Al passat plenari de divendres vaig intervenir en dos punts, força interessants un d'àmbit laboral i l'altre d'àmbit de districte.
Respecte al primer tema, iniciativa presentada per ERC que demanava incrementar els recursos dedicats a la formació pels aturats i proposava també que l'ajuntament i la Generalitat portessin a terme un complement al subsidi per aquells que se'ls hagi acabat la percepció de la prestació i no tinguin accés a la RMI, nosaltres, com no pot ser d'altra manera varem votar a favor de la iniciativa, tot i plantejar-li a en Jordi Portabella afegir una esmena que considerem justa pel nostre país, reclamar la transferencia dels fons d'atur a l'Estat. La gestió del subsidi d'atur per part de la Generalitat, és una vella reivindicació que ajudaria a reforçar les polítiques tant del Govern Català com dels ajuntaments i seria lògic llavors pendre decisions vinculades a l'allargament de prestacions si aixó fos necessari, finalment ERC no va acceptar aquesta esmena provablement per que coniderava més valuòs no molestar al PSC ni a ICV contraris a aquesta justa reclamació.
Respecte al segon tema, la remodelació del recinte de La Model, el debat es va circunscriure en la proposta de manatenir pràcticament tota l'estructura de la Pressó actual (eliminiant només un dels braços parcialment), eliminar el perímetre i els edificis auxilars. La opinió que vaig expressar va ser que no ens agrada que es mantingui l'estructura de la pressó, no te cap valor arquitectònic, reclamavem un concurs d'aquitectes per redefinir l'espai i denunciavem la manca de debat i negociació amb els grups de l'oposició en un projecte que depasarà en el temps aquesta legislatura( el tresllat de la pressó començarà el 2012, la remodelació trigará un mínim de 2 anys) . Al govern només li preocupa parlar amb quatre botiguers i amb algun veí, segurament tots de la seva corda política per arrogar-se un procés de "participació".
El Govern de l'Ajuntament de Barcelona (PSC) s'oblida que els representats dels TOTS els ciutadans són els Partits polítics i que en un projecte bàsic pel barri, però també pel districte i la ciutat no s'els pot menystenir, oblidar aixó traspasa la línia del joc democràtic.
Per sort d'aquí un parell d'anys hi hauran formes de fer diferents fonamentades en el diàleg, el consens polític i la construcció d'una ciutat de tots i per tots independentment del que votin, serà un banys de realisme per als pensen i actuen com si aquesta ciutat fos de la seva propietat. Suposo que m'enteneu!!