VISC A LES CASES BARATES: un altra visió del VISC A BCN

El passat diumenge vaig visionar un 30 minuts sobre el SES Cristòfol Colom al Bon Pastor, que denota la manca d'interés que un govern d'esquerres i progresista té d'un equipament escolar que fa una extraordinària tasca educativa a un barri difícil com és el Bon Pastor, el Consorci d'Educació de Barcelona i l'ajuntament de Barcelona haurien de fer alguna cosa per tal de millorar les pèsimes condicions en les que es troba aquest centre educatiu.
Hem va semblar lamentable que parcs i jardins pases olímpicament d'enviar operaris per tal de fer el manteniment d'arbrat, al·legant que aquesta tasca s'havia de pagar a part.
El SES Cristòfol Colom també forma part de la xarxa pública d'educació de la nostra ciutat.
Val la pena que li doneu un cop d'ull, us poso el link

http://www.tv3.cat/videos/1067919

INTERVENCIÓ FP A BARCELONA

Fa una setmana vaig intervenir al Plenari per debatre sobre l'informe que la Regidora d'Educació Presentava sobre la Formació Professional a la nostra ciutat.

Sense cap mena de dubte la FP és l'eina clau per donar una resposta eficaç al nostre model econòmic, malauradament estem encara lluny de disposar d'un sistema de FP que compleixi aquest objectiu, tot i que és cert que s'ha avançat.

En aquesta intervenció intento desgranar, els eixos que considerem importants alhora de analitzar la situació de la FP a Barcelona

CARTA DISTRICTE EIXAMPLE MARÇ 2009

març de 2009

Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Sempre he cregut que es molt sa per a un mateix i per als qui l’envolten expressar sentiments de gratitud, com també ho és demanar disculpes sempre que calgui. I crec que, col·lectivament, hauríem de començar a donar les gràcies a les moltes persones que, sobretot en temps de crisi o d’incertesa com els actuals, es mantenen ferms, perseveren, no llancen la tovallola, no volen perdre l’esperança: als qui combaten, amb forces inusitades, els contratemps familiars i veïnals (vull recordar-me aquí, especialment, de les moltes persones que han perdut la seva feina o veuen reduïts els seus ingressos amb motiu de la crisi, i també del seu entorn); als qui, malgrat les turbulències del moment, fan l’esforç d’aixecar, dia rere dia, la persiana del comerç o del negoci; als qui es resisteixen a baixar el teló de la creativitat i de l’emprenedoria en tants àmbits –i tan diferents- de la vida econòmica, cultural, etc.
Aquest agraïment és extensible, òbviament, a les persones que, d’una manera professional o voluntària, estan quotidianament en la primera línia de la batalla –dura, difícil, exigent- per la inserció social, per la convivència, pel desenvolupament comunitari: penso singularment en els serveis socials, i en les persones que es dediquen a l’ensenyament o a la sanitat, etc. No hi ha cap dubte –perquè així m’ho han palesat diverses veus- que ara se senten pressionats per noves demandes socials, o per l’agreujament de les ja existents.
Més enllà d’aquest gratitud –lògica i saludable- davant l’afany tan estès de resistència davant una conjuntura desfavorable, cal que ens encoratgem a mirar endavant, a ser proactius i fer una lectura – en clau de futur- d’allò que ens està passant, per no recaure-hi mai.
I crec que, com a societat, hem de fer un tomb en la nostra percepció del diàleg públic-privat, tot superant les rigideses actuals. En tot cas, i paral·lelament al necessari joc polític en tota societat democràtica avançada, considero que s’imposaria construir una aliança entre Administració, societat civil i agents socials i econòmics que –des del diàleg de tu a tu- permetés configurar un triangle en el centre del qual ens trobéssim les ciutadanes i els ciutadans. Tot plegat, es tractaria de construir comunitat, per superar les mancances de l’Estat del benestar i millorar la qualitat de vida. No hi tinc cap dubte: de la mateixa manera que defenso fermament que, fent comunitat, humanitzem la societat, de ben segur que, en les actuals circumstàncies, fent més comunitat podrem mitigar els greus efectes de la crisi que estem sofrint, alhora que podrem sortir-ne més reforçats com a col·lectivitat.
Aquest replantejament requereix una Administració que no se senti –ni es faci sentir- per damunt de les entitats, una Administració que no solament ofereixi uns serveis públics de qualitat, sinó que funcioni també com un motor que impulsa i dinamitza les relacions entre els agents, sense voluntat de controlar-los ni manipular-los en interès propi. I, d’altra banda, reclama que la societat civil i els agents socials i econòmics abandonin el seu clos particular i, pel contrari, obrin mires, implicant-se en la societat més enllà dels seus interessos corporatius i del seu àmbit concret de treball, i també coordinant-se per optimitzar resultats des d’un punt de vista social.
En aquest punt, vull recordar-te que, actualment, i fins al 17 de març, està oberta la convocatòria de subvencions –de ciutat i del districte de l’Eixample- a entitats per projectes concrets en diferents àmbits (si vols tenir-ne més dades, pots consultar-les al web de l’Ajuntament de Barcelona ( http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_200726315_1,00.html ) o a l’Oficina d'Atenció al Ciutadà –OAC- de l’Eixample, al carrer Aragó 328). Malauradament els recursos que s’hi han pogut destinar són pocs, particularment a l’Eixample, amb un món associatiu tan rellevant qualitativament i qualitativament, mentre les necessitats són moltes.... Això ens obliga a tots i totes a esforçar-nos per al màxim aprofitament d’aquests recursos públics, al 200%, si em permets l’expressió. Hem de garantir-ne la màxima repercussió, al servei de la comunitat. Per això, i en coherència amb el que t’he exposat, defenso la conveniència que, allà on sigui possible, es presentin i es facin projectes comuns, i que diverses entitats –d’igual a igual- puguin col·laborar, actuïn transversalment, creïn sinergies que ens permetin avançar.
Vull acabar. I ho faig encoratjant-te a seguir fent comunitat, en el teu àmbit concret, de la mateixa manera que jo em proposo afavorir qualsevol acció que vagi en aquesta línia d’enfortir el treball en xarxa per la cohesió social, pel desenvolupament comunitari.
T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata

Regidor-president

Consell de Districte de l’Eixample
gardanuy@bcn.cat

SUBVENCIONS 2009 BCN: Bones notícies per les escoles concertades

El passat 10 de febrer, vaig rebre la notícia per part de l'Ajuntament que havien acceptat l'al·legació que vaig presentar a les bases particulars per a sol·licitar i atorgar les subvencions per realitzar activitats i serveis en els àmbits temàtics de cultura, esports, educació, acció social.... tant de districtes com de ciutat.

L'al·legació presentada venia a completar la part que esmenta quines entitats poden sol·licitar subvencions per fer activitats i concretament "Foment de l'activitat de les associacions de mares i pares (AMPA) de les escoles bressol, CEIP, IES i altres centres educatius d'ensenyament obligatòri sostinguts amb fons públics".

Aquesta és una bona notícia perquè obre la porta, per primer cop, a sol·licitar subvencions per realitzar activitats als centres concertats i a les seves associacions de pares i mares a partir d'aquest curs, activitats extraescolars, projectes de cooperació internacional, casals d'estiu, projectes de civisme i convivència, subvencions per als serveis d'acollida escolar, etc.

Inicialment l'ajuntament de Barcelona s'ho havia descuidat, per sort i gràcies essencialment a en Joan Codina, assessor del Grup Municipal CiU, vam poder presentar l'al·legació i aquesta ha estat acceptada. Es una bona notícia!!

PASSEIG DE SANT JOAN "Digui el que vulgui que farem el que ens doni la gana"

Avui he pogut veure amb sorpresa com la Regidora del Districte l'Assumpta Escarp i el president del Grup Municipal d'ERC Jordi Portabella, s'han passat pel forro (perdoneu l'expressió!) els mecanismes de democràcia participativa (el Consell ciutadà del districte, Consell de Barri de la Dreta de l'Eixample) i els mecanismes de de democràcia representativa (Plenari del Consell de Districte, Comissió consultiva d'urbanisme, Audiència pública del districte) tot i presentant davant dels mitjans de comunicació ("modus operandi" habitual del govern del districte) el projecte de reforma d'aquest representatiu passeig de l'Eixample.
Set hores mes tard , la Regidora del Districte "escenificarà" davant dels veïns i veïnes, línici del procés que podriem definir de "digui vosté el que vulgui que jo faré el que em doni la gana". Un altre aspecte sorprenent és l'actitud del Regidor d'ERC Jordi Portabella, que la legislatura passada fou President del Consell del Districte de l'Eixample, i que sembla buscar fotos oportunitat des del seu suport al pressupost municipal i al Pla d'Actuació Municipal.

La reforma del Passeig de Sant Joan, és una de les prioritats oblidades, des de fa més de 10 anys pel govern socialista de la ciutat, un espai que s'ha anat degradant i que només gràcies a l'afany dels veïns, de l'associació Eixample Sostenible i del grup Municipal de CiU s'ha pogut mantenir com una reivindicació imprescindible pel nostre estimat districte

Podria donar la meva opinió com a President del Consell del Districte, no ho faré, prefereixo fer-ho com a polític tremendament respectuòs amb les formes i amb la democràcia, i des d'aquest punt de vista no deixa de decepcionar-me algunes actituds més pròpies d'un governador civil predemocràtic que d'un regidor de govern, menystenint els grups polítics, que són els representants dels ciutadans i als propis veïns, convocant-los a una reunió 7 hores mes tard, un cop fet el que realment els importa habitualment als socialistes de l'Eixample (la roda de premsa).

NEGRES PERSPECTIVES PER L'OCUPACIÓ A BCN, 1er SEMESTRE 2009

Ahir teniem comissió de promoció económica a l'ajuntament, practicament tota la comissió va tenir un protagonista, la crisi econòmica, el model econòmic de la nostra ciutat, les perspectives de "present", les espectatives, anhels, etc.

Voldria però destacar un moment de la comissió, vaig tenir la oportunitat de plantejar una pregunta al Regidor de Promoció económica respecte a quines previsions de dades d'atur considerava l'ajuntament de Barcelona que ens mouriem el primer semestre de 2009, tot tenint present que l'ultim trimestre de 2008, l'atur a la ciutat ha escalat a 8,4% i que la tasa interanual ha crescut un 45%, a gener 2009 tenim uns 80.000 aturats a la ciutat.

El maig passat es va signar el pacte per l'ocupació, que preveia accions teneint en compte plena ocupació a la ciutat ( es a dir atur sobre el 6%) , els últims mesos del 2008 es va impulsar un seguit de mesures per "gestionar" els 16.000 nous aturats del 2008, invertint 22,3 M€.

La resposta del regidor em va glaçar, les previsió de nombre absolut d'aturats a la ciutat de Barcelona, es considera per damunt de 100.000 persones, "essent optimista" a juny de 2009 superariem el el 10% d'atur registrat. Quines polítiques es poden aplicar davant d'aquesta pandèmia?

No recordo qui deia que una situació d'atur desbordat, provoca en primer lloc una crisi social, en segon lloc una crisi política, i per últim un canvi polític, que passa per castigar durament a qui no ha estat capaç d'aportar solucions.

CARTA EIXAMPLE FEBRER 2009

Febrer de 2009
Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Hem encetat un any marcat per la crisi i la incertesa, però també, i a escala local, el 2009 és l’Any Cerdà, la qual cosa significa que, per antonomàsia, és l’any de l’Eixample i dels sis barris que el conformen. O, si més no, així hauria de ser, perquè, indubtablement, Cerdà ocupa un lloc decisiu a l’ADN del nostre districte. Confio que tindrem temps i espai per abordar l’Any Cerdà, com es planteja i com evoluciona.... En tot cas, sembla clar que mai resulta superflu fer memòria i homenatge dels qui, fent l’Eixample al llarg d’un segle i mig, han fet història, sovint superant adversitats, inèrcies i incomprensions. En tot cas, em permeto llançar ara un comentari: sobta que ni Ildefons Cerdà ni Víctor Balaguer (qui va posar noms als nostres carrers) apareguin al nomenclàtor de vies públiques del nostre districte.
Serà el 2009 l’any de l’Eixample? També està en les nostres mans aconseguir-ho. Cal posar l’Eixample al mapa, actuar en els diferents fronts de la vida social i política, per fer viure els nostres barris i projectar-los. Se me n’acut un, de ben important: activar, més encara, l’Eixample institucional, perquè estigui en creixent sintonia amb l’Eixample quotidià, real, el que vivim els veïns i veïnes i totes les persones que ens visiten, perquè més que mai estigui al servei d’un Eixample emprenedor, creatiu i solidari. Això requereix un esforç addicional per part de gestors i servidors públics, i també un èmfasi més gran en matèria de comunicació.
Ara bé, aquesta recerca de la sintonia entre l’Eixample institucional i l’Eixample quotidià no ha de ser una tasca unidireccional, ni ha de ser exclusiva dels polítics. Cal, pel contrari, traure el màxim fruit de les vies actuals de participació ciutadana, promovent la implicació efectiva de més i més persones en els afers generals del districte, més enllà de les lògiques i legítimes reivindicacions particulars, per tal de millorar els nostres barris. Cal, en definitiva, que hi hagi un diàleg fecund, que doni fruits abundosos. Partim d’una premissa, crec que incontrovertible: perquè els nostres barris són –abans que res- comunitat, el ‘nosaltres’ hi ha d’imperar, sense que les Administracions –i especialment la local- hi hagin d’interferir negativament. Ben al contrari, tenim el deure de fomentar-hi les aportacions lliures i responsables de veïns i veïnes, degudament informats.
Concretant en la vida institucional del nostre districte, val a dir que hi ha un seguit de sessions públiques on la presència i la participació de ciutadans i ciutadanes –a títol individual o en nom d’entitats- seran molt benvingudes. Te’n puc avançar el calendari, a efectes d’agenda, i amb el benentès que podria haver-hi canvis per causa major, que, en tot cas, et notificaria: enguany, els plenaris del Consell del Districte se celebraran els dies 3 de març, 5 de maig, 7 de juliol. 29 de setembre i 1 de desembre. Pel que fa a les audiències públiques sobre l’estat del districte, la primera es farà dimarts vinent, dia 10 de febrer. En convocaré d’altres els dies 22 d’abril, 16 de juny i 3 de novembre. Caldria afegir-hi els consells de barri, que a partir d’ara convocarà i presidirà la regidora del districte (desconec si ja n’ha fixat les dates).
D’altra banda, estem enllestint ara la renovació del Consell Ciutadà de l’Eixample, que és el màxim òrgan consultiu i de participació del districte, i on s'integren representants de les entitats i associacions, dels consells sectorials del Districte, a més de ciutadans i ciutadanes a títol individual. En aquests moments, tenim previstes per a enguany les reunions ordinàries del Plenari del Consell Ciutadà dels dies 17 de febrer –constitució- i 17 de novembre.
Finalment, cal tenir present que pot haver-hi sessions monogràfiques del Consell Ciutadà sobre matèries rellevants, com la que es va celebrar el proppassat dia 21 de gener, en el decurs de la qual el Sr. Lucas Martínez, cap del Departament de Control i Reducció Acústica de l’Ajuntament de Barcelona, va informar sobre la contaminació acústica al districte.
Si tens cap dubte, suggeriment o queixa sobre el funcionament de la participació cívica a l’Eixample, no dubtis en comunicar-m’ho!
Resto a la teva disposició i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata
Regidor-President del Consell de Districte de l’Eixample
gardanuy@bcn.cat