www.gardanuy.blogspot.com
Ahir el govern municipal va presentar una proposició, fet insòlit per una força que està governant, exigint el compliment per part del Govern de la Generalitat del pla d'equipaments educatius a Barcelona 2008-2011, fet encara més sorprenent tenint en compte que l'ajuntament forma part del Consorci d'educació de Barcelona i que fins fa 60 dies, l'Ex conseller d'educació era el Socialista Ernest Maragall.
I dic sorprenent, donat que, des de la signatura d'aquest acord any 2008 fins l´últim dia de l'infaust govern tripartit, no hi ha hagut cap tipus de pressió ni demanada del nostre ajuntament respecte aquest tema a la Generalitat de Catalunya i si que ha existit una actitut d'eufòria alhora de prometre a tort i a dret, any rere any els equipaments de nova construcció uns 12 entre escoles i instituts, a pares, mares i equips docents i directius, venent com es diu "la moto" però no fent cap dels equipaments promesos en aquests anys.
L'inici de l'any ha vingut marcat pel canvi efectiu de Govern a Catalunya, la situació econòmica i financera és absolutament límit i el nou govern s'ha trobat una pilota de dimensions considerables provocada per un govern, també en l'àmbit de l'educació, que s'ha dedicat més a fer experiments socials que afrontar de forma realista els problemes educatius, evidents, que tenim a Catalunya i a Barcelona. Experiments com la 6ena hora, la setmana blanca o l'1x1 poden ser interessants però mai s'haurien d'haver començat si no hi havien diners per poder-los tirar endavant.
Respecte als equipaments educatius promesos entre el 2008 i 2011, no s'en ha fet cap ni un fonamentalemnt per la incompetencia del conseller Maragall i també de l'Ajuntament de Barcelona, per la part que li toca, per això és absolutament surrealista que ara la regidora d'educació s'enbolcalli amb la bandera de la reclamació com una "hooligan política" enlloc de treballar lleialment amb la nova administració de la Generalitat i redefinir les temporalitzacions d'aquests equipaments en funció dels recursos econòmics, no és just que es pretengui i s'exigeixi que es faci en 6 o 7 mesos el que ells no han estat capaços de fer en 4 anys!!!
Es de ser males persones manipular als pares i les mares dels centres que tant han patit aquets anys la indiferencia dels governs "amics" de la Generalitat i de l'Ajuntament, enlloc de callar avergonyits i ajudar a arreglar el que la seva lamentable gestió ha produit. Sento vergonya de companys regidors i regidores que utilitzen aquesta situació i fan demagògia amb el neguit de les famílies i dels equips docents, espero de tot cor que en breu passin a l'oposició.
Per altra banda estic totalment convençut que el Govern de Catalunya farà tot el possible per anar solucionant amb esforç, diàleg i compromís, donant la cara, totes i cadascuna de les situacions que estem patint a la nostra ciutat de fa anys.
miércoles, 16 de febrero de 2011
lunes, 7 de febrero de 2011
VISITA A L'INSTITUT LLUIS VIVES DE SANTS
Aquest matí he tingut la oportunitat de visitar l'Institut Lluís Vives de Sants,. Ha estat una extraordinària de conèixer una de les escoles anomenades de la "república", com ho són altres centres educatius com el Ramón Llull, el Baixeras, el Pere Vila, etc. Un edifici del 1931, que està magnific!
He tingut l'oportunitat de conèixer un institut modèlic, amb un professorat implicat, un projecte educatiu innovador amb un bon nivell de matemàtiques, un projecte PROA ben bastit i un PELE, que segur ajudarà a millorar el nivell de coneixement de l'anglès dels seus alumnes, un centre que té un 40 % d'immigració a l'aula i que veu això com un repte i una oportunitat.
Bona relació de treball amb el districte de Sants i moltes il·lusions i projectes de futur, bon exemple d'un centre públic amb vocació de servei!!
lunes, 24 de enero de 2011
LES NOSTRES PRIMÀRIES, L'EIXAMPLE!
www.gardanuy.blogspot.com
Aquestes són les nostres primàries, les que ens treuen el son, les que volem guanyar de tot cor; el nostre repte és tornar la llum, la vitalitat i l’esperança a la ciutat, i també a aquest districte cèntric i central que és l’Eixample.Gerard Ardanuy i Mata
martes, 14 de diciembre de 2010
HEREU, L'ALCALDE QUE NO SAP A ON VA
www.gardanuy.blogspot.com
Voldria fer algunes reflexions a propòsit de les declaracions i contradeclaracions de l’alcalde Hereu, aquets dies sobre els suports postelectorals a les properes eleccions municipals Barcelona i la “sociovergència” a la nostra ciutat.
Qui mana a Barcelona?, el PSC-PSOE?, ICV-EUA?,ERC...?. La veritat és que aquest mandat municipal ha tingut moltes fases, però totes conflueixen en uns trets comuns: la manca de diàleg, la incapacitat de pactar amb l’oposició per a un bé comú per a la ciutat, la supeditació constant al PSC i al PSOE, tics autoritaris per part del govern i ara l’enigma “cutre” de saber si el PSC nomena o no l’alcalde Hereu com a candidat, tot això ens demostra que el cicle PSC a la ciutat de Barcelona està en un punt de caiguda lliure. És raonable, és lògic i te molt de sentit, estem davant del pitjor govern de la ciutat de tota l’època municipal en democràcia.
D’una gent que no escolta als ciutadans, i que es passa el dia mirant cap a Nicaragua i cap a Ferraz, una gent que no té cap intenció de defensar els interessos de Barcelona, ni cap intenció de enfrontar-se amb els seus col·legues socialistes espanyols per defensar la ciutat, amb demandes justes, i que tot just ara començarà a culpar la Generalitat de tots els seus mals, tot just ara i no pas els últims 8 anys!.
I tot aquest estil està liderat, per bé o per mal, per l’alcalde de la ciutat en Jordi Hereu, que és la fotocòpia desdibuixada dels governs socialistes del passat.És un estil i un govern a dia d’avui altament mediocre, que es passa el dia dient que la culpa de les coses que van malament sempre la tenen tots menys ells, doncs bé si la ciutat està com està és responsabilitat seva i només seva.
Davant de les últimes declaracions aparegudes respecte si el Sr. Hereu serà candidat o no, si el sr. Hereu voldrà pactar amb un o amb l’altre, caldria preguntar-se si això li interessa a algú i és l’exemple de l’autisme polític de la direcció del PSC a Barcelona i de l’estratègia del nostre alcalde per millorar la vida dels veïns i veïnes de Barcelona (que em disculpin totes aquelles famílies que pateixen aquest penós trastorn, però té una simptomatologia molt semblant, incapacitat per viure la realitat que l’envolta, manca d’equilibri en les seves funcions cognitives, dependència absoluta d’adults, incapacitat per tenir un projecte de vida autònoma, etc...).
Cal un govern que governi per a tothom, voti el que voti, que li preocupi el pressent i el futur de la ciutat i no del partit, que dialogui i pacti amb tots i cadascun dels ciutadans de Barcelona, i amb tots els grups municipals, també els de l’oposició, que sigui més humil, que sàpiga reconèixer els seus errors, que sigui capaç de cercar complicitats, que busqui l’interès comú, etc....
Hi ha una persona que pot fer-ho millor, que entén i practica el concepte de canvi tranquil, que té vocació de servei públic i que ho ha demostrat al llarg dels anys, tant al govern de Catalunya com al servei de la ciutat de Barcelona al llarg dels últims 8 anys. Aquesta persona és en Xavier Trias, i la seva opció política és CiU. Treballar sense fer soroll, amb complicitats, amb pactes, amb voluntat de servei, sense prepotència, amb autoritat però sense tics autoritaris. Davant d’aquest perfil en tenim un altre, l’alcalde que no sap a on va.
Voldria fer algunes reflexions a propòsit de les declaracions i contradeclaracions de l’alcalde Hereu, aquets dies sobre els suports postelectorals a les properes eleccions municipals Barcelona i la “sociovergència” a la nostra ciutat.
Qui mana a Barcelona?, el PSC-PSOE?, ICV-EUA?,ERC...?. La veritat és que aquest mandat municipal ha tingut moltes fases, però totes conflueixen en uns trets comuns: la manca de diàleg, la incapacitat de pactar amb l’oposició per a un bé comú per a la ciutat, la supeditació constant al PSC i al PSOE, tics autoritaris per part del govern i ara l’enigma “cutre” de saber si el PSC nomena o no l’alcalde Hereu com a candidat, tot això ens demostra que el cicle PSC a la ciutat de Barcelona està en un punt de caiguda lliure. És raonable, és lògic i te molt de sentit, estem davant del pitjor govern de la ciutat de tota l’època municipal en democràcia.
D’una gent que no escolta als ciutadans, i que es passa el dia mirant cap a Nicaragua i cap a Ferraz, una gent que no té cap intenció de defensar els interessos de Barcelona, ni cap intenció de enfrontar-se amb els seus col·legues socialistes espanyols per defensar la ciutat, amb demandes justes, i que tot just ara començarà a culpar la Generalitat de tots els seus mals, tot just ara i no pas els últims 8 anys!.
I tot aquest estil està liderat, per bé o per mal, per l’alcalde de la ciutat en Jordi Hereu, que és la fotocòpia desdibuixada dels governs socialistes del passat.És un estil i un govern a dia d’avui altament mediocre, que es passa el dia dient que la culpa de les coses que van malament sempre la tenen tots menys ells, doncs bé si la ciutat està com està és responsabilitat seva i només seva.
Davant de les últimes declaracions aparegudes respecte si el Sr. Hereu serà candidat o no, si el sr. Hereu voldrà pactar amb un o amb l’altre, caldria preguntar-se si això li interessa a algú i és l’exemple de l’autisme polític de la direcció del PSC a Barcelona i de l’estratègia del nostre alcalde per millorar la vida dels veïns i veïnes de Barcelona (que em disculpin totes aquelles famílies que pateixen aquest penós trastorn, però té una simptomatologia molt semblant, incapacitat per viure la realitat que l’envolta, manca d’equilibri en les seves funcions cognitives, dependència absoluta d’adults, incapacitat per tenir un projecte de vida autònoma, etc...).
Cal un govern que governi per a tothom, voti el que voti, que li preocupi el pressent i el futur de la ciutat i no del partit, que dialogui i pacti amb tots i cadascun dels ciutadans de Barcelona, i amb tots els grups municipals, també els de l’oposició, que sigui més humil, que sàpiga reconèixer els seus errors, que sigui capaç de cercar complicitats, que busqui l’interès comú, etc....
Hi ha una persona que pot fer-ho millor, que entén i practica el concepte de canvi tranquil, que té vocació de servei públic i que ho ha demostrat al llarg dels anys, tant al govern de Catalunya com al servei de la ciutat de Barcelona al llarg dels últims 8 anys. Aquesta persona és en Xavier Trias, i la seva opció política és CiU. Treballar sense fer soroll, amb complicitats, amb pactes, amb voluntat de servei, sense prepotència, amb autoritat però sense tics autoritaris. Davant d’aquest perfil en tenim un altre, l’alcalde que no sap a on va.
martes, 7 de diciembre de 2010
ACORD PER IMPULSAR LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL A LES ESCOLES DE BARCELONA
http://www.gardanuy.blogspot.com/
A l'última comissió de cultura i educació vaig poder aprovar amb la unanimitat de tots els grups una proposició que demanava que l'ajuntament desenvolupes programes estables per difondre la cultura popular i tradicional a les escoles de la ciutat.
Us passo la nota de premsa
"Impulsem un acord unànime a l'Ajuntament per impulsar programes de promoció de la cultura popular i tradicional a les escoles de Barcelona
El regidor d’Educació de Convergència i Unió, Gerard Ardanuy, justifica la iniciativa de fomentar i protegir activitats com la de les colles castelleres, esbarts, sardanistes, gegants i capgrossos, bestiari o bastoners, entre moltes altres
El Grup Municipal de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha impulsat avui un acord unànime l’Ajuntament per impulsar programes de promoció de la cultura popular i tradicional a les escoles de la capital catalana. El regidor d’Educació del grup de Convergència i Unió, Gerard Ardanuy, ha justificat la iniciativa de fomentar i protegir activitats com la de les colles castelleres, esbarts, sardanistes, gegants i capgrossos, bestiari o bastoners, entre moltes altres.
Convergència i Unió ha mantingut des de sempre un compromís ferm en la defensa de les entitats dedicades a la cultura popular i tradicional, colles castelleres, esbarts dansaires, bastoners, colles sardanistes i moltes altres. En el seu programa electoral, el Grup de CiU a Barcelona manté que “les escoles de Barcelona han de sentir-se plenament partícips de les activitats ciutadanes que es duen a terme als seus districtes i barris respectius, i proposa que les mostres de cultura popular tinguessin una presència en les activitats escolars com un element més d’arrelament en la societat catalana”.
Gerard Ardanuy ha manifestat “la importància que cal donar a la cultura popular i tradicional en les seves diferents manifestacions que van des de la imaginaria festiva (gegants, capgrossos i bestiari) fins les expressions de dansa (bastons i esbarts), passant pel foc (diables i malabars), com factor de cohesió social”. A parer del regidor de CiU d’Educació, “cal donar a conèixer i implicar les famílies amb aquestes manifestacions culturals”.
Així, ateses les competències de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) per a promoure la participació, la innovació i la millora de l'acció educativa en el marc del compromís de ‘Barcelona com a Ciutat Educadora’, i que també cal impulsar i fer visibles els projectes de xarxes territorials entre escoles i entitats als barris i als districtes, un dels objectius de l’IMEB, Gerard Ardanuy, en nom de CiU, ha defensat en la Comissió de Cultura Educació i Benestar Social, celebrada aquest matí a l’Ajuntament, una proposició que acorda:
“Que l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’IMEB, impulsi i promogui la realització de programes i activitats per tal de donar a conèixer i fomentar la participació dels alumnes dels centres docents sufragats amb fons públics en les manifestacions de la cultura popular i tradicional, mitjançant les entitats de referència, com les que s’agrupen a la Casa dels Entremesos (Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari), entre d’altres”.
La iniciativa de CiU s’ha aprovat amb els vots favorables de tots els grups municipals, inclosos els del Govern".
A l'última comissió de cultura i educació vaig poder aprovar amb la unanimitat de tots els grups una proposició que demanava que l'ajuntament desenvolupes programes estables per difondre la cultura popular i tradicional a les escoles de la ciutat.
Us passo la nota de premsa
"Impulsem un acord unànime a l'Ajuntament per impulsar programes de promoció de la cultura popular i tradicional a les escoles de Barcelona
El regidor d’Educació de Convergència i Unió, Gerard Ardanuy, justifica la iniciativa de fomentar i protegir activitats com la de les colles castelleres, esbarts, sardanistes, gegants i capgrossos, bestiari o bastoners, entre moltes altres
El Grup Municipal de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha impulsat avui un acord unànime l’Ajuntament per impulsar programes de promoció de la cultura popular i tradicional a les escoles de la capital catalana. El regidor d’Educació del grup de Convergència i Unió, Gerard Ardanuy, ha justificat la iniciativa de fomentar i protegir activitats com la de les colles castelleres, esbarts, sardanistes, gegants i capgrossos, bestiari o bastoners, entre moltes altres.
Convergència i Unió ha mantingut des de sempre un compromís ferm en la defensa de les entitats dedicades a la cultura popular i tradicional, colles castelleres, esbarts dansaires, bastoners, colles sardanistes i moltes altres. En el seu programa electoral, el Grup de CiU a Barcelona manté que “les escoles de Barcelona han de sentir-se plenament partícips de les activitats ciutadanes que es duen a terme als seus districtes i barris respectius, i proposa que les mostres de cultura popular tinguessin una presència en les activitats escolars com un element més d’arrelament en la societat catalana”.
Gerard Ardanuy ha manifestat “la importància que cal donar a la cultura popular i tradicional en les seves diferents manifestacions que van des de la imaginaria festiva (gegants, capgrossos i bestiari) fins les expressions de dansa (bastons i esbarts), passant pel foc (diables i malabars), com factor de cohesió social”. A parer del regidor de CiU d’Educació, “cal donar a conèixer i implicar les famílies amb aquestes manifestacions culturals”.
Així, ateses les competències de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) per a promoure la participació, la innovació i la millora de l'acció educativa en el marc del compromís de ‘Barcelona com a Ciutat Educadora’, i que també cal impulsar i fer visibles els projectes de xarxes territorials entre escoles i entitats als barris i als districtes, un dels objectius de l’IMEB, Gerard Ardanuy, en nom de CiU, ha defensat en la Comissió de Cultura Educació i Benestar Social, celebrada aquest matí a l’Ajuntament, una proposició que acorda:
“Que l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’IMEB, impulsi i promogui la realització de programes i activitats per tal de donar a conèixer i fomentar la participació dels alumnes dels centres docents sufragats amb fons públics en les manifestacions de la cultura popular i tradicional, mitjançant les entitats de referència, com les que s’agrupen a la Casa dels Entremesos (Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari), entre d’altres”.
La iniciativa de CiU s’ha aprovat amb els vots favorables de tots els grups municipals, inclosos els del Govern".
lunes, 6 de diciembre de 2010
GRAN COALICIÓ INDEPENDENTISTA A BARCELONA?
www.gardanuy.blogspot.com
Després de la noticia de la "gran coalició" a Barcelona que formarien el partit de Laporta SI, ERC i la CUP, voldria dir que més enllà del que pensem cadascú respecte al model de país i de relacions amb Espanya, el vot a les municipals ha de ser en clau més útil que mai, un vot que faci que la ciutat funcioni millor, penso que focalitzar una campanya com les municipals a la ciutat de Barcelona en clau independentista o no, és un gran error. El sobiranisme i l'independentisme Català va tenir en el marc de les eleccions al Parlament el seu moment.
Després de la noticia de la "gran coalició" a Barcelona que formarien el partit de Laporta SI, ERC i la CUP, voldria dir que més enllà del que pensem cadascú respecte al model de país i de relacions amb Espanya, el vot a les municipals ha de ser en clau més útil que mai, un vot que faci que la ciutat funcioni millor, penso que focalitzar una campanya com les municipals a la ciutat de Barcelona en clau independentista o no, és un gran error. El sobiranisme i l'independentisme Català va tenir en el marc de les eleccions al Parlament el seu moment.
El que cal plantejar-se, es si els mandats que els socialistes de Barcelona han contat amb el suport directe o indirecte d'ERC (suposadament independentista) han servit per que el govern d'Hereu hagi fet una ciutat millor.
A Barcelona cal un canvi d'actituts, un canvi que millori la realació entre el'ajuntament i els seus veïns, un govern que defensi la importancia de Barcelona a nivell nacional i internacional i que treballi intensament per enfortir la capitalitat catalana de Barcelona i que recuperi el prestigi, la qualitat de servei i es projecti com a referencia europea i mundial. Cal una opció política que aporti experiencia i coneixement de ciutat, que tingui vocació de servei i un projecte treballat al llarg d'anys de baix a dalt, aquesta pot ser perfectament CiU, que disposa de programa, projecte i de persones, amb en Xavier Trias al capdavant.
A la banda d'aquesta "gran coalició" que trobem, dubto molt que el Sr. Laporta tingui més programa que la independencia per millorar la nostra ciutat, veig que el Sr. Portabella tampoc va més enllà, del xec en blanc al govern d'Hereu als ultims anys a una opció més condicionada pel desastre electoral que es veu venir que a un altre cosa.
Tenim la ciutat com la tenim, tenim Barcelona com l'ha volgut l'Hereu, confosa i cansada d'aguantar un projecte esgotat, ara hi han alguns que han descobert la sopa d'all, com el sr. Laporta i d'altres que estan més preocupats de salvar els mobles a qualsevol preu com ERC i el Sr. Portabella. Penso que Barcelona necessita una opció amb més cara i ulls, i menys experiments.
jueves, 2 de diciembre de 2010
I ARA L'EIXAMPLE!!
www.gardanuy.blogspot.com
És just i necessari agrair el vot de tants veïns i veïnes de l’Eixample que novament han confiat en l’Artur Mas i en CiU, i també el comportament cívic de totes les persones que han participat en la festa democràtica del 28-N.
Encara tenim molta feina per fer, amb seny, dedicació i compromís. A l’Eixample podem reblar el clau a les eleccions municipals del proper 22 de maig, amb diàleg i afany constructiu, que són marca de la casa de CiU. Estem en condicions de dissenyar l’alternativa guanyadora, ferma i integradora per millorar l’Eixample. Tothom pot contribuir-hi, des de la riquesa de matisos i d’accents que aporta un districte plural, creatiu, emprenedor i obert. Necessitem que ens ajudeu, des d’avui mateix, a impulsar el Canvi a Barcelona, per posar l’Eixample a l’altura del que es mereix, amb el nivell d’equipaments i serveis que ens pertoca, amb més llum i seguretat, amb un govern que cregui en el Districte i la seva gent.
Gerard Ardanuy i Mata
És just i necessari agrair el vot de tants veïns i veïnes de l’Eixample que novament han confiat en l’Artur Mas i en CiU, i també el comportament cívic de totes les persones que han participat en la festa democràtica del 28-N.
Encara tenim molta feina per fer, amb seny, dedicació i compromís. A l’Eixample podem reblar el clau a les eleccions municipals del proper 22 de maig, amb diàleg i afany constructiu, que són marca de la casa de CiU. Estem en condicions de dissenyar l’alternativa guanyadora, ferma i integradora per millorar l’Eixample. Tothom pot contribuir-hi, des de la riquesa de matisos i d’accents que aporta un districte plural, creatiu, emprenedor i obert. Necessitem que ens ajudeu, des d’avui mateix, a impulsar el Canvi a Barcelona, per posar l’Eixample a l’altura del que es mereix, amb el nivell d’equipaments i serveis que ens pertoca, amb més llum i seguretat, amb un govern que cregui en el Districte i la seva gent.
Gerard Ardanuy i Mata
Suscribirse a:
Entradas (Atom)