Aquí us deixo amb l'entrevista que em van fer l'equip de
LíniaEixample on faig un balanç sobre situació al districte:
Entrem a la recta final del mandat. Està satisfet d’aquests quatre anys al capdavant del Districte?
Molt. Ha estat un mandat molt potent. Una de les meves prioritats era la inversió i en aquests quatre anys hem fet la inversió més important de la història a l’Eixample. En total, més de 190 milions d’euros, una xifra absolutament destacable. Al mandat anterior, per tenir una referència, no es va arribar als 90 milions d’euros. Nosaltres hem intentat pal·liar el gran dèficit d’inversió que tenia l’Eixample històricament. Des d’aquest punt de vista, estic molt content. I també pel que fa al reforç de la identitat del districte. Per exemple, hem creat l’oficina de promoció econòmica de l’Eixample. I hem atacat els problemes endèmics pel que fa a la convivència a l’espai públic. Això ens ha desgastat perquè no ens hem amagat darrere el taulell com sí que havien fet altres en anys anteriors.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
[Pensa] Alguna cosa faria diferent...
Quina?
Per exemple, m’hauria agradat, però això no depenia de mi, que en el primer any de mandat haguéssim pogut tenir un pressupost amb tota la potència econòmica que desitjàvem. El 2013 i el 2014 han estat anys molt potents des del punt de vista pressupostari, però el 2012 no. I això ens hauria ajudat, però no va poder ser degut a l’escenari polític complex.
En els darrers mesos, el gran tema de debat al districte i a la ciutat ha estat el turisme. Ara es vol definir quins són els seus límits. No arriba tard tot plegat?
No, jo crec que arriba quan ha d’arribar. És cert que, per primera vegada a la història, ara tot plegat ha entrat una mica més en conflicte. I això fa anys no passava. Per tant, crec que és veritat que estem al límit raonable de tenir un turisme que vingui a gaudir de la ciutat i que això sigui compatible amb la prioritat que han de tenir els veïns i veïnes. Ara és el moment d’estudiar-ho i establir com podem regular-ho. Però jo crec que tenim un bon turisme. Ara bé, ha de ser un producte, si es pot dir així, molt sostenible i molt acceptat pels residents a la ciutat.
A l’Eixample, el principal focus de polèmica amb el turisme és la Sagrada Família. Ara estudiaran la problemàtica amb el Temple i els veïns, però alguns d’ells diuen que se’ls deixa al marge dels temes importants...
Doncs jo crec que això no és veritat, perquè des del primer dia hem estat pensant en els veïns. Per exemple, una de les primeres coses que vam fer va ser posar ordre en els autobusos de la plaça del temple malgrat que sabíem que això seria conflictiu i polèmic. Durant aquests anys hem parlat i decidit amb els veïns molt més que amb el Temple. Ara hem plantejat dues vies de treball, és cert, però en cap cas els veïns quedaran al marge de res. Tot el contrari. Poden estar tranquils.
La plataforma Recuperem el Niça sembla que no n’està gaire, de tranquil·la. Almenys això és el que ens diuen...
[Somriu] És un col·lectiu relativament nou i no sé exactament què reclama. Bé sí, sobretot el tema del Niça, però això no té gaire sentit, ja ho hem discutit altres vegades. Nosaltres parlem amb l’Associació de Veïns, que és el nostre referent en tot plegat, i amb la qual treballem conjuntament en molts àmbits i de manera molt satisfactòria.
Per tant, no veu Recuperem el Niça com un interlocutor vàlid?
Nosaltres ens reunim amb tothom i estem disposats a escoltar-ho tot. El que passa és que s’han de posar sobre la taula qüestions raonables. Nosaltres no podem comprar el Niça, per exemple. No tenim la capacitat econòmica ni financera per fer-ho. Tampoc podem expropiar-lo i, a més, el propietari no el vol vendre, que és la clau de tot. I com que en aquest país encara es respecta la propietat privada, doncs hi ha objectius que no són raonables. Plantegem-nos altres coses, però això no.
Canviant de tema, aquest mandat també serà recordat per les grans obres, entre elles les de Glòries i la Diagonal, que finalment s’han pogut tirar endavant...
Sí, però a mi, després de tot, em deixa especialment satisfet que hem pogut fer coses per als veïns i veïnes. Hem fet grans obres de ciutat, però també n’hem fet d’altres molt importants per a la nostra gent. El passeig de Sant Joan, l’Escola dels Encants, dos interiors d’illa nous, els mercats del Ninot i Sant Antoni... No només hem fet el passeig de Gràcia, com volen fer creure alguns. I per això reivindico les obres que hem fet més enllà d’això. També hem desbloquejat la Model, per exemple.
Respecte a aquest tema, l’oposició diu que ha arribat tres anys tard...
La Model ha arribat 30 anys tard, no tres. Fa 30 anys que parlem d’aquest tema i mai no s’havia acabat de resoldre. I no hi havia CiU al govern municipal. Però bé, l’important és que ara tenim un compromís de debò. L’Ajuntament ja és propietari de l’espai, ben aviat començarà l’enderroc del centre obert i posteriorment la presó es buidarà. I, en aquest sentit, l’alcalde farà història. Fa 30 anys que ho esperàvem.
Una altra de les grans obres, que no ha citat, és la reforma de l’avinguda Paral·lel. Hi ha hagut prou participació veïnal en aquest cas o ha tingut mancances, tal com denuncien alguns col·lectius?
Jo crec que els col·lectius que diuen això no estaven on havien d’estar en el seu moment. Perquè aquest procés ha estat obert i participat, però segurament per a molts veïns de Sant Antoni, que és el que em pertoca a mi, el Paral·lel era una via que tenien oblidada. I precisament per això no hi van prestar atenció en el moment que tocava. I això és culpa de tots, també meva, perquè no vam saber generar aquest interès aleshores. Ho hem d’assumir. Però el que no es pot fer és arribar ara, quan el procés està tancat, i dir que no s’hi està d’acord quan en el seu moment no s’hi va participar. Ara una minoria no pot condicionar el consens sobre un futur àmpliament compartit.
Parlant de futur, les superilles tindran un paper rellevant en l’Eixample que ve?
És el camí a seguir a l’hora de replantejar-se la ciutat amb tota la seva complexitat i que tothom treballi en la línia d’afavorir que tot evolucioni de la manera més efectiva. Les superilles no només afecten la mobilitat, són un plantejament d’estil de vida. Ara hem de veure si tothom hi està d’acord i si som capaços d’aconseguir que la gent es faci seu el projecte. D’això en depèn l’èxit.
Ho veu viable?
Bé, si al final no ho és, ho comprovarem en el cas de l’Eixample. I si és viable, anirem avançant. La clau és estudiar-ho molt bé i fer-hi participar molta gent per veure si tothom està disposat a cedir. Nosaltres creiem que és un bon horitzó i intentarem convèncer els veïns i veïnes que no ho vegin així. El que està clar és que si superem la prova a l’Eixample, on estem tirant endavant proves pilot en aquest sentit, la superarem a tota la ciutat.
No podem acabar sense parlar del petit comerç, que sembla que comença a respirar una mica. Com veu el sector a l’Eixample?
És un sector que ho ha passat molt malament. Però estic molt content del treball que hem fet conjuntament amb els eixos i les associacions comercials durant aquests quatre anys. Després de tot, ara treballem tots més junts per afrontar els reptes de futur, com per exemple el de gestionar millor la interacció amb el turisme, que per al comerç, precisament, és una oportunitat.
