Avui en el marc de la comissió d'acció social de Barcelona he presentat i he aprovat per unanimitat una iniciativa que demana que l'ajuntament faci un estudi sobre l'accidentalitat infantil a la ciutat,indicant les causes, lloc on es produeixen i gravetat d'aquesta (greus, lleus i mortals).
L'accidentalitat infantil és un fenómen poc estudiat, per tant poc reconegut, és important èsser capaços de disposar de dades fiables que ens ajudin a acotar la problemàtica i permetin definir polítiques per reduir-ne el seu impacte.
Els accidents infantils es produeixen a la llar, a l'escola , als espais de jocs públics,...
martes, 20 de octubre de 2009
jueves, 15 de octubre de 2009
PRESSÓ MODEL, OPORTUNITAT PERDUDA PER PACTAR POLÍTICAMENT
Ahir revisava intervencions fetes fa un temps i vaig topar amb una que parlava de la Model, fa uns mesos vaig fer un comentari respecte a un punt del plenari que tractava sobre la presentació de l'inici del planejament de l'espai que deixarà d'estar ocupat per la pressó.
Crec fermament en el pacte polític i en la representativitat social dels grups polítics, alhora penso que desenvolupar projectes que depasen els mandats dels qui els proposen han danar precedits per pactes que resisteixin els canvis de govern, planificar de forma no pactada amb la totalitat de grups municipals un projecte que, suposadament començaria a caminar més enllà de maquetes i bones intencions a partir de 2012 (essent molt optimista!!) és temerari i fins i tot poc democràtic.
Hi ha probabilitat matemàtica (m'agradria que fos possible!! i alguns i treballarem amb força!) que hi haguès un canvi de govern a la ciutat a partir de 2011, en aquest cas el govern entrant hauria d'assumir un projecte planificat, però no pactat políticament i això crec que el desautoritza i hipotecaria al nou govern.
Respecte al projecte Model en concret s'em generen un grapat de dubtes més enllà de les maquetes. El cost del projecte, el finançament i la seva financiació, el pla de desenvolupament d'aquest, la capacitat de veïns i comerciants per incidir-hi, etc.... Potser en el futur ens haguem de plantejar consultes populars més enllà de la diagonal, aquest projecte podria haver estat una.
Us adjunto la meva intervenció (massa ajustada al temps concedit) però que expressa alguns dels dubtes no tots, que vaig contrastant amb veins de l'entorn de la Model i espero que algun dia pugui també discutir-ho també amb liders veinals, el que és cert que per part d'aquest govern el pacte i diàleg és mínim no només en aquest tema, però aquest és emblemàtic i una oportunitat perduda d'intentar fer les coses millor.
Crec fermament en el pacte polític i en la representativitat social dels grups polítics, alhora penso que desenvolupar projectes que depasen els mandats dels qui els proposen han danar precedits per pactes que resisteixin els canvis de govern, planificar de forma no pactada amb la totalitat de grups municipals un projecte que, suposadament començaria a caminar més enllà de maquetes i bones intencions a partir de 2012 (essent molt optimista!!) és temerari i fins i tot poc democràtic.
Hi ha probabilitat matemàtica (m'agradria que fos possible!! i alguns i treballarem amb força!) que hi haguès un canvi de govern a la ciutat a partir de 2011, en aquest cas el govern entrant hauria d'assumir un projecte planificat, però no pactat políticament i això crec que el desautoritza i hipotecaria al nou govern.
Respecte al projecte Model en concret s'em generen un grapat de dubtes més enllà de les maquetes. El cost del projecte, el finançament i la seva financiació, el pla de desenvolupament d'aquest, la capacitat de veïns i comerciants per incidir-hi, etc.... Potser en el futur ens haguem de plantejar consultes populars més enllà de la diagonal, aquest projecte podria haver estat una.
Us adjunto la meva intervenció (massa ajustada al temps concedit) però que expressa alguns dels dubtes no tots, que vaig contrastant amb veins de l'entorn de la Model i espero que algun dia pugui també discutir-ho també amb liders veinals, el que és cert que per part d'aquest govern el pacte i diàleg és mínim no només en aquest tema, però aquest és emblemàtic i una oportunitat perduda d'intentar fer les coses millor.
lunes, 12 de octubre de 2009
INSERCIÓ LABORAL JOVES A BARCELONA
A l'últim plenari de l'Ajuntament de Barcelona el Govern va plantejar un Pla d'ocupació juvenil, que básicament vol donar una imatge d'un ajuntament és preocupa per una de les xacres més greus a la nostra ciutat com és l'atur juvenil de 16 a 24 anys. Malauradament aquest govern ha perdut molts trens i aquest és un altre, destina uns recursos inexistents a aquest Pla i alhora s'oblida de consensuar-lo amb el Consell de la Juventut de Barcelona que ha de ser l'interlocutor vàlid per pactar polítiques de juventut.
Aquest govern s'oblida que per fer polítiques efectives s'ha d'apostar per la orientació personalitzada, l'inversió en empreneduria i el suport directe a la creació d'empresa. I potser el més important el creure en les professions i oficis i la Formació professional.
Tal i com acabo a la meva intervenció l'INTERES D'UN GOVERN ÉS DIRECTAMENT PROPORCIONAL ALS RECURSOS QUE HI DEDICA.
jueves, 8 de octubre de 2009
PLENARI DE SETEMBRE.
El passat divendres vam realitzar el plenari del mes de setembre un cop passada la Mercé.
En aquest plenari vaig intervenir en tres punts
El primer l'Informe d'inici de curs escolar vaig insistir en la necessitat de millorar l'oferta i demanda sobretot en el que respecta a la FP, 11.000 places ofertades per 17.000 solicituds. En un altre ordre de coses vaig denunciar la nul·la resposta que dona l'ajuntament a milers de famílies que queden excloses de places a preu públic d'escola bressol , un 66% de les sol·licituds són rebutjades, més de 7.000 nens s'ha de buscar literalment la vida , concretament les seves famílies a escoles bressol privades (450 €/mes a 550€/mes), la manca de recursos per ajudar als professors i mestres a recuperar l'autoritat i lluitar contra l'estres del docent. Vaig tornar a reclamar la zona escolar única per l'educació escolar i tendir a flexibilitzar les zones escolars existents per l'escola ordinària per donar més opcions a les famílies. Finalment vaig preguntar e motiu per al qual la inclussió escolar havia desaparegut com a prioritat educativa per al curs que comença, cap resposta (cosa habitual!).
Un altre punt on vaig intervenir, va ser en la presentació del Pla d'acció per a l'orientació, inserció i desenvolupament professional juvenil a Barcelona 2009-2011, un document tant ple de bones intencions com de manca de concreció, sense assignació de recursos concrets ni paràmetres avaluables, cal insistir que és paradicmàtic que l'atur juvenil està arribant a xifres gravísimes, tot i comptar amb la generació més ben formada de la història, aquest govern no sap com atacar el problema i divaga, proposa les velles receptes però sense convicció i amb un "pla paliatiu a curt termini" pretèn acabar amb el fracàs escolar, millorar l'ocupabilitat dels joves, fomentar l'esperit emprenedor, etc. tot allò que no han estat capaços de millorar en els 15 anys. Ens tornen a demostrar que van molt perduts!. Per últim un apunt, desplegue polítiques de joventut i s'obliden "com sempre" de pactar-ho amb les entitats juvenils, com és el Consell de la Joventut de Barcelona.
En aquest plenari vaig intervenir en tres punts
El primer l'Informe d'inici de curs escolar vaig insistir en la necessitat de millorar l'oferta i demanda sobretot en el que respecta a la FP, 11.000 places ofertades per 17.000 solicituds. En un altre ordre de coses vaig denunciar la nul·la resposta que dona l'ajuntament a milers de famílies que queden excloses de places a preu públic d'escola bressol , un 66% de les sol·licituds són rebutjades, més de 7.000 nens s'ha de buscar literalment la vida , concretament les seves famílies a escoles bressol privades (450 €/mes a 550€/mes), la manca de recursos per ajudar als professors i mestres a recuperar l'autoritat i lluitar contra l'estres del docent. Vaig tornar a reclamar la zona escolar única per l'educació escolar i tendir a flexibilitzar les zones escolars existents per l'escola ordinària per donar més opcions a les famílies. Finalment vaig preguntar e motiu per al qual la inclussió escolar havia desaparegut com a prioritat educativa per al curs que comença, cap resposta (cosa habitual!).
Un altre punt on vaig intervenir, va ser en la presentació del Pla d'acció per a l'orientació, inserció i desenvolupament professional juvenil a Barcelona 2009-2011, un document tant ple de bones intencions com de manca de concreció, sense assignació de recursos concrets ni paràmetres avaluables, cal insistir que és paradicmàtic que l'atur juvenil està arribant a xifres gravísimes, tot i comptar amb la generació més ben formada de la història, aquest govern no sap com atacar el problema i divaga, proposa les velles receptes però sense convicció i amb un "pla paliatiu a curt termini" pretèn acabar amb el fracàs escolar, millorar l'ocupabilitat dels joves, fomentar l'esperit emprenedor, etc. tot allò que no han estat capaços de millorar en els 15 anys. Ens tornen a demostrar que van molt perduts!. Per últim un apunt, desplegue polítiques de joventut i s'obliden "com sempre" de pactar-ho amb les entitats juvenils, com és el Consell de la Joventut de Barcelona.
miércoles, 23 de septiembre de 2009
MES RECURSOS PER CENTRES OBERTS A BARCELONA
A l'última comissió d'acció social de l'Ajuntament vaig presentar una iniciativa on demanava l'increment de recursos económics dedicats als centres oberts que treballen a la nostra ciutat.
Els Centres Oberts són entitats que treballa amb joves i infants en un acompanyament socioeducatiu. A la nostra ciutat hi ha una xarxa d'entitats (15 entitats) que fan aquesta tasca.
Davant de la situació que estem vivint cal reforçar les estructures que treballen els temes socials i insistir en millorar l'atenció a la infancia i la joventut en risc, actualment aquestes entitats atenen uns mil nens i nenes.
La iniciativa demanava incrementar els recursos econòmics dirigits a aquestes entitats i incrementar el nombre d'entitats d'aquesta xarxa, alhora que s'insistia en evitar retards en els pagaments a les entitats.
El govern i la resta de grups van votar favorablement a la iniciativa
Els Centres Oberts són entitats que treballa amb joves i infants en un acompanyament socioeducatiu. A la nostra ciutat hi ha una xarxa d'entitats (15 entitats) que fan aquesta tasca.
Davant de la situació que estem vivint cal reforçar les estructures que treballen els temes socials i insistir en millorar l'atenció a la infancia i la joventut en risc, actualment aquestes entitats atenen uns mil nens i nenes.
La iniciativa demanava incrementar els recursos econòmics dirigits a aquestes entitats i incrementar el nombre d'entitats d'aquesta xarxa, alhora que s'insistia en evitar retards en els pagaments a les entitats.
El govern i la resta de grups van votar favorablement a la iniciativa
lunes, 21 de septiembre de 2009
INICI DE CURS ESCOLAR
La setmana passada es va iniciar el curs escolar a la nostra ciutat, aprofito aquesta avinentesa per fer alguns comentaris al respecte dels reptes de l'educació a la nostra ciutat.
Aquest curs 2009-2010 passa com el curs de l'aplicació de la LEC, però també com el curs on l'ordinador portàtil s'incorpora com a eina escolar a un grapat de centres i, arrel de la crisi, es manifesta un interés més important per la Formació Professional.
Emmarcat el tema , m'agradaria explicitar que si bé és cert que l'aplicació de la LEC és el repte fonamental, hem de ser conscients que el pressupost per aplicar-la íntegrament és una quimera, no hi ha diners.
Respecte a l'aplicació de les Tecnologies de la Informació als centres escolars, en primer lloc incorporar l'ordinador portàtil a l'activitat docent no és aplicar TIC a l'escola, com sempre els gestors públics els hi preocupen més les pedres que el contingut, aplicar TIC a l'escola significa un canvi radical de la manera d'aprendre i d'ensenyar, vol dir desenvolupar noves metodologies d'aprenentatge i materials adaptats als canals de formació, sinó ens trobarem com sempre, penjarem pissarres digitals, distribuirem portàtils , modernitzarem les sales d'informàtica, però no canviarem la mentalitat.
Per començar, la formació dels docents, aquesta nova cultura no es canviarà fent dos cursos de 40 hores, hem de tenir en compte que l'alumne domina molt més l'entorn que el més preparat dels docents.
En segon terme, la infraestructura, l'arribada de la banda ampla és imprescindible, la interconexió per cable dels centres (tant públics com concertats) és obligada i l'accés a internet dels alumnes ha de ser il·limitada tant dins el centre com a fora d'aquest (òbviament de forma gratuïta).
Els materials docents han de ser diferents, no pot ser que estant en una ciutat líder europeu de disseny de materials d'e-learning, on existeix una associació d'empreses líders en aquests sectors el Departament d'Educació li confii aquest projecte a una empresa que no és líder en aquest àmbit, perdent l'oportunitat de desenvolupar un projecte amb un conjunt d'empreses que treballen per mig món.
Respecte a les escoles de la ciutat, s'han inaugurat un grapat de CEIP i d'escoles bressol, però l'administració educativa s'oblida completament dels IES, com sempre anem amb el peu canviat i això ens portarà a ser superats per l'onada poblacional que passarà del CEIP a l'IES. Cal redefinir el Mapa escolar de la Ciutat.
Finalment un comentari respecte la FP, més matriculats que mai, però sense un mapa clar de professions necessàries, que ens donen una oferta formativa desfasada, aquest any les administracions descobreixen l'FP, queda molt de camí per donar una resposta satisfactòria.
Aquest curs 2009-2010 passa com el curs de l'aplicació de la LEC, però també com el curs on l'ordinador portàtil s'incorpora com a eina escolar a un grapat de centres i, arrel de la crisi, es manifesta un interés més important per la Formació Professional.
Emmarcat el tema , m'agradaria explicitar que si bé és cert que l'aplicació de la LEC és el repte fonamental, hem de ser conscients que el pressupost per aplicar-la íntegrament és una quimera, no hi ha diners.
Respecte a l'aplicació de les Tecnologies de la Informació als centres escolars, en primer lloc incorporar l'ordinador portàtil a l'activitat docent no és aplicar TIC a l'escola, com sempre els gestors públics els hi preocupen més les pedres que el contingut, aplicar TIC a l'escola significa un canvi radical de la manera d'aprendre i d'ensenyar, vol dir desenvolupar noves metodologies d'aprenentatge i materials adaptats als canals de formació, sinó ens trobarem com sempre, penjarem pissarres digitals, distribuirem portàtils , modernitzarem les sales d'informàtica, però no canviarem la mentalitat.
Per començar, la formació dels docents, aquesta nova cultura no es canviarà fent dos cursos de 40 hores, hem de tenir en compte que l'alumne domina molt més l'entorn que el més preparat dels docents.
En segon terme, la infraestructura, l'arribada de la banda ampla és imprescindible, la interconexió per cable dels centres (tant públics com concertats) és obligada i l'accés a internet dels alumnes ha de ser il·limitada tant dins el centre com a fora d'aquest (òbviament de forma gratuïta).
Els materials docents han de ser diferents, no pot ser que estant en una ciutat líder europeu de disseny de materials d'e-learning, on existeix una associació d'empreses líders en aquests sectors el Departament d'Educació li confii aquest projecte a una empresa que no és líder en aquest àmbit, perdent l'oportunitat de desenvolupar un projecte amb un conjunt d'empreses que treballen per mig món.
Respecte a les escoles de la ciutat, s'han inaugurat un grapat de CEIP i d'escoles bressol, però l'administració educativa s'oblida completament dels IES, com sempre anem amb el peu canviat i això ens portarà a ser superats per l'onada poblacional que passarà del CEIP a l'IES. Cal redefinir el Mapa escolar de la Ciutat.
Finalment un comentari respecte la FP, més matriculats que mai, però sense un mapa clar de professions necessàries, que ens donen una oferta formativa desfasada, aquest any les administracions descobreixen l'FP, queda molt de camí per donar una resposta satisfactòria.
A l'última comissió d'educació de l'ajuntament vaig presentar una iniciativa per incorporar docents del món laboral a l'aula d'FP, avui només un 11,8 % dels docents compaginen feina i docència, cosa imprescindible per prestigiar aquesta formació, la resposta (amb molta predisposició per part del Govern, tot s'ha de dir) va ser que iniciarien un estudi per mitjà de l'observatori de la FP per definir els perfils dels docents i estratègies per incorporar-ne més d'aquestes característiques. La meva pregunta és per quin motiu això no porta anys fent-se.
Comencem el curs, ple d'il·lusions, però amb un horitzó de crisi que ho contamina tot, diuen que les crisis són oportunitats per millorar, cal veure si qui mana les aprofitarà per donar-li la volta a una situació cada cop més complexa.
Comencem el curs, ple d'il·lusions, però amb un horitzó de crisi que ho contamina tot, diuen que les crisis són oportunitats per millorar, cal veure si qui mana les aprofitarà per donar-li la volta a una situació cada cop més complexa.
viernes, 4 de septiembre de 2009
HEREU "MISSING IN ACTION"
Comença el curs polític a la nostra ciutat i aquets dies hi ha la constatació que l'alcalde de la meva ciutat, està , com es titula la mítica pel·licula de Chuck Norris, desaparegut en combat.
Aquest estiu, com cada estiu hem comprovat l'idili que l'alcalde té amb la imatge d'una ciutat que si o si la vol trasgresora, quan la majoria silenciosa i "patidora" de la nostra ciutat n'està fins el gorro. començavem l'estiu amb el llauners, amb els carotes que s'aprofiten sota l'etiqueta de "alternatius" de la majoria dels veïns i veïnes de Barcelona, que sóm els ximples que paguem hipoteques, lloguers, llum, aigua, gas, que paguem impostos i els nostres bitllets de metro, per exemple.
On veiem que es destrossa la Parc Joan Miró sense informar-ne als veïns per instal·lar un parc de Bombers provisional,que no construeix l'ajuntament sinò l'Hospital Clínic i del qual sembla que no hi havia ni permís d'obres ni cap tipus de planos ni projecte executiu, jo mateix com a regidor els vaig demanar i no s'em va donar cap resposta. Aplaudeixo també l'actitut dels més de 800 veïns que van sortir al carrer el passat 2 de setembre per protestar respecte a les formes de fer del districte, cosa que em demostra que lluny dels circuits de "participadors professionals" important, consolidat i habitual, hi han persones que es mobilitzen de forma respectuosa i pacífica per defensar els seus interessos.
Un estiu que ens ha portat el debat, lamentable i duríssim de la prostitució al carrer i una ciutat en un estat de degradació lamentable, avui un company em deia que l'alcalde ahir es discutia amb el director de El Periodico, enmig d'un acte públic i li deia que Barcelona no te problemes amb la prosticució al carrer i que els mitjans exageraven. La veritat és que aquesta ciutat està en hores baixes i encara és hora que el nostre Alcalde hagi sortit als mitjans per donar resposta i mostrar-nos si te lideratge.
Tindrem una tardor calenta amb l'atur, avui han sortit les dades a la ciutat hem crewscut en mésd e 4.000 aturats al llarg del mes d'agost amb un total de més de 94.000, un 48% més que l'any passat i l'alcalde ni piu!
Moltes vegades he sentit una afirmació, que és certa i comprobada empíricament que diu que una alcaldia no la guanya l'oposició, la perd el govern, penso que a Barcelona porten aquest camí.
El que demana la gent del seu alcalde és que defensi a tots els ciutadans als que preten representar lluny de partidismes de saló, i com hem pogut comprovar alguns que seguim el dia a dia municipal, l'alcalde Hereu està comprant tots els números de la rifa, i si segueix així, es gairebé segur que li tocarà!!
He començat per una película d'acció clàssica i acabo per un "peplum" també classic que cada cop més em recorda més aquest govern municipal "La caiguda de l'imperi Romà".
Aquest estiu, com cada estiu hem comprovat l'idili que l'alcalde té amb la imatge d'una ciutat que si o si la vol trasgresora, quan la majoria silenciosa i "patidora" de la nostra ciutat n'està fins el gorro. començavem l'estiu amb el llauners, amb els carotes que s'aprofiten sota l'etiqueta de "alternatius" de la majoria dels veïns i veïnes de Barcelona, que sóm els ximples que paguem hipoteques, lloguers, llum, aigua, gas, que paguem impostos i els nostres bitllets de metro, per exemple.
On veiem que es destrossa la Parc Joan Miró sense informar-ne als veïns per instal·lar un parc de Bombers provisional,que no construeix l'ajuntament sinò l'Hospital Clínic i del qual sembla que no hi havia ni permís d'obres ni cap tipus de planos ni projecte executiu, jo mateix com a regidor els vaig demanar i no s'em va donar cap resposta. Aplaudeixo també l'actitut dels més de 800 veïns que van sortir al carrer el passat 2 de setembre per protestar respecte a les formes de fer del districte, cosa que em demostra que lluny dels circuits de "participadors professionals" important, consolidat i habitual, hi han persones que es mobilitzen de forma respectuosa i pacífica per defensar els seus interessos.
Un estiu que ens ha portat el debat, lamentable i duríssim de la prostitució al carrer i una ciutat en un estat de degradació lamentable, avui un company em deia que l'alcalde ahir es discutia amb el director de El Periodico, enmig d'un acte públic i li deia que Barcelona no te problemes amb la prosticució al carrer i que els mitjans exageraven. La veritat és que aquesta ciutat està en hores baixes i encara és hora que el nostre Alcalde hagi sortit als mitjans per donar resposta i mostrar-nos si te lideratge.
Tindrem una tardor calenta amb l'atur, avui han sortit les dades a la ciutat hem crewscut en mésd e 4.000 aturats al llarg del mes d'agost amb un total de més de 94.000, un 48% més que l'any passat i l'alcalde ni piu!
Moltes vegades he sentit una afirmació, que és certa i comprobada empíricament que diu que una alcaldia no la guanya l'oposició, la perd el govern, penso que a Barcelona porten aquest camí.
El que demana la gent del seu alcalde és que defensi a tots els ciutadans als que preten representar lluny de partidismes de saló, i com hem pogut comprovar alguns que seguim el dia a dia municipal, l'alcalde Hereu està comprant tots els números de la rifa, i si segueix així, es gairebé segur que li tocarà!!
He començat per una película d'acció clàssica i acabo per un "peplum" també classic que cada cop més em recorda més aquest govern municipal "La caiguda de l'imperi Romà".
Suscribirse a:
Entradas (Atom)