PASSEIG DE SANT JOAN "Digui el que vulgui que farem el que ens doni la gana"

Avui he pogut veure amb sorpresa com la Regidora del Districte l'Assumpta Escarp i el president del Grup Municipal d'ERC Jordi Portabella, s'han passat pel forro (perdoneu l'expressió!) els mecanismes de democràcia participativa (el Consell ciutadà del districte, Consell de Barri de la Dreta de l'Eixample) i els mecanismes de de democràcia representativa (Plenari del Consell de Districte, Comissió consultiva d'urbanisme, Audiència pública del districte) tot i presentant davant dels mitjans de comunicació ("modus operandi" habitual del govern del districte) el projecte de reforma d'aquest representatiu passeig de l'Eixample.
Set hores mes tard , la Regidora del Districte "escenificarà" davant dels veïns i veïnes, línici del procés que podriem definir de "digui vosté el que vulgui que jo faré el que em doni la gana". Un altre aspecte sorprenent és l'actitud del Regidor d'ERC Jordi Portabella, que la legislatura passada fou President del Consell del Districte de l'Eixample, i que sembla buscar fotos oportunitat des del seu suport al pressupost municipal i al Pla d'Actuació Municipal.

La reforma del Passeig de Sant Joan, és una de les prioritats oblidades, des de fa més de 10 anys pel govern socialista de la ciutat, un espai que s'ha anat degradant i que només gràcies a l'afany dels veïns, de l'associació Eixample Sostenible i del grup Municipal de CiU s'ha pogut mantenir com una reivindicació imprescindible pel nostre estimat districte

Podria donar la meva opinió com a President del Consell del Districte, no ho faré, prefereixo fer-ho com a polític tremendament respectuòs amb les formes i amb la democràcia, i des d'aquest punt de vista no deixa de decepcionar-me algunes actituds més pròpies d'un governador civil predemocràtic que d'un regidor de govern, menystenint els grups polítics, que són els representants dels ciutadans i als propis veïns, convocant-los a una reunió 7 hores mes tard, un cop fet el que realment els importa habitualment als socialistes de l'Eixample (la roda de premsa).

NEGRES PERSPECTIVES PER L'OCUPACIÓ A BCN, 1er SEMESTRE 2009

Ahir teniem comissió de promoció económica a l'ajuntament, practicament tota la comissió va tenir un protagonista, la crisi econòmica, el model econòmic de la nostra ciutat, les perspectives de "present", les espectatives, anhels, etc.

Voldria però destacar un moment de la comissió, vaig tenir la oportunitat de plantejar una pregunta al Regidor de Promoció económica respecte a quines previsions de dades d'atur considerava l'ajuntament de Barcelona que ens mouriem el primer semestre de 2009, tot tenint present que l'ultim trimestre de 2008, l'atur a la ciutat ha escalat a 8,4% i que la tasa interanual ha crescut un 45%, a gener 2009 tenim uns 80.000 aturats a la ciutat.

El maig passat es va signar el pacte per l'ocupació, que preveia accions teneint en compte plena ocupació a la ciutat ( es a dir atur sobre el 6%) , els últims mesos del 2008 es va impulsar un seguit de mesures per "gestionar" els 16.000 nous aturats del 2008, invertint 22,3 M€.

La resposta del regidor em va glaçar, les previsió de nombre absolut d'aturats a la ciutat de Barcelona, es considera per damunt de 100.000 persones, "essent optimista" a juny de 2009 superariem el el 10% d'atur registrat. Quines polítiques es poden aplicar davant d'aquesta pandèmia?

No recordo qui deia que una situació d'atur desbordat, provoca en primer lloc una crisi social, en segon lloc una crisi política, i per últim un canvi polític, que passa per castigar durament a qui no ha estat capaç d'aportar solucions.

CARTA EIXAMPLE FEBRER 2009

Febrer de 2009
Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Hem encetat un any marcat per la crisi i la incertesa, però també, i a escala local, el 2009 és l’Any Cerdà, la qual cosa significa que, per antonomàsia, és l’any de l’Eixample i dels sis barris que el conformen. O, si més no, així hauria de ser, perquè, indubtablement, Cerdà ocupa un lloc decisiu a l’ADN del nostre districte. Confio que tindrem temps i espai per abordar l’Any Cerdà, com es planteja i com evoluciona.... En tot cas, sembla clar que mai resulta superflu fer memòria i homenatge dels qui, fent l’Eixample al llarg d’un segle i mig, han fet història, sovint superant adversitats, inèrcies i incomprensions. En tot cas, em permeto llançar ara un comentari: sobta que ni Ildefons Cerdà ni Víctor Balaguer (qui va posar noms als nostres carrers) apareguin al nomenclàtor de vies públiques del nostre districte.
Serà el 2009 l’any de l’Eixample? També està en les nostres mans aconseguir-ho. Cal posar l’Eixample al mapa, actuar en els diferents fronts de la vida social i política, per fer viure els nostres barris i projectar-los. Se me n’acut un, de ben important: activar, més encara, l’Eixample institucional, perquè estigui en creixent sintonia amb l’Eixample quotidià, real, el que vivim els veïns i veïnes i totes les persones que ens visiten, perquè més que mai estigui al servei d’un Eixample emprenedor, creatiu i solidari. Això requereix un esforç addicional per part de gestors i servidors públics, i també un èmfasi més gran en matèria de comunicació.
Ara bé, aquesta recerca de la sintonia entre l’Eixample institucional i l’Eixample quotidià no ha de ser una tasca unidireccional, ni ha de ser exclusiva dels polítics. Cal, pel contrari, traure el màxim fruit de les vies actuals de participació ciutadana, promovent la implicació efectiva de més i més persones en els afers generals del districte, més enllà de les lògiques i legítimes reivindicacions particulars, per tal de millorar els nostres barris. Cal, en definitiva, que hi hagi un diàleg fecund, que doni fruits abundosos. Partim d’una premissa, crec que incontrovertible: perquè els nostres barris són –abans que res- comunitat, el ‘nosaltres’ hi ha d’imperar, sense que les Administracions –i especialment la local- hi hagin d’interferir negativament. Ben al contrari, tenim el deure de fomentar-hi les aportacions lliures i responsables de veïns i veïnes, degudament informats.
Concretant en la vida institucional del nostre districte, val a dir que hi ha un seguit de sessions públiques on la presència i la participació de ciutadans i ciutadanes –a títol individual o en nom d’entitats- seran molt benvingudes. Te’n puc avançar el calendari, a efectes d’agenda, i amb el benentès que podria haver-hi canvis per causa major, que, en tot cas, et notificaria: enguany, els plenaris del Consell del Districte se celebraran els dies 3 de març, 5 de maig, 7 de juliol. 29 de setembre i 1 de desembre. Pel que fa a les audiències públiques sobre l’estat del districte, la primera es farà dimarts vinent, dia 10 de febrer. En convocaré d’altres els dies 22 d’abril, 16 de juny i 3 de novembre. Caldria afegir-hi els consells de barri, que a partir d’ara convocarà i presidirà la regidora del districte (desconec si ja n’ha fixat les dates).
D’altra banda, estem enllestint ara la renovació del Consell Ciutadà de l’Eixample, que és el màxim òrgan consultiu i de participació del districte, i on s'integren representants de les entitats i associacions, dels consells sectorials del Districte, a més de ciutadans i ciutadanes a títol individual. En aquests moments, tenim previstes per a enguany les reunions ordinàries del Plenari del Consell Ciutadà dels dies 17 de febrer –constitució- i 17 de novembre.
Finalment, cal tenir present que pot haver-hi sessions monogràfiques del Consell Ciutadà sobre matèries rellevants, com la que es va celebrar el proppassat dia 21 de gener, en el decurs de la qual el Sr. Lucas Martínez, cap del Departament de Control i Reducció Acústica de l’Ajuntament de Barcelona, va informar sobre la contaminació acústica al districte.
Si tens cap dubte, suggeriment o queixa sobre el funcionament de la participació cívica a l’Eixample, no dubtis en comunicar-m’ho!
Resto a la teva disposició i et saludo ben cordialment.
Gerard Ardanuy i Mata
Regidor-President del Consell de Districte de l’Eixample
gardanuy@bcn.cat

Declaració institucional: 2009 any europeu de la creativitat i la innovació

Al plenari de Gener vaig poder presentar la meva segona declaració institucional al plenari, per tal d'impulsar a Barcelona l'any internacional de la creativitat i la innovació. En moments tant dificils per l'ocupació i l'emprenedoria no estaria de més que la ciutat de Barcelona desenvolupes conjuntament amb universitats i agents socioeconòmics propostes per desenvolupar aquestes dues competències tant necessàries pel nostre futur inmediat

DIA DE COMISSIONS A L'AJUNTAMENT

Avui tinc tot el dia de comissions a l'ajuntament, a la primera pel matí (cultura i educació) he aprovat per unanimitat de tots els grups una iniciativa que insta al govern a presentar en 3 mesos un informe sobre la situació de les escoles d'adults de la nostra ciutat, les escoles d'adults que fins als anys 80 tenien un important paper d'alfabetització , de socialització i de formació a tots els nivells, han estat abandonades a la seva sort, pocs recursos i una manca d'estratègia per part de les administracions han provocat que una bona eina malvisqui en el nostre sistema educatiu. La transferència d'aquets centres i els canvis socials i económics poden tornar a donar sentit i protagonisme a les escoles d'adults, manca però una aposta clara per dotar de mes recursos humans, tècnics i econòmics.
L'Objectiu d'aquest informe de situació ha de ser el de detectar les seves mancances i plantejar les millores adequades per ser útil en el contex que ens toca viure a la nostra ciutat.

Per un altra banda a la comissió d'acció social, s'ha presentat u informe sobre l'ampliació de la xarxa de centres oberts (atenció a infancia i adolescencia en exclusió) s'amplia a 15 entitats socials i mes 1000 usuaris d'aquest servei, per unimport total dels convenis de 514.000 €, alhora que es crearan dos centres oberts públics , tot invertint 1.900.000€ per la seva construcció i 750.000€ per la seva activitat, tot atenent uns 200 usuaris, crec que les xifres canten i la desproporció de recursos aplicats per "impulsar" els centres de titularitat pública no s'adiu amb la eficàcia dels recursos dedicats a les entitats socials. Moltes vegades penso que als governs d'esquerres els interessa més crear entitats públiques que l'eficàcia d'aquestes polítiques, es a dir, el treball per millorar la vida de les persones.

Finalment a la comissió de promoció económica, d'aquesta tarda, destacaria la presentacióp de les línies de treball del pacte per l'ocupació que és un intent poc menys de desesperat per afrontar una situació que el 2009 serà crítica, la nostra responsabilitat com a polítics estarà donar suport a aquesta lluita contra l'atur, i per part del govern aplicar el concepte, tant poc ususal pel govern d'ajuntamet de la generositat amb l'oposició. Aquest any Barcelona superarà amb tota provabilitat el 10% d'atur (xifra per desgràcia històrica).

En elmarc d'aquesta mateixa sessió, he presentat una proposició respecte a la necessitat de que l'ajuntament impulsi un llibre blanc de les telecomunicacions a la nostra ciutat per definir les oportunitats económiques i socials en aquest sector, així com la nostra estratègia.

CARTA EIXAMPLE

Al desembre he iniciat una nova activitat com a President del Districte de l'Eixample, fer arribar una carta en format electrònic amb la intenció de obrir un espai de reflexió sense ànim partidista a propòsit del nostre estimat districte, ara publico al bloc el texte de la primera

"Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Enceto, ara i aquí, un seguit de cartes amb les quals vull compartir amb tu, periòdicament, reflexions personals que em suscita la meva activitat pública al servei del Districte de l’Eixample, dels seus barris, de les seves entitats i, sobretot, de les dones i dels homes que hi vivim.
Perquè tinc l’honor i la responsabilitat de presidir el Consell del Districte de l’Eixample, pretenc adoptar-hi, als escrits que et trametré, un to eminentment institucional, sostraient-me del joc partidista. Confio poder establir un diàleg assossegat sobre les grans qüestions que una societat com la nostra necessita afrontar, essent receptiu als plantejaments veïnals, restant ben amatent a les inquietuds i a les esperances que la realitat del districte et pugui suscitar.... Podríem dir que a l’Eixample no hi ha problemes, que ?funciona”.... No és exactament així, per què: a l’Eixample, també hi cal el joc de la justícia social. Penso en les persones i en les famílies a les quals la crisi econòmica està afectant d’una manera punyent, greu. Em preocupen especialment les persones grans que, d’una manera silenciosa, viuen en solitud una situació de misèria, al bell mig de la nostra ciutat. No podem restar passius.
De ben segur que és hora de fer-ne, del 2009, un any d’inflexió en matèria social: l’any de l’atenció a les persones, de l’assistència als qui pateixen i de promoció dels projectes vitals. Crec que la dignitat de les persones és fonament de tota gestió pública en democràcia. I més que mai convé apostar pel capital humà, convé contribuir a crear riquesa, per poder distribuir-la millor. Voldria reclamar que els pressupostos i les accions del sector públic fossin coherents amb el que prediquem: el PAD 2008-2011 aprovat a l’Eixample aniria en aquesta línia.
Afortunadament, als nostres barris hi ha moltes eines solidàries, al servei del benestar. Per això, s’imposa, d’entrada, un reconeixement de l’actuació dels professionals i de les entitats que treballen al peu de carrer, i alhora la constatació que no pot haver-hi confrontació públic-privat quan es tracta de construir comunitat, ni és de rebut la malfiança envers la iniciativa social de caire privat: la fraternitat no en sap, de colors! Farem més o menys, i amb encert variable, però, en tot cas, fem-ho tots en la línia que més que mai convé: sumant esforços, fent pinya, assolint més qualitat de vida!
Sóc de tarannà optimista, per això no puc estar-me de dir que estic convençut que, als sis barris que conformen el nostre districte, ens en sortirem. I ho farem superant les pors davant tanta incertesa econòmica, donant una oportunitat a l’esperança, i a la manera ‘eixamplenca’, si em permets l’expressió: és a dir, sense estridències, constructivament i serenament. Demano la teva comprensió personal i un esforç solidari, i, si estàs implicat en alguna entitat, que contribueixis a enfocar socialment les seves activitats.
En definitiva, fer comunitat rau en això, ni més ni menys: superar l’individualisme, vèncer la temptació de rentar-se les mans i, pel contrari, implicar-se efectivament perquè el present i el futur de la societat, que estan en mans de tothom, siguin millors!
Resto a la teva disposició.
Rep una forta abraçada! I que tinguis un Bon Nadal i un bon Any Nou!

Gerard Ardanuy i Mata
Regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample"

[Per veure la felicitació de Nadal cliqueu l'enllaç següent:http://www.bcn.cat/eixamplefelicitacio]

declaració institucional en homenatge a Louis Braille

A l'últim Plenari de l'any vaig tenir l'honor de presentar una Declaració Institucional del nostre consistòri d'homentage a la figura de Lous Braille, el creador del sistema de lectoescriptura per a invidents que porta el seu nom.

Aquesta declaració és també un compromís de l'Ajuntament de Barcelona per combatre la injustícia i lluitar per la igualtat d'oportunitats, alhora de reconèixer el paper fonamental que porten a terme entitats com l'ONCE.

Finalment voldria resaltar que és la primera vegada que es registra una iniciativa municipal en sistema Braille.