamen. Això sí, avanço que avui faig un parèntesi, em veig obligat a pujar una mica el to de l’escrit.
.-.-.-.-.-.
Com a regidor-president, voldria expressar-vos breument unes idees pel que fa a dues qüestions d’actualitat i de gran transcendència social, i que de ben segur que sintonitzen amb el sentiment majoritari de les persones que vivim en aquest Districte.
Recentment, un membre destacat del Govern municipal ha publicat la seva adhesió personal i la del seu grup (ICV) a la protesta contra la visita a Barcelona del Papa Benet XVI, a qui qualifica com a “rostre de la intolerància” i com a “expressió de la cara més rància i més fosca” de l’Església catòlica: volen anar, una vegada més, de bracet d’una pretesa contestació ‘social’!
No cal ni dir que aquesta visita de Benet XVI, referent religiós per a moltes persones i famílies de l’Eixample (cal tenir-ho ben present), tindrà una etapa ben important –la fonamental- al nostre Districte, concretament al barri de la Sagrada Família, amb la dedicació del Temple de la Sagrada Família, en un acte públic que es preveu multitudinari. I, com a representant dels ciutadans, tinc el deure de defugir pancartes reivindicatives i barricades i, pel contrari, agrair la comprensió dels veïns i veïnes de la zona pels inconvenients (en terme de mobilitat, etc.) que provocarà l’organització i la celebració de l’acte, i també expressar –de molt bon grat- les normals paraules d’acollida a un visitant (en aquest cas, ben il·lustre) que el nostre tarannà hospitalari imposa. Ressalto, d’altra banda, la importància que la que serà basílica de la Sagrada Família té per a moltes persones, no solament des d’un punt de vista religiós, sinó també cultural i identitari: no en debades és un dels símbols més reconeguts, visitats i nostrats d’aquell Eixample que ha sabut trencar les muralles de la ciutat. Entenc que el dia 7 de novembre serà un dia de festa, en el qual l’Eixample serà notícia al Món. I , per això, estic convençut que la immensa majoria dels veïns i veïnes de l’Eixample sabrem estar a l’altura de l’esdeveniment (des de l’adhesió o des de la discrepància –aquesta és la grandesa de la llibertat religiosa i de consciència que garanteix el nostre ordenament jurídic-); també estic convençut que el desenvolupament de l’acte servirà per projectar arreu -encara més- un Eixample que acull, que celebra i que respecta.
En definitiva, per cortesia, i pel que significa per a tantes persones i famílies del nostre Districte, expresso la meva benvinguda al Papa Benet XVI, i també el desig que la seva visita sigui profitosa per a la comunitat que l’acull i es desenvolupi, en tot cas, en un clima de tranquil·litat i de festa.
.-.-.-.-.-.
L’altra reflexió que vull compartir ve suscitada pels greus fets esdevinguts a l’Eixample i a altres punts de la ciutat de Barcelona el proppassat dia 29 de setembre, que es van desenvolupar paral·lelament a la celebració de la vaga general, i que van incloure episodis extrems de violència a la Plaça Catalunya, Plaça Universitat i altres vies cèntriques del nostre Districte, que tothom ha condemnat rotundament.
Els mitjans n’estan parlant a bastament, però entenc que hem de proclamar que els veïns i veïnes de l’Eixample tenim tot el dret del Món a exigir tolerància zero davant el comportament d’aquelles persones i col·lectius que, sovint sota la cobertura del moviment okupa, delinqueixen i se salten les normes més elementals de convivència en una societat democràtica: els violents antisistema no haurien de ser benvinguts al Districte; són persones non grates per als qui som i fem un Eixample de pau, de respecte i d’ordre; el Districte no els hi vol! Caldrà, entre tots, imposar-nos una major eficàcia de les institucions a l’hora de prevenir els incidents violents i, una vegada iniciats, de fer-hi front amb la contundència que reclama la protecció de la integritat física de les persones i dels béns col·lectius. No s’hi val cap connivència ni consideració contra els radicals antidemòcrates, del signe que siguin!
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata, regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample (gardanuy@bcn.cat)
PD. Aquest vespre, davant la Pedrera, es farà la tercera passarel·la de moda que organitza CorEixample, amb el suport de la Fundació Barcelona Comerç. Demà tocarà el torn a la Plaça Universitat, aquesta vegada per iniciativa de Sant Antoni Comerç (SAC). Entenc que ambdues passarel·les seran un èxit de convocatòria, uns actes ben reeixits a tots els nivells, per la solvència dels organitzadors, per la qualitat del producte i també per la idoneïtat dels llocs. En tot cas, fa goig quan el carrer és ocupat per ciutadans que volen embellir, dinamitzar i/o projectar la seva ciutat, des de la convivència, i no pas des de la violència o la intimidació!
[Les cartes del regidor-president s'envien des de Presidència del Consell de Districte de l'Eixample. Si voleu deixar de rebre-les, tingueu l'amabilitat de contestar-nos amb l'assumpte "Baixa".]
sábado, 9 de octubre de 2010
L'EIXAMPLE UN DISTRICTE MES PROPER
www.gardanuy.blogspot.com
Eixample, un districte proper.
Si obtenim la confiança dels ciutadans i ciutadanes, reorientarem la gestió dels afers públics a l’Eixample, cercant sempre la satisfacció i la complicitat dels seus veïns i veïnes, als quals tractarem com si fossin clients, amb noms i cognoms, i no pas com anònims administrats als quals aplicar rígidament la densa normativa. La paradoxa actual és que l’Administració més propera es veu sovint com una administració llunyana i insensible, però que, alhora, barra el pas a la iniciativa i és massa normativista: ras i curt, multa molt i no ajuda prou. Per a CiU, la prioritat no serà l’intervencionisme implacable, sinó el benestar, la convivència i l’emprenedoria des del compliment de la llei. Hi tindrem com a aliats, però amb més recursos i millor organitzats, els bons treballadors públics que hi ha al Districte. Aquest serà, així, una instància administrativa valorada pels veïns i veïnes de l’Eixample.
Eixample, un districte proper.
Si obtenim la confiança dels ciutadans i ciutadanes, reorientarem la gestió dels afers públics a l’Eixample, cercant sempre la satisfacció i la complicitat dels seus veïns i veïnes, als quals tractarem com si fossin clients, amb noms i cognoms, i no pas com anònims administrats als quals aplicar rígidament la densa normativa. La paradoxa actual és que l’Administració més propera es veu sovint com una administració llunyana i insensible, però que, alhora, barra el pas a la iniciativa i és massa normativista: ras i curt, multa molt i no ajuda prou. Per a CiU, la prioritat no serà l’intervencionisme implacable, sinó el benestar, la convivència i l’emprenedoria des del compliment de la llei. Hi tindrem com a aliats, però amb més recursos i millor organitzats, els bons treballadors públics que hi ha al Districte. Aquest serà, així, una instància administrativa valorada pels veïns i veïnes de l’Eixample.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)