CARTA EIXAMPLE

Al desembre he iniciat una nova activitat com a President del Districte de l'Eixample, fer arribar una carta en format electrònic amb la intenció de obrir un espai de reflexió sense ànim partidista a propòsit del nostre estimat districte, ara publico al bloc el texte de la primera

"Benvolguda veïna, benvolgut veí,
Enceto, ara i aquí, un seguit de cartes amb les quals vull compartir amb tu, periòdicament, reflexions personals que em suscita la meva activitat pública al servei del Districte de l’Eixample, dels seus barris, de les seves entitats i, sobretot, de les dones i dels homes que hi vivim.
Perquè tinc l’honor i la responsabilitat de presidir el Consell del Districte de l’Eixample, pretenc adoptar-hi, als escrits que et trametré, un to eminentment institucional, sostraient-me del joc partidista. Confio poder establir un diàleg assossegat sobre les grans qüestions que una societat com la nostra necessita afrontar, essent receptiu als plantejaments veïnals, restant ben amatent a les inquietuds i a les esperances que la realitat del districte et pugui suscitar.... Podríem dir que a l’Eixample no hi ha problemes, que ?funciona”.... No és exactament així, per què: a l’Eixample, també hi cal el joc de la justícia social. Penso en les persones i en les famílies a les quals la crisi econòmica està afectant d’una manera punyent, greu. Em preocupen especialment les persones grans que, d’una manera silenciosa, viuen en solitud una situació de misèria, al bell mig de la nostra ciutat. No podem restar passius.
De ben segur que és hora de fer-ne, del 2009, un any d’inflexió en matèria social: l’any de l’atenció a les persones, de l’assistència als qui pateixen i de promoció dels projectes vitals. Crec que la dignitat de les persones és fonament de tota gestió pública en democràcia. I més que mai convé apostar pel capital humà, convé contribuir a crear riquesa, per poder distribuir-la millor. Voldria reclamar que els pressupostos i les accions del sector públic fossin coherents amb el que prediquem: el PAD 2008-2011 aprovat a l’Eixample aniria en aquesta línia.
Afortunadament, als nostres barris hi ha moltes eines solidàries, al servei del benestar. Per això, s’imposa, d’entrada, un reconeixement de l’actuació dels professionals i de les entitats que treballen al peu de carrer, i alhora la constatació que no pot haver-hi confrontació públic-privat quan es tracta de construir comunitat, ni és de rebut la malfiança envers la iniciativa social de caire privat: la fraternitat no en sap, de colors! Farem més o menys, i amb encert variable, però, en tot cas, fem-ho tots en la línia que més que mai convé: sumant esforços, fent pinya, assolint més qualitat de vida!
Sóc de tarannà optimista, per això no puc estar-me de dir que estic convençut que, als sis barris que conformen el nostre districte, ens en sortirem. I ho farem superant les pors davant tanta incertesa econòmica, donant una oportunitat a l’esperança, i a la manera ‘eixamplenca’, si em permets l’expressió: és a dir, sense estridències, constructivament i serenament. Demano la teva comprensió personal i un esforç solidari, i, si estàs implicat en alguna entitat, que contribueixis a enfocar socialment les seves activitats.
En definitiva, fer comunitat rau en això, ni més ni menys: superar l’individualisme, vèncer la temptació de rentar-se les mans i, pel contrari, implicar-se efectivament perquè el present i el futur de la societat, que estan en mans de tothom, siguin millors!
Resto a la teva disposició.
Rep una forta abraçada! I que tinguis un Bon Nadal i un bon Any Nou!

Gerard Ardanuy i Mata
Regidor-president del Consell de Districte de l’Eixample"

[Per veure la felicitació de Nadal cliqueu l'enllaç següent:http://www.bcn.cat/eixamplefelicitacio]

declaració institucional en homenatge a Louis Braille

A l'últim Plenari de l'any vaig tenir l'honor de presentar una Declaració Institucional del nostre consistòri d'homentage a la figura de Lous Braille, el creador del sistema de lectoescriptura per a invidents que porta el seu nom.

Aquesta declaració és també un compromís de l'Ajuntament de Barcelona per combatre la injustícia i lluitar per la igualtat d'oportunitats, alhora de reconèixer el paper fonamental que porten a terme entitats com l'ONCE.

Finalment voldria resaltar que és la primera vegada que es registra una iniciativa municipal en sistema Braille.

ATUR A BARCELONA CIUTAT NOVEMBRE

A l´última comisió de promoció económica fa dues setmanes, s'ens van facilitar unes dades curioses sobre l'increment de l'atur a la ciutat de Barcelona, si mes no per fer reflexionar a aquells que afirmaven amb contundència que a la nostra ciutat no li afectaria l'atur de la mateixa forma que a la resta del País, suposadament aquest era un fenómen vingut per la caiguda de la construcció i per tant Barcelona navegaria bé en aquetes aigues.
Doncs bé, increment de l'atur a la ciutat de Barcelona ens ha donat les següents xifres 10% atur vinculat a la industria, el 18 % vinculat a la construcció i el 72% vinculat als serveis, per tant calcem-nos!!!

INTERVENCIÓ TRASPÀS AL CONSORCI EDUCACIÓ DE BARCELONA

S'ha traspassat el gruix més important de l'IMEB al Consorci d'Educació de Barcelona, nosaltres com a CiU hi estem d'acord semp`re hi quan aquest traspàs ajudi a reduir la burocràcia i ataqui més eficaçment els prtoblemes del nostre model educatiu a la nostra ciutat.

Tenim dubtes que aquest traspàs no s'hagi explicat bé als professionals, personal docent i directors de centres.

El nostre model educatiu te molts problemes actualment i pràcticament tots recauen en els docents, però a més tenim problemes amb el fracàs escolar, la viabilitat del nostre model d'inclusió per manca de recursos, manca de prestigi de l'FP, baix nivell de coneixement d'idiomes, manca de solucions per l'educació especial, etc.

Finalment no entenem com pot ser que no s'hagi traspasat les escoles bressol municipals ni les escoles de música.

S'ens obre un nou interrogant que succeix amb els docents de les escoles municipals, que a efectes legals no son considerats personal docent funcionari, son un miler, i han de conviure amb la majoria de docents funcionaris de la Generalitat

LA LEC I EL MILLORES IMPRESCINDIBLES DEL NOSTRE MODEL

La setmana passada vaig tenir l'honor d'assistir a un sopar tyertúlia (el fòrum Duran i Cañameras, d'Unió Democràtica a la Ciutat de Barcelona ) que va contar amb la presència de l'Ex-conseller Mas Colell. A part de parlar del món universitàri, de la recerca, de l'increment de l'atur i de la crisi económica mundial, vam poder també parlar d'un tema fonamental com és el món de l'educació, m'agradaria extreu-re'n algunes conclusions que crec interessants, ho faré a continuació per alra banda avui s'ha piblicat l'omnibus del departament d'Educació amb algunes conclusions, que venen a reforçar alguns aspectes de la LEC.

En primer lloc, respecte al debat amb el Dr. Mas Colell:
- La importancia que té començar el procés d'aprenentatge de 0-3 anys
- La manca d'escoles que intensifiquin el seu coneixement en l'àmbit científic (així com si es fa en centres que aposten per la música o l'esport, per exemple)
- La poca dignificació de la carrera de mestre (en països com Finlandia, és la nota de tall universitària més alta)
- La inexistència d'una carrera de director de centre, de formació especialitzada i de la manca de professionals especialitzats en aquesta posició
- Instituts massa petits, amb poca diversitat, pocs recursos i infraestructures. (model High School nordamericà gestiona millor el talent)
- Nivell lamentable de llegües estrangeres al nostre sistema educatiu, gairebé inexistent presència de professorat nadiu
- S'obliga a l'alumne a deciddir el seu futur massa aviat, aixó precipita en molts casos manca de vocacions professionals i a la llarga increment de fracàs
- Cap cas a Barcelona d'instituts que disposin d'un Batxillerat Internacional.

Aixó estaria plenament complementat, en part pels resultats de l'omnibus del departament d'Educació que parlar essencialment que la majoria de ciutadans enquestats (85%) estan d'acord amb enfortir els equips directius, el 89,7% estan d'acord en enfortir l'autoritat dels mestres i dels professors, entre d'altres conclusions.

PREMIS CASA ÀSIA 2008

Ahir vaig poder assistir al lliurament del Premi Casa Àsia 2008, que es va atorgar exaequo a l'ONG Chingari Trust i al periodista Ahmed Rashid.
És una experiencia excepcional descobrir una entitat, que ha fet de la lluita a favor dels damnificats per l'explosió de l'industria química que es va produir el 1984 a Bophal (Índia), una divisa desde la col·laboració entre musulmans i indus, liderada extraordinàriament per dues dones Rashida Bee i Champidemi Shukla.

El periodista Ahmed Rashid, ha desenvolupat una carrera periodistica fonamentada en la defensa dels drets humans i la lluita contra la intolència i les dictadures d'Afganistan.
http://www.casaasia.org/

GRUP FAIX UN PROJECTE CATALÀ

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de visitar la seu del grup Flaix, amb la seva seu ubicada al districte de l'Eixample, és un projecte radiofònic fresc, innovador, ben plantejat empresarialment i amb una vocació de país extraordinària. Voldria destacar la vocació d'estendre l'ús social del català en àmbits com el juvenil vinculant-ho a la música electrònica i disco. Un exemple d'un projecte empresarial amb vocació de construcció de país.
Mes de 500.000 oients (entre flaix FM i Flaixback) que abarquin un ventall d'edat dels 14 als 30 anys.
Catalunya té encara el repte de construir grups de comunicació propis que copnsolidin la nostra cultura i que essent rentables económicament, siguin referencia de qualitat.

http://www.grupflaix.com/