El regidor nacionalista considera 'poc ambiciós' i una 'doble oportuniat perduda' el pla Activa't per l'ocupació de l'Ajuntament de Barcelona
jueves, 6 de noviembre de 2008
ESCOLES FÀSIA UNA GRAN TASCA
La setmana passada vaig fer una visita institucional a l'Escola Fàsia de l'Eixample, ha estat un nova oportunitat per conèixer la realitat d'un centre que fa una feina extraordinària a mb nois i noies exclosos del sistema educatiu ordinari (cal recordar que el nostre sistema aposta "teoricament" per la inclusió educativa).
Fàsia és de les escoles que es troba en el punt de mira del pla de tancaments de centres d'educació especial a la nostra ciutat, segons els hi han dit es tracta que tancaran les escoles que no estiguin especialitzades en algun tipus de problemàtica concreta. Cal dir que els nens i nenes que tenen, han estat desviats per part dels centres que "en teoria" fan inclusió, l'administració preten tancar escoles especials i retornar els nois als centres des d'on ja van venir en situacions lamentables desdel punt de vista educatiu.
L'educació especial és imprescindible mentre el nostre sistema educatiu no destini els recursos necessaris per fer autentica inclusió educativa. La bona gent de Fàsia-Eixample treballa colze a colze amb els ceips del districte assessoran-los en temes d'atenció a la diversitat.
Es senten desatesos i menystinguts per part de les administracions, el districte no els considera a l'hora de fer el mapa educatiu de l'Eixample, no apareixen en els informes de matriculació, son uns oblidats, tot i la tasca que fan.
Tenen un projecte de treball amb centres ordinaris "Esola amiga" que no te cap tipis de subvenció de l'administració.
Com és possible que maltractem a entitats que fan una feina tant impresionant i imprescindible !!
http://www.xtec.es/esc-fasia-eixample/benvinguts.html
Fàsia és de les escoles que es troba en el punt de mira del pla de tancaments de centres d'educació especial a la nostra ciutat, segons els hi han dit es tracta que tancaran les escoles que no estiguin especialitzades en algun tipus de problemàtica concreta. Cal dir que els nens i nenes que tenen, han estat desviats per part dels centres que "en teoria" fan inclusió, l'administració preten tancar escoles especials i retornar els nois als centres des d'on ja van venir en situacions lamentables desdel punt de vista educatiu.
L'educació especial és imprescindible mentre el nostre sistema educatiu no destini els recursos necessaris per fer autentica inclusió educativa. La bona gent de Fàsia-Eixample treballa colze a colze amb els ceips del districte assessoran-los en temes d'atenció a la diversitat.
Es senten desatesos i menystinguts per part de les administracions, el districte no els considera a l'hora de fer el mapa educatiu de l'Eixample, no apareixen en els informes de matriculació, son uns oblidats, tot i la tasca que fan.
Tenen un projecte de treball amb centres ordinaris "Esola amiga" que no te cap tipis de subvenció de l'administració.
Com és possible que maltractem a entitats que fan una feina tant impresionant i imprescindible !!
http://www.xtec.es/esc-fasia-eixample/benvinguts.html
GOTERES A L'ESCOLA MALLORCA
Em sembla tremendo que una escola construida i inaugurada fa només dos anys, per cert que vaig visitar fa uns dies com a Regidor del Districte de l'Eixample i és una instal·lació força, tingui goteres i basals com a llacs quan cauen quatre gotes durant dos dies.
Quan parlen del nostre sistema educatiu sembla que les infraestructures son perfectes i que el que falla és el model educatiu, doncs bé al final el tema d'infraestructures tampoc es resol correctament, sembla intolerable que ens gastem els diners en construitr de bell nou una escola i que aquesta tingui defectes estructurals com di fes 20 anys que estigues construida.
www.xtec.net/ceip-mallorca
www.20minutos.es/carta/90918/0/Escola/Mallorca/realitat/
Quan parlen del nostre sistema educatiu sembla que les infraestructures son perfectes i que el que falla és el model educatiu, doncs bé al final el tema d'infraestructures tampoc es resol correctament, sembla intolerable que ens gastem els diners en construitr de bell nou una escola i que aquesta tingui defectes estructurals com di fes 20 anys que estigues construida.
www.xtec.net/ceip-mallorca
www.20minutos.es/carta/90918/0/Escola/Mallorca/realitat/
viernes, 31 de octubre de 2008
DIAGONAL: L’EIXAMPLE HA DE DIR-HI LA SEVA
Ens hem de congratular que La Vanguardia s’hagi fet ressò, durant les darreres setmanes, del debat polític i social al voltant de la reforma de la Diagonal de Barcelona, en el tram comprès entre la Plaça Francesc Macià i la Plaça de les Glòries, un debat polític que convé advertir que ha estat provocat per un alcalde de la ciutat que necessita fer veure que pren la iniciativa, encara que sigui apropiant-se –amb major o menor fortuna- de propostes alienes, que abans rebutjava.
Per conviccions democràtiques, i conscients de la importància i de les implicacions de la matèria proposada, no podem oposar-nos a una consulta popular a escala de ciutat sobre l’articulació futura de l’Avinguda de la Diagonal. A ningú se li pot escapar, però, que es tracta d’un afer que fonamentalment afecta el districte de l’Eixample, que una vegada més demostraria aquí la seva centralitat geogràfica, social i econòmica en el conjunt de la ciutat. No en debades una gran part del tram de l’Avinguda Diagonal al qual ens referim discorre pel districte, i alhora, bona part de les afectacions en matèria de mobilitat que tindria la reforma de la Diagonal se centrarien en grans vies de l’Eixample, com ara els carrers Aragó,Comte d’Urgell, Gran Via i Balmes.
Pel que fa als anuncis municipals sobre la matèria, no podem deixar-nos enlluernar per les habituals paraules solemnes, però alhora buides. El debat social és sempre benvingut, la participació és, més que mai, desitjable; però sovint un i altra estan molt marcats, d’entrada, per les condicions prefixades per qui ens governa, que alterna, sense problemes ni escrúpols, un discurs obert, transparent i que incita a la participació ciutadana amb una actuació política sovint definida per la imposició amable i per la rigidesa de plantejaments.
I, en tot cas, seria positiu que no parlessin de participació per, tot seguit, retallar-ne les potencialitats. Fets, i no pas paraules! Entenc que la reforma de la Diagonal ens brinda una excel·lent oportunitat perquè el Consell Ciutadà del Districte de l’Eixample, màxim òrgan consultiu i de participació de districte, i que té entre els seves funcions generar consens ciutadà sobre les grans línies de la política i la gestió del districte, i també conèixer i debatre els grans projectes que aquest té plantejats, encapçali i lideri un debat cívic serè i rigorós, amb veïns i entitats, per tal de consensuar una solució que, a més de la imprescindible viabilitat tècnica, pugui ser sentida com a pròpia per la col·lectivitat.
Estic ben convençut que, si la pilota estigués en la teulada del Consell Ciutadà, aquest òrgan participatiu podria donar-nos una lliçó de transparència, de diàleg, de treball en positiu, sense minva en la qualitat d’allò proposat o decidit. En aquest cas, els polítics no hauríem renunciat a actuar, sinó que, pel contrari, hauríem aconseguit canalitzar les energies cíviques, fent una bona contribució a la maduresa democràtica de la societat barcelonina i catalana.
Cal tenir present que s’exigeix molt al Districte: l’Eixample és un districte molt solidari, que pateix un gran dèficit d’equipaments i serveis públics i que veu que, alhora, se li reclama paciència quan ha de suportar –ja siguin els seus veïns, ja sigui el seu comerç i el conjunt de la seva economia productiva- grans i petites obres d’infraestructures en interès de la ciutat. En aquestes condicions, podem exigir que, com a mínim, no solament se li deixi parlar sinó que també se l’escolti, ara que més que mai la seva veu ha de ser molt rellevant, ha de ser determinant: en la reforma de l’Avinguda Diagonal, els qui som i fem l’Eixample tenim molt a dir-hi, tenim el dret i el deure de dir-hi la nostra, amb seny, il·lusionadament, amb responsabilitat!
Per conviccions democràtiques, i conscients de la importància i de les implicacions de la matèria proposada, no podem oposar-nos a una consulta popular a escala de ciutat sobre l’articulació futura de l’Avinguda de la Diagonal. A ningú se li pot escapar, però, que es tracta d’un afer que fonamentalment afecta el districte de l’Eixample, que una vegada més demostraria aquí la seva centralitat geogràfica, social i econòmica en el conjunt de la ciutat. No en debades una gran part del tram de l’Avinguda Diagonal al qual ens referim discorre pel districte, i alhora, bona part de les afectacions en matèria de mobilitat que tindria la reforma de la Diagonal se centrarien en grans vies de l’Eixample, com ara els carrers Aragó,Comte d’Urgell, Gran Via i Balmes.
Pel que fa als anuncis municipals sobre la matèria, no podem deixar-nos enlluernar per les habituals paraules solemnes, però alhora buides. El debat social és sempre benvingut, la participació és, més que mai, desitjable; però sovint un i altra estan molt marcats, d’entrada, per les condicions prefixades per qui ens governa, que alterna, sense problemes ni escrúpols, un discurs obert, transparent i que incita a la participació ciutadana amb una actuació política sovint definida per la imposició amable i per la rigidesa de plantejaments.
I, en tot cas, seria positiu que no parlessin de participació per, tot seguit, retallar-ne les potencialitats. Fets, i no pas paraules! Entenc que la reforma de la Diagonal ens brinda una excel·lent oportunitat perquè el Consell Ciutadà del Districte de l’Eixample, màxim òrgan consultiu i de participació de districte, i que té entre els seves funcions generar consens ciutadà sobre les grans línies de la política i la gestió del districte, i també conèixer i debatre els grans projectes que aquest té plantejats, encapçali i lideri un debat cívic serè i rigorós, amb veïns i entitats, per tal de consensuar una solució que, a més de la imprescindible viabilitat tècnica, pugui ser sentida com a pròpia per la col·lectivitat.
Estic ben convençut que, si la pilota estigués en la teulada del Consell Ciutadà, aquest òrgan participatiu podria donar-nos una lliçó de transparència, de diàleg, de treball en positiu, sense minva en la qualitat d’allò proposat o decidit. En aquest cas, els polítics no hauríem renunciat a actuar, sinó que, pel contrari, hauríem aconseguit canalitzar les energies cíviques, fent una bona contribució a la maduresa democràtica de la societat barcelonina i catalana.
Cal tenir present que s’exigeix molt al Districte: l’Eixample és un districte molt solidari, que pateix un gran dèficit d’equipaments i serveis públics i que veu que, alhora, se li reclama paciència quan ha de suportar –ja siguin els seus veïns, ja sigui el seu comerç i el conjunt de la seva economia productiva- grans i petites obres d’infraestructures en interès de la ciutat. En aquestes condicions, podem exigir que, com a mínim, no solament se li deixi parlar sinó que també se l’escolti, ara que més que mai la seva veu ha de ser molt rellevant, ha de ser determinant: en la reforma de l’Avinguda Diagonal, els qui som i fem l’Eixample tenim molt a dir-hi, tenim el dret i el deure de dir-hi la nostra, amb seny, il·lusionadament, amb responsabilitat!
martes, 28 de octubre de 2008
CONGRES DEL PSC A BARCELONA
Tinc alguns comentaris a l'espectacular congrés que ha montat el PSC de Barcelona aquest cap de setmana, en primer lloc una cobertuira sense precedents per part de la premsa escrita, pocs missatges i una renovació de càrregs que estava cantada.
La primera conclusió que extrec és que és molt difícil per un partit com el PSC gairebé 30 anys governant la ciutat, fer un missatge de renovació i canvi , en Francesc Marc Álvaro ho ha definit brillantment en un article a "El singular Digital" d'ahir quan es referia al PSC Barceloní com "una força essencialment conservadora. Conserven el poder que teneni malden per ampliar-ho exponencialment.... No toleren que no se'ls obeiexi feudalment".
La segona conclusió son els seus missatges de voler recuperar el vot perdut i recuperar la iniciativa de la societat civil, penso que aquesta gent ja no sap que és la societat civil, la que ells coneixen com a tal la tenen sotmesa.
Finalment és dificil veure una estratègia nova per part del PSC a Barcelona que no passi per servir-se de l'ajuntament enlloc de servir-lo lleialment (tal i com deia Trias) i l'atac a CiU, per part d'en Carles Martí fora de lloc i irrespectuòs, com si fossim nosaltres els que ja governessim la ciutat.
Cavalcan amb aquesta esquizofrènia política no crec que aquets "nous líders" puguin moure al seu fidel electorat cap a l'enéssima victòria a Barcelona, necessitaràn alguna cosa més que una renovació de cares i tornar a invertir milers d'Euros en publicitat, tal i com estan les coses, penso que la gent en comença ha estar fart d'aquets aprenents de tecnocrates, marxistes de saló .
La primera conclusió que extrec és que és molt difícil per un partit com el PSC gairebé 30 anys governant la ciutat, fer un missatge de renovació i canvi , en Francesc Marc Álvaro ho ha definit brillantment en un article a "El singular Digital" d'ahir quan es referia al PSC Barceloní com "una força essencialment conservadora. Conserven el poder que teneni malden per ampliar-ho exponencialment.... No toleren que no se'ls obeiexi feudalment".
La segona conclusió son els seus missatges de voler recuperar el vot perdut i recuperar la iniciativa de la societat civil, penso que aquesta gent ja no sap que és la societat civil, la que ells coneixen com a tal la tenen sotmesa.
Finalment és dificil veure una estratègia nova per part del PSC a Barcelona que no passi per servir-se de l'ajuntament enlloc de servir-lo lleialment (tal i com deia Trias) i l'atac a CiU, per part d'en Carles Martí fora de lloc i irrespectuòs, com si fossim nosaltres els que ja governessim la ciutat.
Cavalcan amb aquesta esquizofrènia política no crec que aquets "nous líders" puguin moure al seu fidel electorat cap a l'enéssima victòria a Barcelona, necessitaràn alguna cosa més que una renovació de cares i tornar a invertir milers d'Euros en publicitat, tal i com estan les coses, penso que la gent en comença ha estar fart d'aquets aprenents de tecnocrates, marxistes de saló .
lunes, 13 de agosto de 2007
CIU A PRESENTAT I GUANYAT LA PROPOSTA D'INICIAR EL DESPLEGAMENT D'INTERNET SENSE FILS A TOTA LA CIUTAT DE BARCELONA
El Regidor de CIU i President D’Unió Democrática a la ciutat de Barcelona, Gerard Ardanuy ha defensat i guanyat amb les vots d’ERC i el PP, la proposta presentada respecte al desplegament d’Internet sense fils a tota la ciutat de Barcelona.
Segons Ardanuy, es imprescindible que Barcelona pugui donar aquest servei públic de la mateixa manera que ningú discuteix que presti el servei d’enllumenat pels carrers.Avui l’accés a internet és una necessitat totalment integrada a la nostra societat, tant en l’àmbit professional com en el social. Amb aquetsa mesura no seren pioners , moltes altres ciutats van per davant nostre, però ho hem de fer per no perdre el tren de les TIC i competitivitat de Barcelona
La proposta insta al Govern de l’ajuntament de Barcelona a realitzar un estudi en profunditat per poder fer efectiu el desplegament de servei públic i gratuit d’internet inalambric de baixes prestacions en els propers mesos.
Aquesta proposta no preten fer competència deslleal respecte als operadors privats sinó el donar un servei (de baixa capacitat ) en espais públics de la nostra ciutat que permeti facilitar i millorar la competitivitat i la generalització de l’ús de les TIC a tots els nivells.
Segons Ardanuy, es imprescindible que Barcelona pugui donar aquest servei públic de la mateixa manera que ningú discuteix que presti el servei d’enllumenat pels carrers.Avui l’accés a internet és una necessitat totalment integrada a la nostra societat, tant en l’àmbit professional com en el social. Amb aquetsa mesura no seren pioners , moltes altres ciutats van per davant nostre, però ho hem de fer per no perdre el tren de les TIC i competitivitat de Barcelona
La proposta insta al Govern de l’ajuntament de Barcelona a realitzar un estudi en profunditat per poder fer efectiu el desplegament de servei públic i gratuit d’internet inalambric de baixes prestacions en els propers mesos.
Aquesta proposta no preten fer competència deslleal respecte als operadors privats sinó el donar un servei (de baixa capacitat ) en espais públics de la nostra ciutat que permeti facilitar i millorar la competitivitat i la generalització de l’ús de les TIC a tots els nivells.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)